Resultats de la cerca

Comercialment, els operadors de telecomunicacions usen el terme itinerància en anglès roaming quan el canvi de cèllula comporta un traspàs de les fronteres d’un estat, amb el consegüent canvi d’operador de telefonia Sense l’opció comercial d’itinerància, els telèfons mòbils només són operatius al país d’origen La paraula roaming ha agafat més pes en la seva versió comercial per a indicar l’opció contractual amb l’operador de telecomunicacions que permet trucar des de l’estranger, emprant-se actualment els anglicismes handover o handoff per a indicar la itinerància dels mòbils entre cèllules…

Visqué i treballà a Berlín des del 1973 Les seves obres combinen elements i materials naturals amb mecanismes sovint complexos que es posen en funcionament de manera que provoquen situacions sense la presència humana, tot i que constantment hi fan referència La installació The Hydra-Forest/performing Oscar Wilde , que es mostrà al Carnegie Museum of Art de Pittsburgh com a part del Carnegie International 1988, contenia vidre, mercuri i un circuit elèctric Fou una de les artistes seleccionades a la Documenta IX de Kassel, l’any 1992 El 1992 s’inaugurà a Barcelona la seva obra L’estel ferit , i…

Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb una opinió…

Nascut al si d’una família humil, es llicencià en llengua i literatura angleses a la Universitat de Travancore Exercí de periodista en The Hindu 1944-45 i en Times of India 1945 Posteriorment realitzà estudis de postgrau en economia i ciència política a la London School of Economics 1945-48 Des de Londres, treballà com a corresponsal per al Social Welfare Al seu retorn a l’Índia, ingressà al cos diplomàtic Durant la seva llarga carrera diplomàtica 1949-83, fou ambaixador en diversos països, però la seva tasca fou especialment rellevant a la Xina 1976-78, on contribuí a una millora…

Llicenciat en geografia, sobresurt per la seva producció poètica, que inclou els reculls Veïnatge d’hores 1987, premi Amadeu Oller, A contrallum 1989, premi Miquel Martí i Pol, Vida terrenal 1991, premi Miquel de Palol 1990, Jardí d’una ciutat deserta 1992, premi Salvador Espriu, de Calafell, 1991, La llunyania 1993, El món que respirava pels ulls 1996, premi JM López-Picó 1995, L’estret de Bering 1997, premi Ciutat de Palma 1996, Opus spicatum 2000, premi Maria Mercè Marçal, Omissió L’u de la u 2001, El buit i la medusa 2002, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, La tirania del discurs…

Des dels seus inicis es dedicà a donar suport i a difondre la dramatúrgia contemporània catalana i internacional Des del 1997 Toni Casares  n’és el director artístic El 2011 la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia esdevingué una fundació privada tutelada per un patronat format per dramaturgs Situat al barri de Gràcia des de la seva fundació, el 2009 hom arribà a un acord amb l’Ajuntament de Barcelona per a traslladar la seu a un local més espaiós del Poblenou El canvi començà a fer-se efectiu a mitjan any 2013 A més d’exhibir regularment obres de text contemporànies, la sala…

El seu nom prové del pòrtic de l’església preromànica situat en el conjunt monumental del monestir de Sant Feliu de Guíxols, i nasqué tot prenent el relleu als actes culturals que se celebraven a la veïna s’Agaró En les seves primeres dues dècades, el festival, el més antic que se celebra a Catalunya, centrà la seva activitat en la música clàssica, les formacions de cobla i els esbarts dansaires El 1982, després d’algunes interrupcions, un grup de joves melòmans, integrants de les Joventuts Musicals de Catalunya, es feren càrrec de l’organització, i el desenvoluparen dins del marc de la…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, fou collaborador habitual del diari El País i de les revistes Lápiz , Arte, Ibérica , Untitled , Balcón , Flash Art , Artscribe i Acción Paralela Fou professor a l’escola Eina de Barcelona Entre les exposicions comissariades, es troben, entre d’altres “Time Span”, a la Fundació ‘la Caixa’ de Barcelona 1990 “Subjecte de Ficció”, al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona 1991 “Onze escultures”, al Museu de Granollers 1991 “Historia Natural El Doble Hermético”, al Centro Atlántico de Arte Moderno de Las Palmas 1992 “…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…

A 15 anys abandonà els seus estudis per iniciar l’aprenentatge de l’ofici arquitectònic a Lugano 1958-61, i posteriorment estudià a Milà 1961-64 i a Venècia 1965-69 En aquesta ciutat establí contacte i collaborà amb Le Corbusier el 1965 i Louis Kahn el 1969, l’obra dels quals, juntament amb la de Scarpa, l’influïren particularment Destaca la seva obra realitzada en entorns no urbans, com és el cas de la casa a Riva San Vitale 1971-73, l’església de Sant Joan Baptista a Mogno 1986-98 o la capella a Tamaro 1990-96, amb frescs d’Enzo Cucchi, on es produeix una síntesi entre trets que responen a…