Resultats de la cerca

Pintor decorador a Saragossa, anà a França 1901 i després a Amèrica, on establí contacte amb grups anarquistes En tornar a Espanya, el 12 de novembre de 1912, assassinà el president del govern, Canalejas, i se suïcidà després

Durant la Primera República defensà la tendència unitària enfront de la federal i reprimí els reductes cantonalistes d’Andalusia i els carlins de Navarra Capità general de Castella la Nova, féu costat a Castelar i, així, el 3 de gener de 1874, coneixedor de la derrota d’aquest a les Corts, hi entrà i, en dissoldre l’Assemblea, posà fi a la Primera República Fou capità general de Catalunya 1880-81 i novament de Castella la Nova 1885-86

Primer marquès de Novaliches 1840 Intervingué en la primera guerra Carlina al capdavant de les tropes d’Isabel II Moderat, sota el govern d’Espartero emigrà a França amnistiat, tornà de l’exili 1843 i lluità contra les tropes d’Espartero a València, en les operacions del nord i contra la insurrecció de Barcelona Fou ministre de la guerra 1847 Capità general de Catalunya el mateix any, combaté i destruí els guerrillers carlins de Tristany i de Ros d’Eroles El 1854 era capità general de les Filipines El 1858, a la caiguda de Narváez, fou encarregat de formar govern, sense prendre possessió El…

Diputat per Zagreb 1920 i creador del moviment nacionalista Ustaša, organitzà l’assassinat del rei Alexandre I de Iugoslàvia 1934 i es refugià a la Itàlia de Mussolini Els alemanys el feren cap de l’Estat Independent de Croàcia 1941 Cedí la Dalmàcia a Itàlia En finir la guerra s’exilià a Àustria i, més tard, a l’Argentina 1948 i a Espanya 1957

Professor mercantil 1953, exercí una intensa activitat empresarial Es llicencià en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1974, i com a investigador i crític d’art, s’especialitzà en l’art català dels segles XIX i XX Fou coautor de l’obra Modernismo en Cataluña 1976 reeditada en català, 1981-82 i autor d’una monografia de referència sobre Ricard Canals 1976, sobre qui fou un gran especialista, i de  Pintura catalana en el castell de la Geltrú 1977 Publicà també biografies sintètiques de Rusiñol 1980 i Dalí 1982 i monografies de diversos pintors figuratius catalans del…

El 1948 guanyà un premi de bellesa i el 1949 formà amb el seu marit una companyia de teatre i, en cinema, protagonitzà comèdies Simpatitzant del peronisme, s’exilià a Espanya el 1956, on s’uní sentimentalment a Fernando Fernán Gómez, que la dirigí en diversos dels seus films La vida por delante , 1958 Al costat de comèdies, interpretà també alguns papers dramàtics Las largas vacaciones del 36 , de Jaume Camino, 1976 Las marginadas , d’Ignasi M Iquino, 1977 Alternant les estades a l’Argentina i a l’Estat espanyol, continuà actuant en teatre i protagonitzà alguns espais de…

Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz

Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles  Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977,  Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna creciente, luna…

Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería 1851-59, en…

Membre numerari de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i de l’Academia Médica Matritense Autor de la Disertación sobre el sen de España 1774 i de les Observaciones de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas o comprobadas en varias plantas 1787-90 Ruiz i Pavón li dedicaren un gènere de compostes americanes