Resultats de la cerca

Era un dels castells que defensaven l’engorjat del Baridà, lloc de pas entre l’Alt Urgell i la Cerdanya El lloc d’Ansovell s’esmenta amb la forma Nassobell en l’acta de consagració de la Seu tanmateix, la més habitual des del segle XIII és la de Nansovel o Nansovell L’origen del castell és confús, sembla que pertanyia inicialment als comtes de Cerdanya, que l’infeudaren amb altres castells veïns Cava, Queralt i Sant Martí dels Castells a la família Pinós El 1277 Galceran III de Pinós llegà al seu fill, anomenat també Galceran, tot el que ell tenia i els seus avantpassats havien tingut en els…

Les mencions més antigues del castell de Miramar són del segle XII Aquesta fortalesa, juntament amb els castells de Prenafeta i Figuerola del Camp, amb els quals formava una sola jurisdicció, apareix com a pertanyent als Puigverd L’any 1157 Pere de Puigverd reclamà els drets que ell posseïa en aquest territori al comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, adduint que els seus antecessors havien colonitzat aquesta demarcació Els seus drets foren reconeguts, ja que el 1198 Pere, Berenguer i Guillem de Puigverd —tots ells, fills de Pere de Puigverd— atorgaren una carta de franquesa als habitants…

Sant Miquel de Cellers fou un priorat canonical que depenia de la pabordia de Mur, i que es creu que devia estar relacionat amb la cova, anomenada de Sant Miquel, situada al capdamunt de la vall i el barranc de Cellers L’església, amb el nom de Sant Miquel in loco Quoangosto , apareix esmentada en els documents coneguts com a falsos VI i VIII de Gerri , datats els anys 930 i 953 Malgrat la falsedat dels documents, aquesta església devia existir ja al segle X, o si més no a la fi del segle XI, quan se suposa que foren redactats En aquesta església s’establí, pels volts de l’any 1170, un…

Aquest castell, situat antigament en el poble homònim, és documentat des del final del segle XI Entre el 1092 i el 1093 Clexne, la seva muller i els seus fills permutaren amb el comte Artau II i Tedball, prior de Gerri, dues terres que tenien in castro Mont Ardido , a l’apèndix de Santa Cecília El castell de Montardit es vincula a un llinatge nobiliari ben conegut L’any 1095 Guerau Ramon de Montardit donà al monestir de Gerri tot l’alou que tenia al castell i terme de Montardit, en remei de l’ànima del seu pare Ramon, que ja havia fet aquesta donació anteriorment Enard Mir de Montardit en el…

D’aquesta església, de la qual es desconeix el lloc on estigué situada, han pervingut fins al present escasses referències documentals Una de les primeres mencions data de l’any 1091, en una escriptura segons la qual els comtes Ermengol IV d’Urgell i la seva esposa Adelaida concedirien a la canònica de Sant Pere de Ponts la millor mesquita de Balaguer, un cop aquesta ciutat fos conquerida als andalusins al peu d’aquest document, al costat de les signatures dels comtes, anys després llur nét Ermengol VI hi estampà la confirmació d’aquesta donació feta pels seus avis, tot ratificant-li els béns…

Situació Mur est d’aquesta petita església, totalment enrunada, situada en una collada de la serra del Cis ECSA - MÀ Font Les ruïnes de la capella de Santa Margarida es troben a 1 604 m d’altitud, en una collada, just a la divisòria de vessants de la serra del Cis Aquest indret és el que tradicionalment s’accepta com a emplaçament del poble medieval de Belarta Mapa 32-10 213 Situació 31TCG077951 Des del poble de Bonansa surt una pista que mena a Betesa A mig camí, tot just al capdamunt del barranc d’Ovís, s’aixeca la petita capella de Belarta Església És de planta trapezoidal amb la porta d’…

L’església de Sant Vicenç d’Espinalbet no conserva avui cap testimoni de la seva obra romànica imaginem, però, que el primer edifici romànic desaparegué en ésser construïda l’actual església del segle XVIII La parròquia d’Espinalbet surt esmentada a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document del segle X o del començament de l’XI Espinalbet fou propietat de la família vescomtal del Berguedà el segle XII el lloc és mencionat sovint com a propietat del trobador Guillem de Berguedà, fill primogènit del vescomte Guillem de Berguedà el lloc d’Espinalbet Espinalbeto i el castell et kastrum…

A vuit anys ingressà a l’Escolania de Montserrat sota el mestratge dels pares Jacint Boada i Benet Brell A setze, obtingué per oposició el càrrec d’organista de Cardona Fou mestre de capella de Berga i de la parròquia del Sant Esperit de Terrassa 1850, i mestre director de l’Escolania de Montserrat, on s’havia format 1857-65 Malgrat la migradesa de mitjans i de personal en què es trobava l’escolania d’aquells temps, tingué bons deixebles i exercí una lloable tasca pedagògica Després anà a Cuba i a Buenos Aires Es desconeix l’activitat musical que desenvolupà en aquell continent Morí…

No es coneix informació relativa a la seva activitat abans de l’any 1730 A partir de la dècada dels anys trenta escriví les seves primeres òperes heroiques, com ara Candace 1732 Esdevingué un compositor d’òpera força popular, sobretot al nord d’Itàlia El 1743 era a Londres com a compositor en residència al King’s Theatre i al començament del 1746 ja havia tornat a Itàlia Una de les seves òperes, Vologeso 1753, s’estrenà a Barcelona, però no s’ha pogut documentar que ell passés per la ciutat El 1758 s’establí a Milà, on ensenyà cant, escriví diverses òperes còmiques i treballà com a…

Fill illegítim d’un sacerdot, el seu cognom autèntic era Dujardin, però ell mateix utilitzà l’apel lació ’de Orto’ en alguns autògrafs Fou cantor a la capella papal de Roma entre el 1483 i el 1499 Gaudí del favor i de la protecció del papa Innocenci VIII i obtingué alguns beneficis eclesiàstics El 1489 ocupà el càrrec de degà de la collegiata de S Gertrude a Nivelles Tot i no residir permanentment a Nivelles, durant tota la vida mantingué una relació estreta amb la seva església i la seva comunitat El 1505 entrà al servei de la cort borgonyona de Felip el Bell, a qui l’any següent acompanyà a…