Resultats de la cerca
Es mostren 289 resultats
harmònica de cristall
Música
Instrument que consisteix en una sèrie de discos de vidre de diferents mides que giren entorn d’un eix mentre s’humitegen i són posats en vibració directament pel fregament tangencial dels dits de l’intèrpret, o gràcies a un mecanisme amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció Benjamin Franklin inventà aquest instrument l’any 1761 en aconseguir mecanitzar una tècnica anglesa consistent a reproduir melodies fregant amb els dits humitejats les boques d’un conjunt de gots afinats Fixà uns recipients de vidre de diferents mides sobre un eix horitzontal i els ordenà concèntricament, disposant els més grossos, que produeixen sons més greus, a l’esquerra L’instrumentista els feia sonar fregant-los lleugerament amb els dits humits mentre, amb un pedal, accionava una manovella que, connectada a l’eix, els feia girar…
pla de polarització
Física
En la propagació d’una ona transversal, si l’ona és polaritzada rectilíniament, pla determinat per la direcció de propagació de l’ona i la direcció de vibració de l’ona, i, si l’ona és polaritzada el·lípticament, pla que conté l’el·lipse de polarització
.
idiòfon
Música
En la moderna classificació organològica, dit dels instruments musicals que produeixen el so per la vibració de tot el material de què són formats, i no per la d’una part de l’instrument, sia per una corda, una membrana o una columna d’aire.
D’entre els idiòfons, hom distingeix els de punteig caixa de música, de fregament làmina vibrant, de bufament piano chanteur o de percussió Aquest darrer és, amb molta diferència, el grup més nombrós, i hom el subdivideix en instruments de percussió directa , en els quals el so és produït bé entrexocant les peces de l’instrument entre si castanyoles, platerets, etc, bé colpejant-les amb maces, baquetes, etc, o directament amb la mà xilòfon, tam-tam, i de percussió indirecta , en els quals hom agita o grata l’instrument cascavells, matraques
celleta

Celleta d’una guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, peça acústicament inerta situada a l’extrem superior del mànec -entre el claviller i el batedor- que limita la llargada màxima de vibració de les cordes per l’extrem superior i les aixeca impedint que, en vibrar, freguin amb el batedor.
Al mateix temps, crea un punt de resistència que ajuda a evitar que perdin tensió, tot mantenint l’afinació més estable De forma lineal i allargada, fixada en sentit perpendicular al de les cordes, agafa tota l’amplada del mànec Se sol construir d’un material dur os, ivori, metall per tal d’evitar el desgast produït pel frec de la corda Per extensió, vulgarment s’anomenen celletes els ponts fixos i laterals de les cítares, arpes, saltiris i cordòfons de teclat clavicordis, pianos, etc, que pel fet d’estar situats prop del claviller exerceixen la mateixa funció estabilitzadora de l’afinació,…
teclat
Música
Joc de tecles que accionen el mecanisme de producció del so en certs instruments -anomenats genèricament instruments de teclat- de mecànica molt diversa, com l’orgue, el clavicèmbal o el piano.
Tecla de piano de cua amb el mecanisme adjunt © Fototecacat/ Idear La finalitat del teclat és facilitar la tria dels sons a produir, gràcies a la seva localització correlativa, i també permetre la producció d’una gran varietat d’harmonies i de textures polifòniques per un sol intèrpret Segons que s’accioni amb les mans o amb els peus, el teclat pot ser manual o de pedals pedaler Alguns instruments, com l’orgue, poden tenir un o més teclats manuals i un pedaler Característics de la música occidental, els instruments de teclat han tingut un paper determinant en la seva evolució, com és el cas…
tub
Música
Manera abreujada de denominar la columna d’aire continguda dins dels instruments de vent i que en constitueix la font de so.
El tub acústic Com a elements vibratoris principals dels aeròfons, els tubs acústics adequats per a produir sons musicals són els que tenen freqüències pròpies molt properes a una família harmònica Per aquest motiu, els que s’empren en els instruments musicals són de geometria bàsicament cilíndrica o cònica Les geometries que s’allunyen significativament d’aquestes dues no condueixen fàcilment a sons d’afinació ben definida A diferència de les cordes, els tubs poden ser utilitzats amb el que s’anomena "condicions d’extrem" diferents En efecte, si bé les cordes sempre presenten els extrems…
trompeta

Trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna, instrument de vent pròpiament dit, del grup de les trompetes naturals o bé de les trompetes cromàtiques Consisteix en un tub obert, llarg, cilíndric, recte o, en la forma més usual i característica, corbat dues vegades, i acabat en un pavelló Sembla que el mot trompeta deriva d’una forma en diminutiu del grec strombós , ètim de trompa, que significa cargol marí La trompeta, però, no és de cap manera una trompa de petites dimensions És molt probable, a més, que ambdós instruments no tinguin un origen comú Coincideixen en el sistema de…
flautes
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat en la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest, que passa a l’interior del tub ressonador.
singlot
Patologia humana
Contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sotragada del tòrax i de l’abdomen, la qual es va repetint a intervals més o menys regulars, i que va acompanyada d’un soroll característic, produït per la constricció de la glotis i la vibració de les cordes vocals.
Giuseppe Tartini
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Destinat per la seva família a la vida monàstica, fou educat en diversos convents de les viles de Pirano i Capodistria, on també realitzà estudis de música El 1708 anà a Pàdua per estudiar dret a la universitat, i dos anys més tard entrà en conflicte amb l’Església i la família en casar-se amb Elisabetta Premazore Arran d’això, Tartini fugí de Pàdua i trobà refugi en un convent d’Assís, on visqué durant els tres anys següents, dedicat a l’estudi del violí i de la composició El 1714, mentre treballava com a instrumentista en una orquestra d’òpera a Ancona, descobrí el que anomenà terzo…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina