Resultats de la cerca

Fou edificat entre els anys 1763 i 1798 al turó de Torre Alta, a càrrec de la marina espanyola, de la qual depèn actualment Entre els seus instruments destaquen un telescopi equatorial fotogràfic i una ullera meridiana A partir del 1791 començà la publicació de l' Almanaque náutico , que conté els elements de les òrbites dels planetes i de la Lluna, com també llurs posicions al firmament i les del Sol A més, conté les posicions de gairebé un miler d’estels escollits entre els visibles a ull nu Durant molts anys, el meridià de San Fernando serví com a meridià de referència en els…

L’Ateneu, continuador de l' Ateneu Català de la Classe Obrera , havia estat creat a mitjan 1881 pel grup de sindicalistes reformistes barcelonins encapçalats pel mateix Pàmias i per Manuel Bochons, i aquests, juntament amb Miquel Renté, foren els principals redactors de la revista A partir de l’octubre del 1887, sota la presidència de Bochons, la seva activitat se centrà exclusivament en la defensa de “l’ensenyament neutral” i l’Ateneu passà a dependre de les subvencions de l’ajuntament i dels socis protectors en gran part, membres del Foment del Treball Nacional La revista…

El grup exercia la seva activitat en dos aspectes, un de nacional txec, en el sentit de combatre el purisme excessiu que s’introduïa a la llengua després del temps d’influència alemanya l’òrgan d’aquest moviment era la revista Slovo a slovesnost ‘Llengua i literatura’ L’aspecte en què es basa la fama internacional del Cercle és el moviment estructuralista, i principalment fonològic, expressat en els vuit volums 1929-39 dels Travaux du Cercle Linguistique de Prague Juntament amb els membres txecs, dos russos exiliats, N S Trubeckoj i Roman Jakobson, tingueren un paper decisiu en…

Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als Països Catalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Es divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és ara les lepidociclines i alguns…

Fou, de fet, a partir del 1930, l’òrgan de premsa de l’Associació per la Cultura de Mallorca Volgudament allunyada de qüestions polítiques, defensà, tanmateix, un clar autonomisme nacionalista D’una gran serietat intellectual i culturalment molt al dia, incloïa poemes i literatura de creació juntament amb articles d’investigació, a més d’unes estimables seccions crítiques de literatura i d’arts Publicà diversos números extraordinaris, dels quals hom pot remarcar el dedicat al centenari de la Renaixença Hi collaboraren, entre molts d’altres, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès,…

Fill del mariscal Henri de Schömberg, marquès d’Espinay i comte de Nauteuil i de Duretal Fou duc consort d’Halluin El 1632 fou nomenat governador del Llenguadoc, que defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal 1637 Lluità al Rosselló i, juntament amb el mariscal de La Melleraie, s’apoderà de Perpinyà i de Salses 1642 El 1644 fou governador de Metz i de Verdun El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat 1648-49 durant el seu mandat obligà els castellans a alçar el setge…

Treballà a la ciutat de Mallorca, on el 1396 dirigí les obres del portal del Mirador de la Seu, i el 1398 féu les escultures del portal de l’església de Sant Miquel, que mostren un estil arcaïtzant davant les noves tendències provinents de la zona picardoflamenca Entre el 1397 i el 1404 ocupà el càrrec de mestre major de la seu de Girona, i el 1410 contractà, juntament amb Antoni Canet, la talla del cor de la seu d’Urgell fragment al Museo Lázaro Galdiano, Madrid, on és palesa una proximitat estilística amb Pere Sanglada Hom li atribueix també una Mare de Déu amb el Nen Museu…

Fou un dels principals continuadors del llenguatge arquitectònic de Brunelleschi Entre les seves obres cal esmentar l’església de Prato Madonna delle Carceri, 1485-92, primer exemple renaixentista de planta central on també són paleses fórmules d’Alberti la Villa Mèdici de Poggio a Caiano 1480-85, on aixecà un pòrtic, preludi de Palladio la sagristia de l’església del Santo Spirito a Florència 1489-92 i el Palazzo Gondi a Florència 1490-94, darrer exponent de la tradició brunelleschiana A Roma projectà el claustre de San Pietro in Vincoli i l’església de Santa Maria dell’Anima i fou nomenat…

El 1917 començà les seves primeres escultures Assimilà la influència del pintor uruguaià Rafael Barradas fent, llavors, un neocubisme propi del moment Formà part del grup Escuela de Vallecas juntament amb Palencia, Mallo, Caneja i Alberti Utilitzà tota mena de materials i introduí l’espai en les seves obres, donant-los un caire estilitzat i orgànic Cal destacar El pueblo español tiene un camino que conduce a una estrella avui destruïda, de dotze metres i mig, exposada al pavelló de la República a París el 1937 El 1938 anà a Moscou La seva obra restà desconeguda a l’Estat espanyol…

Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les forces del general De Gaulle Fou comandant en cap de les tropes franceses a la Xina i a Tonquín 1945-46 i a la Indoxina 1952-53, cap de la regió militar d’Algèria 1956-58 i governador militar de París 1959-60 Contrari a la retirada francesa d’Algèria, topà amb el president De Gaulle i participà en la fallida rebellió militar del 1961 Algèria Refugiat a Madrid, hi fundà, juntament amb el general Jouhaud, l' Organisation de l'Armée Secrète OAS El 1962 fou capturat a Alger i condemnat a cadena perpètua, però restà lliure arran de l’…