Resultats de la cerca
Es mostren 25785 resultats
Topo Obrero
Partit polític
Grup format per la separació el 1973 de la majoria dels militants de Catalunya de l’Organización Revolucionaria de Trabajadores.
Edità la revista Topo Obrero i defensà el socialisme autogestionari El 1974 es plantejà l’ingrés a Convergència Socialista de Catalunya , que es produí el 1975 amb el nom de Trabajadores Autogestionarios Socialistas, que després canvià pel de Movimiento para la Autogestión y el Socialismo El 1975 tenia un centenar de militants actius, preferentment obrers industrials A més de Topo Obrero , edità Cuadernos de Autogestión y Socialismo Dirigents Joan Alamillo, Xavier Guitart, Eduard Martín Toval
l’Urgell

Comarca
Comarca de Catalunya, a la regió de Lleida.
La geografia Cap de comarca, Tàrrega 12848 h 2001 El territori de la comarca forma part de quatre unitats de relleu ben diferenciades el pla d’Urgell, la ribera de Sió, la conca d’Ondara i la vall del Corb La plana d’Urgell s’estén pel centre de la comarca i té una lleugera inclinació d’E a N És una depressió reblerta d’alluvions atípics, puix que no formen dipòsits fluvials, sinó mantells de còdols poc rodats procedents de les costes segarrenques en relació lateral amb les valls dels rius d’Ondara i Corb, no han deixat d’originar llenques de materials quaternaris Al llevant comencen…
cava
Enologia
Denominació d’origen del xampany elaborat i produït inicialment a Catalunya, i posteriorment en altres zones de l’Estat espanyol.
A mitjan dècada de 1980 hom introduí el terme cava com a resultat de les pressions del sector vitivinícola francès, el qual argumentava que el vi escumós produït a l’Estat espanyol s’apropiava indegudament del nom francès o la seva traducció al català o al castellà per tal com constituïen begudes diferents Acceptat oficialment i comercialment el canvi de denominació, ha tendit a imposar-se fins al punt de desplaçar el tradicional de xampany en l’ús comú, àdhuc per als productes en les etiquetes dels quals no figura la denominació d’origen Aquest canvi fins i tot fou assumit per la…
Partido de Concentración Española
Partit polític
Partit constituït a l’octubre de 1932 a Barcelona amb l’objectiu de defensar els interessos dels no nascuts a Catalunya.
Els dirigents eren Antonio Bermejo president i Constantino Recober vicepresident Manuel Ráez Almagro presidí les joventuts, formades al desembre de 1933 En les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 es coalitzà amb el Partido Republicano “Unión de Regionales en Cataluña” en la candidatura Concentración Española Portaveu Concentración Española Al setembre de 1935 encara era actiu
Fernando Font Fenoll

Fernando Font Fenoll (a l’esquerra)
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol, el 1929 s’incorporà a la Société Patrie, amb la qual fou campió de Catalunya i d’Espanya la temporada 1934-35.
Participà en el Torneig Internacional de Ciutats d’Europa 1936 amb la selecció catalana Jugà al CB Atlético 1939-41 i al FC Barcelona 1941-43, amb el qual fou campió de Catalunya 1942 Fou entrenador del FC Barcelona 1943-55 i dirigí tant el primer equip com els equips de promoció, i aconseguí vuit Campionats de Catalunya i sis Copes del Generalísimo També dirigí el CB Orillo Verde de Sabadell i l’equip de La Salle Josepets de Barcelona a la Lliga estatal Fou seleccionador espanyol 1948-52, assessor de les federacions catalana i espanyola i director de l’Escola…
agrupació de defensa forestal
Economia
Agrupació, dins l’àmbit de Catalunya, que té com a principal missió elaborar i executar plans de prevenció i vigilància d’incendis i de reforestació territorial.
Poden formar-ne part els titulars i agrupacions de terrenys forestals, ajuntaments, associacions de protecció de la natura i organitzacions professionals agràries Es regularen a partir de l’any 1986 com a conseqüència del programa Foc Verd elaborat pel departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya El seu origen es remunta, però, als antics grups d’extinció d’incendis i auxili immediat que es començaren a formar al principi dels anys seixanta a Catalunya N'hi ha prop de 300
Llei de l’Aran
Dret
Llei promulgada el 5 de febrer de 2015 per la Generalitat de Catalunya que regula l’autonomia de la Vall d’Aran
Substitueix la Llei sobre el règim especial de la Vall d'Aran del 1990 S’hi reconeix la realitat nacional occitana de la Vall d'Aran derogant en la pràctica l'estatut de comarca, estableix els drets històrics i la identitat de l'Aran amb la variant aranesa de l’occità com a llengua pròpia i que ha de ser la llengua d’ús normal i preferent de l’Administració al territori, incloent-hi l’escola, atorga el dret de decidir el propi futur i estipula un model de finançament revisable bilateralment al cap de tres anys i atorga al territori un diputat al Parlament de Catalunya No reconeix…
vas de boca quadrada

Vas de boca quadrada
Museu d’història de Girona
Prehistòria
Tipus de vas propi d’una fase avançada del Neolític europeu, que es troba a Catalunya, a la cultura dels sepulcres de fossa.
És corrent a les cultures danubianes d’on passà al nord d’Itàlia A la península Ibèrica, fora de Catalunya, és raríssim
llei de Contractes de Conreu
Dret català
Disposició reguladora de l’arrendament agrícola tendent a millorar la situació de l’arrendatari, promulgada pel Parlament de Catalunya el 12 d’abril de 1934.
Incidia especialment en els contractes de rabassa morta a les comarques vitícoles i en els de terra campa a les altres Elaborat per la Comissió Jurídica Assessora, l’avantprojecte fou debatut al Parlament novembre del 1933 - març del 1934 La llei fou aprovada l’11 d’abril de 1934 amb 56 vots a favor i cap en contra, per absència de la Lliga Catalana, partit que havia combatut el projecte i havia abandonat el Parlament La llei aplicava el principi de la propietat de la terra com una funció social diferenciava entre arrendament i parceria, segons la participació del propietari, fixava un mínim…
Jaume II de Mallorca

Suposada representació de Jaume II de Mallorca al Llibre de privilegis de Mallorca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311), fill segon de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria.
En morir el seu pare 1276 entrà en possessió de la seva herència, establerta per testament d’aquest el 1262 i confirmada el 1272 el regne de Mallorca, Menorca —encara en poder dels sarraïns—, la part reial d’Eivissa, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omelàs i el vescomtat de Carladès, i es coronà com a rei i confirmà els privilegis i les franqueses de Mallorca el 12 de setembre de 1276 El conflicte amb el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó esclatà aviat Casat amb Esclarmunda de Foix 1275, ajudà el seu cunyat, el comte Roger Bernat III…