Resultats de la cerca

Fill i successor del vescomte Jofre VI En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà 1416 la baronia empordanesa de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària…

Fill del vescomte Ponç III de Cabrera i de Marquesa d’Urgell Poc abans del 1199 succeí el seu pare en els vescomtats Preveient que Ermengol VIII d’Urgell moriria sense descendència masculina, intentà d’assegurar-se l’ajut del rei Pere el Catòlic per tal d’ésser reconegut successor en el comtat Ermengol assolí de fer canviar de parer el rei i aquest prometé de protegir els drets de la seva muller Elvira de Lara i de la seva filla Aurembiaix Mort el comte Ermengol 1208, Guerau de Cabrera envaí els seus dominis, però, batut per les hosts reials, hagué de retre's al castell de Llorenç 1211 i fou…

Als turons que s’alcen als extrems de la població hi ha dues grans fortaleses la ciutadella de Castellciutat construïda damunt l’antiga torre Blanca en forma de dos migs baluards amb llurs costats flanquejats per una torre hexagonal i el castell de Castellciutat esmentat ja el 1064 com a puig d’Urgell, amb cinc baluards de la Trobada, del Cup, de Sant Esteve, de Sant Ermengol i de Sant Isidre, que fou refet el 1751, el qual té com a avantguarda la torre de Solsona dita la Torreta Les dues fortaleses foren escenaris d’importants fets d’armes durant la Tercera Guerra Carlina les forces…

De la seva església parroquial Sant Salvador depèn la de Sant Vicenç de Toló, antiga matriu El lloc depenia del castell de Toló, pertanyent al vescomtat de Vilamur Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia els llogarets i les caseries del Mas de Guillem, Mereia, Perolet, Castellnou, Toló o Sant Vicenç de Toló, Mata-solana , la Ferreria, Presquiró i l’hostal Roig Comprenia encara la casa i antic priorat i quadra de Bonrepòs i el despoblat de Montllor

Bisbat al segle V, fou ocupat per Pipí el Breu el 752, el qual inicialment respectà els comtes gots però, davant els conflictes que originaven, hi posà al capdavant un comte franc 757 Formà part de la marca de la Gòtia, creada el 817 Al segle XIII passà a domini dels reis de França, i esdevingué vescomtat segle XIV i ducat segle XVI Fou molt afectat per les guerres de religió, a causa de la posició dels seus habitants a favor del calvinisme

Formà part del vescomtat de Castellbò, en el quarter de Rialb i vall d’Àssua, des del 1460 Fou municipi independent fins el 1976, any en què fou annexat a Sort Comprenia els nuclis d’Altron, cap de municipi, Sorre, Bernui i el despoblat d’Espós Poble agrícola, per la proximitat de l’estació d’esquí de Llessui s’hi ha desenvolupat el turisme L’església parroquial és dedicada a sant Sadurní i a llevant del poble hi ha l’oratori de Montserrat

La seva església parroquial, romànica s XI, és dedicada a sant Andreu Conserva un notable retaule gòtic dedicat a sant Joan Baptista, del Mestre de Rosselló, que Guillem de So mort el 1428, vescomte d’Évol, feu fer per a la seva residència de la Bastida, així com un retaule renaixentista 1578 del Roser Al nord del poble s’aixequen les ruïnes del castell d’Évol , centre del vescomtat d'Évol, al peu del qual hi ha la capella de Sant Esteve

Les primeres mencions de l’església parroquial de Sils es troben en les butlles de Luci III del 1185 i d’Innocenci IV del 1246, ambdues atorgades a favor del monestir de Breda, tot confirmant les seves possessions L’església formà part de la batllia de Riudarenes, al vescomtat de Cabrera Els nomenclàtors del bisbat de Girona, del segle XIV, fan esment de l’església parroquial de “ Sancte Marie de Sils ” Actualment s’hi veneren els sants Cosme i Damià

D’aquesta església situada a l’actual caseria de Saverneda i avui dia dedicada a la Immaculada, tan sols ens ha pervingut una notícia que prova que ja existia en època romànica En la visita feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona al deganat de Montenartró, els anys 1314-15, Sant Just de ça Verneda fou una de les esglésies parroquials inspeccionades La quadra de Saverneda, l’any 1381, figurava com a lloc del vescomtat de Vilamur, amb tres focs

Fill de Deodat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla del vescomte Ramon Folc I, heretà de l’oncle matern Folc II el vescomtat de Cardona Feia explotar les mines de sal de Cardona Ramon Berenguer III li encomanà la defensa de Barcelona contra els almoràvits el 1114 durant l’expedició del comte a Mallorca Acompanyà Ramon Berenguer IV en l’expedició d’Almeria 1147 i en la conquesta de Lleida 1149 Era casat amb Almodis, potser germana de Ramon Berenguer III