Dibuix de la fàbrica dels Amatller a Sant Martí de Provençals a la portada del catàleg.
Gabriel Amatller, nascut a Molins de Rei, fixà la seva residència a Barcelona el 1797. Com tots els cabalers havia de buscar-se feina i la seva va ser dedicar-se a fer xocolata manualment. Va ocupar uns baixos del carrer de Manresa, núm. 10, prop de Santa Maria del Mar.
En esclatar la guerra del Francès (1808) i amb l’ocupació de Barcelona per les tropes napoleòniques, Gabriel Amatller deixà la ciutat i continuà fent de xocolater a Agramunt (Urgell). Al final de la guerra tornà i ja havia fet prou estalvis per a comprar la casa on tenia el taller.
En morir, el negoci ja estava engegat. La marca tenia un cert prestigi i la família s’hi guanyava la vida. L’empresa quedà a les mans dels seus dos fills, Antoni i Domènec Amatller i Ràfols. Aquests l’engrandiren, entrant en el comerç de productes colonials, uns productes que eren la primera matèria de la xocolata. Domènec deixà aviat el negoci a les mans del seu germà.
Antoni Amatller i Ràfols tenia un fill espavilat i ambiciós, que portava el mateix nom que el seu pare. L’any 1870 féu un llarg viatge per Europa, i especialment per França i Suïssa, amb l’objectiu de conèixer les fàbriques de xocolata. S’adonà de la mecanització de les fàbriques i del que significava la producció a gran escala com a sistema per a reduir el cost per unitat.
El mes de gener del 1872 es dissolgué la societat Amatller Germans, substituïda per una de personal a nom del jove Antoni Amatller i Costa. El seu pare morirà el mes de gener del 1877 i el seu germà Domènec el mes d’agost del mateix any. Antoni Amatller quedà sol i començà a posar en pràctica el seu projecte.
El barri de Santa Maria del Mar no era el més adequat per a una fàbrica; el seu nou emplaçament serà a Sant Martí de Provençals, al carrer del Cementiri, núm. 138. Es posà en marxa el 1878.
Primer premi del concurs de cartells convocat l’any 1912 (Compañía Transatlántica, 1924).
La seva política comercial consistia a tenir una extensa xarxa de distribuïdors a la mateixa Barcelona i les ciutats del Pla. El 1883 en tenia més de 80, que anaven des de les grans botigues de colonials fins als petits comerços de Sants o de Gràcia. La venda tenia el suport d’una publicitat considerable als diaris de la capital. El despatx i el magatzem central eren a la seu tradicional del carrer de Manresa.
Una altra arma comercial foren els cromos incorporats als productes de la casa, al començament del segle XX. Uns cromos dibuixats per artistes de primera categoria com Pellicer o Apel·les Mestres.
La bona relació dels Amatller amb l’art es demostrà el 1914. Quatre anys abans havia mort Antoni Amatller i l’empresa anava a nom de Filla d’A. Amatller. El 1912 es llançà una nova marca, la marca Luna, que havia de fer companyia a la marca Sol, ja utilitzada. El mes de febrer d’aquest any es convocà un concurs de cartells, al qual es destinava una dotació de premis per un total de 10 000 ptes: 5 000 per al primer premi i altres quantitats menors per al segon, tercer, quart, cinquè i sisè. El jurat era format per Apel·les Mestres, Maurici Vilumara, Miquel Utrillo, Manuel Rodríguez Codolà i Joaquim Folch i Torres.
El resultat de la convocatòria fou espectacular. Es presentaren dins de termini 592 cartells i un centenar més quan aquest ja s’havia tancat.
Com deia la mateixa empresa, amb una visió comercial molt moderna, "la indústria necessita reclam. Aquest s’aconsegueix amb l’agradable presentació dels seus productes. Sempre s’atén millor la paraula amable que l’expressió dura."
Guanyadors del concurs de cartells de Xocolata Amatller, 1912.
La fàbrica dels Amatller a Sant Martí de Provençals tenia aleshores 150 persones. A les màquines per a la confecció de xocolata, formades especialment per amassadors, mescladores i cilindres, cal afegir una secció de litografia i impremta —ja que la mateixa empresa confeccionava els cromos—, a més de molins per a moldre farina, forns per a la fabricació de galetes i dues màquines frigorífiques. La casa tenia 8 viatjants i 58 representants a la resta de l’estat i a Amèrica.
El 1924 obrí una segona fàbrica a Banyoles. La fàbrica de Sant Martí produïa aleshores uns 3 milions de kg de productes elaborats.
El 1928 es constituí Xocolates Amatller, SA, amb un capital d’un milió de pessetes i el domicili a l’actual avinguda d’Icària, núm. 142.
La fàbrica tancà al final de la dècada dels anys seixanta.