Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Barcelona, concretament al Conservatori del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera, música de cambra amb Maria Canela i musicologia amb Josep Maria Llorens Posteriorment amplià els seus coneixements amb Joan Guinjoan, Corium Aharonian i Luigi Nono, entre d’altres El 1982 traslladà la seva residència a Mallorca, i inicià la carrera de concertista, com a solista o formant part de conjunts de cambra com ara la Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears o la Camerata Vocale Com a pedagog, cal destacar la tasca que realitzà des de l’Escola de Pedagogia…

Llicenciat en filologia catalana, fou editor i corrector del Diari de Barcelona , i posteriorment professor a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull Ha publicat  L’altra cara de la llengua 1986 i, amb  Ferran Toutain,   Verinosa llengua 1988, assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat per les institucions catalanes També amb Toutain publicà El malentès del Noucentisme 1996 També és autor de les obres  Filologia catalana Memòries d’un dissident 2007 i Progresa adecuadamente educación y lengua en la…

Fill de Joan Subias i Galter  i germà d’ Antoni Subias i Fages , es graduà l’any 1951 per l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona   ETSAB, i estudià posteriorment urbanisme a Madrid El 1956 establí despatx propi conjuntament amb Guillermo Giráldez i Pedro López Íñigo Com a arquitecte, contra la tendència de l’època, s’apartà de les concepcions més monumentals per a recuperar el moviment modern Entre els seus projectes sobresurten les facultats de Dret premi FAD 1958 i d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona els polígons Montbau, del barri del Sud-oest del Besòs i Canyelles…

Estudià medicina a la Universitat de Barcelona Més tard s’incorporà a l’Institut Puigvert, on exercí com a cap de laboratoris El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí al Brasil, a Rio de Janeiro, on s’especialitzà en medicina tropical Posteriorment, ingressà al LINAMPS entitat de la seguretat social i fou cofundador de la Universidad Federal de Goiás, on fou catedràtic d’histologia i anatomia patològica Més endavant tingué, a Rio de Janeiro, la càtedra d’histologia i anatomia patològica a la Universidad Federal Fluminense, on fou cap de laboratori a l’institut de Neurologia entregat a la recerca…

Estudià enginyeria mecànica i elèctrica a Guadalajara , Jalisco 1966 i també la mestria en enginyeria industrial a la mateixa ciutat 1970 Amplià els seus estudis i s’especialitzà en màrketing internacional a la ciutat de Mèxic 1975 Entre altres càrrecs, ha exercit com a consultor d’empreses i director internacional d’un grup d’empreses del ram de l’automòbil a Guadalajara Dins de l’ensenyament, ha estat mestre a l’escola de postgraduats de la Universitat del Valle, d’Atemajac, consultor i professor dins dels programes del Centre d’Estudis en Comerç Internacional Institut del Govern Federal i…

Cursà estudis de filologia anglesa i ciències de la informació Ha exercit de traductor i és collaborador habitual en la premsa Catalunya Express , El Correo Catalán , El País , La Vanguardia i El Periódico , del qual és reporter de viatges des del 2006, Ara i en altres mitjans Televisió de Catalunya Publica la majoria dels seus llibres en versió doble, catalana i castellana Es donà a conèixer com a narrador amb la novella juvenil L’americà que estimava Moby Dick 1985, gènere que ha combinat amb la novella d’aventures, d’acció i policíaca en els volums  El manuscrit perdut 1986, Triangle…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on anys després exercí durant un temps com a professor S’inicià en l’art conceptual, però a partir de l’any 1976 es dedicà ja definitivament a la pintura i participà en la mostra “Per una crítica de la pintura” a Barcelona, amb un grup d’artistes JM Broto, Gonzalo Tena i Javier Rubio a l’entorn de la revista Trama Amb aquests artistes, se situà dins del corrent anomenat pintura-pintura , que sorgí com a reacció del conceptualisme, de gran força a Catalunya Inicialment prevalgueren els aspectes teòrics, però a poc a poc aquests deixaren pas a la…

Després de llicenciar-se en dret es dedicà fins els anys vuitanta a la creació publicitària, que compaginà amb collaboracions en publicacions com Tele-expres , El Viejo Topo , Camp de l’Arpa , Fotogramas o  Totem , en les quals s’ocupà de temàtiques com el jazz  i l’anomenada cultura de masses cinema, novella negra i, sobretot, el còmic, gènere al qual dotà d’una historiografia abans inexistent a Espanya Publicà una cinquantena de llibres, entre d’altres,  Los cómics Un arte del siglo XX 1978, Del gato Félix al gato Fritz 1979, La novela negra 1980, Y nos fuimos a hacer viñetas 1981, Luces y…

Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York

Germà de Joseph, l’acompanyà a Rússia, on s’installà Publicà Voyage autour de ma chambre 1794, que traspua una filosofia vital optimista, i algunes novelles Le lépreux de la cité d’Aoste 1812, Les prisonniers du Caucase 1815 i La jeune sibérienne 1815, que prenuncien el Romanticisme