Resultats de la cerca
Es mostren 514 resultats
Hermann Minkowski
Matemàtiques
Matemàtic lituà.
Fou professor a Zuric i a Göttingen El 1882 guanyà el premi de l’Académie des Sciences de París per la publicació d’una memòria on establí les bases de la teoria de les formes quadràtiques amb coeficients enters Féu investigacions sobre geometries no euclidianes i donà una interpretació geomètrica de la relativitat especial d’Einstein mitjançant un espai de quatre dimensions, que porta el seu nom Entre les seves obres cal destacar Raum und Zeit ‘Espai i temps’, 1907 i Zwei Abhandlungen über die Grundleichungen der Elektrodynamik ‘Dos manuals sobre fonaments de l’electrodinàmica…
Miquel Masriera i Rubio
Literatura catalana
Científic i escriptor.
Fill d’Artur Masriera Format a Barcelona, a Madrid —on es doctorà— i a Zuric 1920-23 —on es diplomà d’enginyer químic— Fou professor de química i física a la Universitat de Barcelona 1926-39 Investigà aspectes d’atomística i de cosmologia, i és autor de diverses obres de cinètica, termodinàmica i energia nuclear Dugué a terme una notable tasca de divulgació científica, motiu pel qual rebé el premi Feijoo 1966 i el Ramon Godó 1977 com a reconeixement del seu treball d’articulista a “La Vanguardia” Fou invitat per l’EURATOM i assistí a diversos congressos d’astronàutica
Josep Vaquer i Timoner
Matemàtiques
Matemàtic.
Llicenciat 1954 i doctorat 1960 a la Universitat de Barcelona, treballà al seminari matemàtic d’Hamburg i a l’institut politècnic de Zuric sobre àlgebra i geometria diferencial Des del 1955 fou professor i catedràtic 1961-98 a la Facultat de Ciència, després de Matemàtiques, de la Universitat de Barcelona, i collaborà amb Josep Teixidor en la modernització dels mètodes de l’ensenyament de la matemàtica a l’Estat espanyol, amb els cursos explicats en aquesta universitat des del 1958 Fou president de la Societat Catalana de Matemàtiques 1991-95 i membre fundador de l’Institut…
Conxa Sisquella i Planas
Conxa Sisquella i Planas Transparència de rosa i verd , 1983
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Formada a Barcelona, participà als Salons d’Octubre, als Salons de Maig i als Salons Femenins Féu exposicions individuals a Filadèlfia EUA, Madrid, Zuric, etc La seva obra recent desenvolupa les possibilitats expressives del color, jugant amb formes elementals, elements simbòlics i recursos tècnics També conreà el gravat treballà al taller de gravat de la Smithsonian Institution de Washington La seva obra més tardana desenvolupa les possibilitats expressives del color, aplicat a formes elementals Estigué casada amb el pintor Francesc Fornells i Pla , amb qui dirigia la Fundació…
Philippe Huttenlocher
Música
Baríton suís.
Estudià a Friburg amb Juliette Bise Debutà a Zuric amb el paper protagonista d' Orfeo , de C Monteverdi, dirigit per N Harnoncourt Aquest mateix director confià en ell per a les representacions i posteriors enregistraments en disc i vídeo del cicle operístic monteverdià duts a terme sota la direcció escènica de JP Ponnelle Ha actuat amb èxit als teatres d’òpera d’Hamburg, Berlín i Milà Malgrat que s’ha especialitzat en el repertori barroc, també ha interpretat obres d’autors del segle XX, com ara M Ravel o D Milhaud Combina les seves actuacions amb la docència al Conservatori de…
Mathilde Wesendonck
Música
Poetessa alemanya, nascuda Mathilde (Agnes) Luckemeyer.
El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…
Josep Alfons Anguera Alpert
Ciclisme
Ciclista de pista.
Fill de Josep Anguera i Martorell, ciclista amateur , seguí el camí del seu pare començant a practicar ciclisme a l’Escola de Ciclisme de Vila-seca Es proclamà campió d’Espanya juvenil de velocitat i quilòmetre En el camp amateur , el 1987 fou campió estatal d’americana en companyia de Daniel Moreno Acumulà 18 podis en els Cam-pionats d’Espanya de pista i fou seleccionat per participar en els Campionats del Món juvenils de Florència 1982 i amateurs de Zuric 1983 en les disciplines de velocitat i de persecució per equips Es retirà el 1988 Fou nomenat millor esportista provincial…
Pere Farreras i Valentí
Pere Farreras i Valentí
© Fototeca.cat
Metge i catedràtic.
Estudià a Barcelona, Jena i Zuric Fou un destacat collaborador del doctor Pedro i Pons tingué una participació important en la seva Patología y clínica médica 1951 Publicà el manual Medicina interna , en dos volums, a partir de la revisió de l’obra que Domarus publicà el 1929 Fou catedràtic de medicina interna a Barcelona 1959-60 i de patologia i clínica mèdica a Salamanca 1960-64 Tornà a Barcelona, on fundà i dirigí l’Escola d’Hematologia del departament de medicina interna de la Universitat, on exercí un important mestratge Presidí diverses associacions científiques i fou…
Rudolf Julius Emmanuel Clausius
Física
Físic teòric alemany.
Educat a Berlín i a Halle, esdevingué professor de física d’aquella universitat el 1850 i, posteriorment, de les de Zuric, Würzburg i Bonn Fou un dels capdavanters de la termodinàmica, en formulà diverses equacions fonamentals i n'enuncià per primera vegada, d’una manera precisa, el 1850, el segon principi sota la forma de la llei de la impossibilitat del pas espontani de calor d’un cos fred a un de calent i, el 1865, mitjançant la noció d’entropia, introduïda per ell mateix Treballà també en l’estudi de la capacitat calorífica dels gasos poliatòmics i en la teoria cinètica dels…
Lluís Gallart i Garcia
Pintura
Pintor.
Figuratiu i dotat d’un gran domini del dibuix, conreà la figura especialment el nu al carbó i la natura morta Féu nombroses exposicions, que la crítica remarcà favorablement, i la seva obra fou adquirida per colleccionistes d’arreu del món Retratà personalitats com ara Enric Borràs, Eugeni II, de l’antiga dinastia Làscaris Comnè de Grècia i Bizanci, Pau Casals i Picasso El 1991 fou fundada la Pinacoteca Lluís Gallart, inclosa dins del Museu-Arxiu de Calella, que conté més de mil obres seves La resta és repartida en museus i en colleccions a Zuric, Ginebra, Munic, Estocolm, Nova…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina