Resultats de la cerca

Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…

Josep Masriera i Vidal Sant Andreu de Llavaneres, Maresme 1810 — Barcelona 1875 establí l’obrador, el 1840, al carrer de Vigatans de Barcelona, i el 1872 es traslladà al carrer de Ferran Fills seus foren Josep Masriera i Manovens , Francesc Masriera i Manovens i Frederic Masriera i Manovens Barcelona 1846 — Barcelona, 12 de desembre de 1932, escultor, deixeble de Rossend Nobas, que, essent soci de les Indústries Artístiques F Vidal, hi creà la secció de foneria 1878 fou el fundador de la important foneria Masriera i Campins, on foren foses una bona part de les més importants estàtues de…

Deixà els negocis familiars, contra la voluntat del seu pare, i esdevingué deixeble a Llotja d’ACaba i LRigalt Tingué també per mestre Meifrén El 1892 ja participà en una exposició a la Sala Parés i a l’Exposición Nacional de Madrid El 1894 obtingué el primer èxit oficial amb la medalla d’or del IV Centenari del descobriment de Puerto Rico, on el museu li adquirí Tardor Amplià estudis a Roma 1895-99 i es féu molt amic d’Enric Serra El 1897 fou premiat a Madrid per Pantans de Nemi Museo de Arte Moderno de Madrid i Cánovas del Castillo li adquirí Ruïnes de Nimfa També fou premiat a l’exposició…

Es llicencià en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i exercí la docència de les llengües clàssiques a Cuba entre el 1954 i el 1960 a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba i de literatura espanyola i comparada al Canadà a la Universitat d’Alberta, entre el 1962 i la seva jubilació, el 1985 Entre el 1970 i el 1973 compartí aquesta tasca docent amb la direcció literària de l’editorial Seix i Barral de Barcelona Tornà a Catalunya l’any 1985, on es dedicà a l’assaig, al periodisme i a la crítica literària, de tendència acadèmica i humanística Tota la seva obra literària neix d…

Procedent d’una família emigrada al s XVIII a l’illa Maurici que posteriorment retornà a França, en 1948-50 visqué a Nigèria, on el seu pare havia estat destinat com a metge, estada que tingué una influència determinant en la seva obra En 1958-59 estudià a la Universitat de Bristol i, en tornar a Niça feu estudis a l’Institut d’Études Littéraires, on es diplomà el 1963 Posteriorment es llicencià a la Universitat d’Ais de Provença 1964 i es doctorà a la Universitat de Perpinyà el 1983 Ha estat professor en diverses universitats d’arreu del món Es revelà com a novellista el 1963 amb Le procés-…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona el 1931, s’especialitzà en cirurgia, al costat de Joaquim Trias Als anys trenta fou un dels introductors de les noves tècniques de la medicina a Catalunya Metge de les Brigades Internacionals durant la guerra civil de 1936-39, fou el principal impulsor dels quiròfans mòbils, i a l’Hospital Clínic implantà el primer servei d’urgències de vint-i-quatre hores de l’Estat espanyol Durant el franquisme, tot i haver estat jutjat per un Tribunal Sumaríssim i inhabilitat per al servei públic, prosseguí la seva tasca assistencial No fou fins acabada la…

S’inicià els anys vint com a actor de repartiment, i el 1931 dirigí la seva primera producció, el documental experimental Douro, Faina Fluvial El 1942 dirigí el primer llargmetratge, Aniki-Bobó 1942, sobre els infants del carrer, d’acusades coincidències amb el neorealisme que començava a gestar-se a Itàlia Mal vist per la dictadura salazarista, pràcticament suspengué la seva obra cinematogràfica durant tres dècades, en què visqué d’una explotació agrícola Els anys finals del règim reprengué la realització cinematogràfica amb una sèrie de drames sobre amors frustrats O Passado e o presente…

Debutà el 1969 i en els anys següents es convertí en un dels actors més importants de la seva generació Els seus èxits més remarcables han estat The Godfather 1972 i The Godfather, Part II 1974, ambdós de F F Coppola Posteriorment intervingué en Scarecrow 1973, de J Schatzberg Serpico 1974 i Dog day Afternoon 1975, premi al millor actor al Festival de Sant Sebastià, ambdues de S Lumet Bobby Deerfield 1977, de S Pollack Cruising 1980, de W Friedkin Author Author 1982, d’A Hiller Scarface 1983, de B de Palma, i Revolution 1985, de H Hudson, després de la qual passà uns anys allunyat de…

Gabriel Ferrater reflexiona sobre la vida moral de l’home ordinari, i, amb el pretext d’un episodi quotidià vist al carrer o d’un record d’infantesa, en treu una moral particular, l’entusiasme, l’estat de degeneració i decadència, la vergonya i el fàstic davant els paranys del desig i del sentiment amorós Amb distància crítica i riquesa d’imatges, fa l’observació més incisiva i amoïnosa, ensenya la seva experiència de la vida i defuig el to confidencial, la impostura del sentimentalisme L’obra aplega els seus tres únics llibres de poemes amb poques modificacions Da nuces pueris 1960, Menja’t…

Integren el volum A trenc de sorra 1945-48 Vuit poetes 1948-52 La rambla de les flors 1952-54, premi Ossa Menor 1954 Algunes preguntes, algunes respostes 1954-56 Santa Maria de la fi dels temps 1957 Postals d’Itàlia 1956-65 Esbós d’una oda dialogada 1967 Nadala 1967 Suite del Cresta-Vermell 1969-70, A muntanya 1970 Sis ocells 1978 Uns quants poemes inèdits 1980-86 i Envits i contracop 1987-89 La poesia de Jordi Sarsanedas, de vegades críptica, però escrita amb la intenció que pugui ser compartida per l’altre, parteix de la realitat i dels seus elements fins al punt de fer del quotidià allò…