Resultats de la cerca

El 1988 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Genolls de fum 1988 Després han seguit els poemaris Disfresses 1990, premi Martí Dot 1989, La mandra 1994, premi López-Picó 1993, La mel 2002 i La pau del cranc 2002, premi Gabriel Ferrater La poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida En canvi, la seva obra narrativa, la novella Mala vida , 2002 i dos reculls de relats Amanida d’animals , 2004, i La intimitat , 2008, tenen com a fita literària dibuixar, amb cruesa i ironia, un retrat de la seva generació

Es llicencià en dret, filosofia i lletres i història a Barcelona Fou membre del Grup de Sabadell, amb els integrants del qual collaborà en publicacions com la revista “Paraules” 1922-23, “Almanac de les Arts” de Sabadell 1924 i 1925 i “Diari de Sabadell” També fou collaborador de La Veu de Catalunya El 1928 fou nomenat cronista i arxiver de la seva ciutat natal, sobre la qual publicà Línies d’història ciutadana 1930 i Elements d’història de Sabadell 1932 La seva gran obra de creació és el recull d’aforismes Conceptes i dites de Martí Rialp 1938 Morí al front durant la guerra…

Sacerdot, exercí de vicari a Sant Martí Sarroca, a Gràcia i a Cornellà La seva producció, gairebé tota inèdita, es conserva a la Biblioteca del Museu Episcopal de Vic Escriví composicions poètiques de caràcter religiós i de circumstàncies, en català i en castellà unes cartes amoroses en castellà i una narració epistolar, també en prosa i de caràcter amorós, en català La seva obra més rellevant és un llarg poema d’èpica religiosa, La llegenda de la Gleva , redactat entre el 1868 i el 1872 Els seus referents poètics són de caràcter rococó i neoclàssic les obres en prosa, en canvi,…

Membre del club d’esgrima Centro Cultural del Ejército y la Armada de Barcelona, es proclamà campiona d’Espanya 1953, 1955, 1960 i de Catalunya 1951, 1952, 1960 individual L’any 1954 formà part de la selecció catalana que aconseguí la Copa del Generalísimo Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, i fou, juntament amb Pilar Tosat Martí, la primera tiradora catalana olímpica Conquerí la medalla de bronze per equips als Jocs Universitaris 1957 L’Ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla esportiva de bronze 1954 i el Consejo Superior de Deportes, la medalla de bronze del Reial…

Fou campiona d’Espanya i de Catalunya juvenil en trampolí, túmbling i doble minitrampolí 2001-02 Fou tercera en la competició de doble minitrampolí per equips en l’europeu júnior 2004, subcampiona de doble minitrampolí d’Espanya júnior 2004 i subcampiona de Catalunya júnior en trampolí i doble minitrampolí Ja en la categoria sènior, guanyà el Campionat de Catalunya de trampolí 2005, 2007 i fou subcampiona d’Espanya 2005 L’any 2006 fou campiona d’Espanya de sincronisme fent parella amb la seva companya de l’Associació Sant Martí Esport, Clàudia Prat, i tercera en el trampolí…

Situació Vista exterior de la capçalera amb l’absis, ben aparellat però amb la coberta un xic alterada M Anglada La capella de Santa Maria de Tremolosa, situada en el límit amb el terme municipal de Sora, és al cantó de tramuntana de can Tremolosa, masia que es troba al sector meridional del terme municipal, al peu del vessant de migjorn de la serra de Vinyoles Mapa 293M781 Situació 31TDC285648 Tot i que queda molt a la vora de Sant Martí de Vinyoles i de Santa Margarida de Vinyoles, per a anar-hi des d’aquestes dues esglésies només hi ha un camí que cal fer a peu, amb un…

Mapa d’esglésies conegudes de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, anteriors al 1300 C Puigferrat L’Alt Penedès Avinyonet del Penedès Sant Pere d’Avinyó o d’Avinyonet Sant Salvador de les Gunyoles Sant Sebastià dels Gorgs Santa Magdalena Santa Maria de la Llinda Les Cabanyes Sant Valentí de les Cabanyes Castellet i la Gornal Sant Pere de Castellet Sant Pere de la Gornal Sant Esteve de Castellet Sant Marçal de Castellet Mare de Déu de Muntanyans Sant Simeó Sant Martí de Castellnou Castellví de la Marca Sant Sadurní de Castellví o de la Marca Santa Maria de la Múnia Sant…

Dibuix de la fàbrica dels Amatller a Sant Martí de Provençals a la portada del catàleg Gabriel Amatller, nascut a Molins de Rei, fixà la seva residència a Barcelona el 1797 Com tots els cabalers havia de buscar-se feina i la seva va ser dedicar-se a fer xocolata manualment Va ocupar uns baixos del carrer de Manresa, núm 10, prop de Santa Maria del Mar En esclatar la guerra del Francès 1808 i amb l’ocupació de Barcelona per les tropes napoleòniques, Gabriel Amatller deixà la ciutat i continuà fent de xocolater a Agramunt Urgell Al final de la guerra tornà i ja havia fet prou…

Situat sobre les dunes quaternàries consolidades a la zona de contacte entre la plana alluvial del prat de Sant Jordi i la plataforma estructural vindoboniana de sa Marina de Llucmajor, vora un recer mariner utilitzat antigament per una colònia de pescadors que, juntament amb els trencadors que treballaren les pedreres de marès, formaren el primer nucli urbà a la part de Llucmajor el traçat urbà del qual fou determinat per l’esmentat torrent dels Jueus, la carretera de Llucmajor i la carretera militar de s’Arranjassa al cap Enderrocat La installació del tren de Santanyí 1916, que…

Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a València i la de…