Resultats de la cerca
Es mostren 2602 resultats
Fontsagrada
Poble
Poble del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), a la dreta del riu de Gavet, poc més avall de l’aiguabarreig amb el riu d’Abella.
Al s XIX formà un municipi amb Gavet dit Gavet i Fontsagrada
la Rua
Llogaret
Llogaret (1 109 m alt.) del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), a l’extrem oriental del terme, damunt el curs engorjat del riu de Puials.
Formà part de la baronia d’Abella
Cérvoles
Despoblat
Poble recentment despoblat del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a l’extrem meridional de la vall Fosca, aturonat a 1.174 m d’altitud, a la dreta del Flamisell.
La seva església parroquial és dedicada a sant Aventí Al s XIX formà un municipi amb Burguet
Espui
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a la vall Fosca, a la dreta del Flamisell, aigua amunt del poble, a 1282 m alt..
L’església parroquial Sant Julià és d’origen romànic en depenen els santuaris de Santa Maria i de la Mare de Déu de Far Pertangué fins al s XIX als comtes d’Erill
la Plana de Mont-ros
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Mont-ros, a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamisell, sota Beranui.
La seva església és el santuari de la Plana , on és venerada la Mare de Déu de la Plana Hi ha la central hidroelèctrica de la Plana , amb una potència installada de 5 000 kW/h i una producció mitjana de 21 milions de kW/h, que aprofita l’aigua canalitzada des de la central de Molinos, per l’esquerra del Flamisell
Estavill
Poble
Poble del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), situat a la vall Fosca, en un planell, a 1.182 m alt., damunt la riba dreta del Flamisell.
Montsor
Despoblat
Despoblat recent del municipi de la Pobla de Segur (Pallars Jussà), situat en un coster, a 1 218 m alt., al vessant meridional de la serra de Peracalç.
La seva antiga església parroquial és dedicada a santa Maria
Sensui
Poble
Poble del municipi de Salàs de Pallars (Pallars Jussà), al N de la vila; la seva església parroquial, dedicada a Santa Bàrbara, depèn de la de Sant Adrià.
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
La vila de Cardona
Art gòtic
L’escut de la vila en una clau de volta de l’església parroquial BS – GSerra El nucli primigeni A la darreria del segle XII, la vila del castell de Cardona ja era una realitat jurídica, social i econòmica sota el senyoratge dels vescomtes d’Osona-Cardona, senyors del castell Amb una extensió no superior a les 2 ha i una morfologia urbana molt senzilla, presentava una estructura allargassada en direcció est-oest amb dues places juxtaposades, l’anomenada de Cardona actual plaça de Santa Eulàlia o de les Cols i el Mercadal actual plaça del Mercat, enllaçades per dos vials principals que corrien…