Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
Helen Frankenthaler
Pintura
Pintora nord-americana.
Nascuda en una família benestant de Manhattan, estudià a la Dalton School de la seva ciutat, on fou deixebla de Rufino Tamayo , i posteriorment a la Bennington School de Vermont Vinculada des dels anys cinquanta a l' expressionisme abstracte , estigué casada amb el pintor Robert Motherwell 1958 - 1971 i, bé que influïda sobretot per Jackson Pollock i altres representants d’aquest moviment, creà un estil propi a partir de Mountains and Sea 1952, consistent en grans taques de colors plans “camps de color” suggeridores de paisatges a partir de l’abocament directe de la pintura sobre…
Luciano Casali
Historiografia
Historiador italià.
Professor d’història contemporània de la Universitat de Bolonya Visiting Professor en diverses universitats dels Països Catalans —Universitat de València i UAB—, fou un dels fundadors de la revista Spagna Contemporanea Ha centrat les seves recerques en el moviment obrer a l’Emília Romanya i l’estudi de les actituds collectives respecte al feixisme Ha collaborat en revistes especialitzades — Studi Storici , Rivista di Storia contemporanea — i obres collectives — Enciclopedia dell’antifascismo e della Resistenza i Dizionario biografico del movimento operaio — Entre els seus…
contacte
Geologia
Superfície plana que separa dues masses contigües de roca.
Pot presentar-se entre dues roques ígnies, on mostra diferències de textura i d’estructura, entre una roca ígnia i una de sedimentària, en el qual cas es pot produir metamorfisme de contacte a la roca sedimentària, i entre dues roques sedimentàries, on les capes seran concordants si són paralleles, i discordants si no ho són Hom diu que en un contacte hi ha continuïtat quan no hi ha hagut interrupció en la sedimentació, i discontinuïtat si n'hi ha hagut en els contactes entre dos estrats és on es veuen les marques de sedimentació També hi ha contactes d’origen…
Ercole de’Roberti
Retrat de Giovani II Ventivoglio , d’Ercole de’ Roberti (National Gallery, Washington)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor italià.
Destacat representant de l’escola ferraresa, es formà amb Francesco del Cossa, continuador seu en la decoració del Saló dels Mesos Setembre , 1470, al Palazzo Schifanoia, a Ferrara, i en la realització del Políptic Griffoni , la predella del qual féu a Bolonya cap al 1473 Pinacoteca Vaticana, on executà també els retrats de Giovanni II Ventivoglio i de Ginevra Bentivoglio National Gallery, Washington i la taula de la Pietat per a San Giovanni in Monte Walker Art Gallery, Liverpool El seu estil, presidit sempre per un moviment refrenat i una malenconia de to tràgic Sant Joan…
Anselm Ferrer i Bargalló

Anselm Ferrer i Bargalló
© Fototeca.cat
Música
Cristianisme
Nom que prengué el músic Josep Ferrer i Bargalló, el 1899, en ingressar a la vida monàstica.
El 1892 havia ingressat a l’escolania de Montserrat, on estudià amb Manuel Guzmán Amplià els coneixements musicals a Roma i a Nàpols 1907-11 Retornà a Montserrat, i es feu càrrec de la direcció de l’ escolania fins el 1933 Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català Publicà diferents escrits sobre aquest tema a Vida Cristiana i en altres publicacions Compongué nombroses obres religioses i una Missa abbatialis , per a quatre veus i orgue, tres…
Luigi Russolo
Música
Compositor, constructor d’instruments i pintor italià.
Membre del futurisme, publicà alguns manifestos, el primer dels quals fou L’arte dei rumori 1913, on propugnava la creació d’una expressió musical adscrita a aquest moviment Russolo defensava una música no basada en les notes sinó en sons que evoquessin els sorolls presents en la vida diària, com ara els de les màquines Es proposà crear una orquestra futurista que pogués fer realitat aquest projecte, una orquestra constituïda per instruments diferents En aquest sentit, inventà alguns instruments futuristes com el sibilatore , l' ululatore , el russolofono i l' arco enarmonico L’…
José António Carlos de Seixas
Música
Organista i compositor portuguès.
Fou organista de la catedral de Coïmbra, com a successor del seu mestre Francisco Vaz Pels volts del 1720 ocupà el càrrec d’organista de la catedral de Lisboa i més tard fou nomenat vicemestre de capella de la cort portuguesa, institució dirigida llavors per D Scarlatti De la seva producció cal destacar les sonates per a clavicèmbal en un sol moviment i les obres per a orquestra Les primeres, tot i prendre el model binari de les obres de D Scarlatti, mostren una tendència cap a una estructura temàticament tripartida de tall clarament preclàssic Pel que fa a les obres orquestrals…
Johannes Kepler
Música
Matemàtic i astrònom alemany.
Estudià al seminari d’Adelberg i a la Universitat de Tübingen Les seves concepcions estaven molt marcades per les teories de Copèrnic Ensenyà a Graz, ciutat de la qual hagué de fugir a causa de les persecucions contra els protestants, i posteriorment s’establí a Praga, on collaborà amb Tycho Brahe L’any 1601 fou nomenat astrònom imperial per Rodolf II La seva contribució científica més destacada és l’establiment de les lleis del moviment planetari També s’interessà per aspectes musicals, camp en què centrà la seva atenció en la problemàtica de les relacions entre la música, les…
Gerry Mulligan
Música
Saxofonista baríton i arranjador nord-americà.
Tocà el piano i instruments de vent des de la infantesa i, ja d’adolescent, escriví alguns arranjaments El 1946 entrà a l’orquestra de Gene Krupa com a arranjador S’especialitzà en saxòfon baríton i s’associà al naixent moviment cool-jazz Treballà en diverses formacions, de les quals cal remarcar el nonet de Miles Davis al final dels anys quaranta El 1952 s’installà a Los Angeles i formà un quartet amb el trompetista Chet Baker, un contrabaix i un bateria L’absència d’instrument harmònic permetia als instruments de vent improvisar en contrapunt La fórmula tingué èxit i llançà…
Alejandro García Caturla
Música
Compositor cubà.
Es llicencià en dret i es formà musicalment amb C del Campo a Madrid, N Boulanger a París i P Sanjuán a l’Havana Fundador de l’Orquesta de Conciertos de Caibarién, una orquestra de cambra, se’l pot considerar un dels puntals del moviment musical de l’afrocubanisme, juntament amb A Roldán En les seves obres es pot veure la influència de la rítmica i el melodisme caribenys, si bé en feu una interpretació molt personal Tot i la seva mort prematura, deixà un important catàleg d’obres en el qual sobresurten la Primera suite cubana 1930, per a piano i vuit instruments de vent, l’òpera…