Resultats de la cerca
Es mostren 1519 resultats
Jean Richafort
Música
Compositor francoflamenc.
Possiblement fou deixeble de Josquin Des Prés Fou mestre de capella a Sant Rombaud de Malines entre el 1507 i el 1509 Més tard entrà al servei de la capella reial francesa En algun moment de la dècada del 1510 és possible que fes una estada a Roma Cap al 1531 sembla que estigué a Brusselles al servei de la regent Maria d’Hongria Cap al final dels seus dies, del 1542 al 1547, fou mestre de capella a Sant Gilles de Bruges Les seves obres s’han conservat en fonts diverses Dins la seva producció musical destaquen els motets, de dinou dels quals se’n feu una edició pòstuma a París l’any 1556 amb…
Jacquet de Berchem
Música
Compositor flamenc.
Se sap que vers el 1530 era a Venècia Actuà com a mestre de capella a la catedral de Verona entre els anys 1546 i 1550 i estigué al servei del duc de Ferrara des del 1555 Contribuí de manera decisiva, juntament amb altres compositors flamencs i italians, a la definició del gènere madrigalesc, i publicà diverses colleccions de música religiosa i de madrigals a Venècia el 1546 aparegué un recull de vint-i-set madrigals a cinc veus, i el 1555 un altre de vint-i-quatre, a quatre veus Les seves obres tingueren una gran acceptació i se’n feren reedicions Moltes creacions…
Bartolino da Padova
Música
Compositor italià.
L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…
longa
Música
Figura musical pròpia dels diferents sistemes de notació dels segles XIII-XVII.
El seu nom prové del fet d’haver estat el valor més llarg en la notació modal, la primera de les notacions rítmiques La seva forma catalana és ’llarga' La seva figura deriva de la virga , un dels dos neumes simples d’una sola nota de la notació quadrada En la notació mensural equival a tres breves , cas en el qual es diu que la longa és perfecta, o a dues breves , cas en el qual es diu que és imperfecta S’utilitza gairebé sempre al final d’una composició per a indicar el repòs, i també en les veus més greus que sostenen la sonoritat del conjunt G de Machaut fou el primer a…
Tomàs Cirera
Música
Compositor.
Fou mestre de capella de l’església dels Sants Just i Pastor de Barcelona 1628-29 i de la catedral de Girona 1630-43 És autor de diversos villancicos a veus
Giovanni Croce
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella de Sant Marc de Venècia La seva producció profana és constituïda per canzonette i madrigals de tres a vuit veus, i la religiosa, per misses, salms i motets
Missa de Barcelona
Música
Cicle de l’ordinari de la missa pertanyent al cercle musical d’Avinyó.
Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…
ayre
Música
Cançó anglesa a manera de lied
.
La part superior, sempre cantada, es caracteritza per la continuïtat de la línia melòdica les altres parts poden ésser fetes per les veus o les violes, el virginal o, més sovint, el llaüt
Rafael Vallès
Música
Compositor.
Fou mestre de la capella de la seu de Mallorca cap a mitjan s XVIII És autor de música religiosa Se'n conserva un Memento Domine per a vuit veus i baix continu
air à boire
Música
Literalment ’cançó de beure', terme que designa un tipus de cançó estròfica, amb text lleuger.
Es difongué a França entre la segona meitat del segle XVII i la primera del segle XVIII Era escrita per a una, dues o tres veus amb acompanyament de llaüt o baix continu
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina