Resultats de la cerca

Molt russificats culturalment i religiosament, conserven, amb tot, moltes de les pràctiques xamàniques Són nòmades i practiquen la ramaderia de rens Viuen en tendes còniques cobertes de pells La família és de tipus patriarcal i s’agrupen en tribus regides per un cap i per l’autoritat espiritual del xaman

Dins les seves propietats hi ha les ruïnes de l’antic castell de Duocastella Sora, conegut també pel castell de Rocafiguera El seu llinatge s XII, ennoblit al s XVIII, té un antic casal, la casa Rocafiguera , a la ciutat de Vic, on viuen els descendents, que conserven l’antic cognom

Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat

El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional

Tenen tiges solcades i amb feixos conductors collaterals i tancats Les fulles, petites i verticillades, són poc o molt concrescents i formen una beina Els esporangiòfors, peltats, es disposen en estròbils al capdamunt de les tiges En general, viuen a la vora de recs i rierols o en paratges humits

Encarnen l’agilitat Corren, salten i fan fintes com un futbolista de somni Per fugir, tanmateix Escàpols dels grans predadors, miren de guardar les distàncies Exhibeixen cornamentes de parada, més guarniment que no pas arma Recorren la sabana en grans ramades, tropell fet espectacle Són els nyus i les gaseles, els òrixs i els impales els antílops Nyus en migració al Serengueti Corel El terme ‘antílop’ s’aplica a qualsevol bòvid d’aspecte àgil, per oposició als bòvids pesants, com bous, bisonsi búfals d’una banda els bovins, i ovelles, cabres i camusses d’una altra els caprins Però és un terme…

És característic el gran nombre de radis que presenten a les aletes pelvianes Viuen a la zona abissal de l’Atlàntic i del Pacífic El gènere representatiu de l’ordre és Beryx , de color blanc argentat, amb les aletes i el dors de color violeta després de mort es torna completament vermell

En sentit estricte els drepànids són papallones petites, d’aparença fràgil, habitualment nocturnes Tenen l’àpex en forma de falç Les erugues es caracteritzen per un últim parell de potes falses i tenir, per tant, un extrem caudal punxegut i enlairat Als Països Catalans viuen vuit espècies de drepanins i nou de tiatirins

Es caracteritzen per tenir el musell allargat que recorda el d’un gos, els ullals molt grossos, la cua de dimensions variables, i callositats isquiàtiques de colors vius Les extremitats són fortes i adaptades a la marxa Són terrestres i viuen, en general, en zones obertes El grup comprèn la família dels cercopitècids

El color verd fosc del pèl és conseqüència de les algues verdes simbionts que hi viuen la cua és cònica i prènsil, i és plantígrad De règim omnívor i costums nocturns, camina lentament i balancejant-se Viu als boscs alts del sud-est asiàtic, des de l’Himàlaia fins a Sumatra i Java