Resultats de la cerca

El rei Ferran II acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l’autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya Els oficials reials havien d’escoltar sentència d’excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d’aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l’audiència reial havia de decidir…

El 1894 emigrà a Veneçuela fins el 1899 en que es traslladà a Costa Rica Emprenedor en els negocis, regentà i treballà, a San Ramon d’Alajuela, en diverses cases comercials i fábriques Dedicat a l’activitat financera, fou accionista de les mines de Corinto i participà econòmicament en la construcció dels coneguts teatres Minerva, España i Lisímaco Chavarría El 1919, durant el govern dels Tinoco gestionà i fou inermediari de l’alliberament dels presos polítics de San Lucas i San José Afeccionat a la cultura popular, organitzà, poc abans del terratrèmol de 1924, unes festes…

L’any 1223 apareix com a notari de Barcelona i anys més tard escrivà de la cancelleria reial El 1299 fou nomenat sotsbatlle de Barcelona, càrrec per al qual havia estat nomenat el seu pare Ponç d’Averçó un any abans El 1301 fou designat guarda-segells del monarca dins la cancelleria reial, fou potser la personalitat més influent després del canceller Tingué una intensa activitat, centrada en la política internacional intervingué, sobretot, en l’ocupació de Sardenya El rei li atorgà molts privilegis i drets pecuniaris, entre d’altres, sobre els molins del Clot i sobre l’aljama…

Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc d’Argençola No ha tingut sempre la categoria de parròquia que té ara, sinó que fou sufragània de diverses parròquies El lloc d’Argençola i l’església apareixen documentats el 993 Deuria ser sufragània o simple capella rural de la parròquia de Sant Ramon de Subirana de Ferrans, per passar, abans del 1685, a sufragània de Sant Andreu de Castellnou de Bages actualment comparteix amb Sant Andreu la categoria de parròquia, bé que el fet que el 1361 aparegui un rector d’Argençola pot donar peu a pensar que durant el segle XIV…

El lloc de Bellestar apareix relacionat en una carta del bisbe d’Urgell, Ponç, del 1244 L’any 1378 consta que la comanda de Susterris hi tenia establerts 3 homes propis Bellestar, juntament amb Aravell, amb el qual formava una batllia, era del vescomte de Castellbò Aquesta església, que no apareix en la relació de parròquies del 1575, consta, amb aquesta categoria, l’any 1758, amb la sufragània de Sant Joan de Campmajor i les capelles annexes del Roser, de la Concepció, de Sant Marc —capella situada entre Bellestar i Aravell— i de Sant Miquel Arcàngel, que abans havia estat…

Les restes del despoblat de Castelltallat s’alcen a l’extrem occidental del mont de Conques i damunt del camí vell que va de Conques a Figuerola d’Orcau Ens han pervingut poques notícies sobre el castell que li donà nom Entre el 1055 i el 1098 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà establiren la batllia de Castelltallat “ baglia et Castel Tallad ” als seus feudataris, Arnau i el seu pare Otger Castelltallat és citat en el testament que Arnau Valgari dictà l’any 1116 abans d’emprendre el pelegrinatge al Sant Sepulcre de Jerusalem En el fogatjament del 1381 figura amb cinc…

Llicenciat en teologia, a Tarragona, i en arqueologia a Roma Professor a Barcelona i a Salamanca Autor de les monografies marianes El santuario del Hort 1940, La basílica de la Merced i La Virgen del Vinyet 1941, dels llibres Iconografía de los santos 1950 —molt consultat—, Los primeros cristianos 1955 i Simbología cristiana 1958 i del capítol de l’art paleocristià de L’art català 1955 Ja abans del concili II del Vaticà promogué la dignitat de l’art litúrgic i de l’art nou a les esglésies Normas eclesiásticas sobre arte clásico , 1940 El arte religioso actual en Cataluña , 1952…

S’inicià en el SHUM Maçanet i després jugà en les categories de base del Girona i el GEiEG abans de tornar al club selvatà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 2001-02 Fou campió d’Europa júnior i del món sub-18 amb la selecció espanyola 2002 Jugà al FC Barcelona 2003-05, amb el qual guanyà dues Lligues 2004, 2005, dues Copes d’Europa 2004, 2005, una Copa Continental 2005, una Supercopa d’Espanya 2005 i una Copa del Rei 2005, i posteriorment amb l’Oliveirense portuguès 2005-06, l’Alcoi 2006-08 i el GEiEG 2008-10, amb els quals ascendí a l’OK Lliga, i el Saint…

Formada al Club Patrícia, de Lleida, l’any 1989 aconseguí la medalla de bronze, per equips, en l’europeu júnior Fou la primera gimnasta espanyola que obtingué una medalla individual en un campionat mundial En el seu palmarès destaquen les quatre medalles assolides als Mundials d’Atenes 1991, bronze per equips Brus-selles 1992, argent en pilota i bronze en maces, i Alacant 1993, or en maces També guanyà el bronze en l’europeu de Stuttgart 1992, per equips, i la Copa d’Europa de Màlaga 1993, en pilota i maces Olímpica a Barcelona 1992, on fou quarta classificada en el concurs complet, es…

Treballà a Solsona i a altres llocs abans de tornar a Cervera Treballà en l’altar de Sant Isidre de l’església major de Cervera 1639 Planejà i construí la Paeria o Casa de la Ciutat 1680-83, d’un barroc sobri i massís, en què sobresurten les figures de mig cos que a manera de mènsules sostenen les balconades de la façana i que són mostres d’un curiós expressionisme popular el cos esquerre de l’edifici, idèntic als altres dos, és obra setcentista de Jaume Padró Féu altres obres a Cervera, com la creu de terme de les Orenetes El seu fill Francesc Puig i Miró collaborà sovint amb…