Resultats de la cerca

L’emissió de la veu és natural, i el cantant utilitza el cap com a ressonador Es difongué a partir del segle XVI arran de la prohibició papal que privava les dones de prendre part en els cors de l’església Hom el practicà fins al segle XVIII, tot i que ben aviat la major flexibilitat i aptitud de les veus dels castrats  relegaren aquesta tècnica a un segon pla No obstant això, a Anglaterra fou molt més freqüent, i compositors com Purcell i Händel en feren un ús extensiu També ha estat en aquest país on, al segle XX, hom ha recuperat el falset contratenor per a interpretar amb major fidelitat…

Destinat a Amèrica, el 1748 es traslladà a Lima Perú, on professà a l’orde franciscà 1751 El 1774 fundà a Lima una casa d’exercicis espirituals, de la qual fou director durant més de 40 anys Dins de l’orde, exercí els càrrecs de definidor, guardià i superior provincial 1791 i, en el camp diocesà, fou nomenat examinador sinodal de l’arquebisbat i també consultor de la Inquisició Exercí de catedràtic de teologia de la Universitat de San Marcos i es destacà com a orador Escriví respostes erudites a consultes i censures a diverses publicacions de l’època Dins de la seva obra, publicà…

Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona 1944, on es llicencià en medicina, i, més tard, es doctorà a la Universitat Central de Madrid L’any 1951 emigrà a Brasil, on muntà una farmàcia S’ integrà posteriorment a l’empresa Esteve Irmâos e Cia Ltdaen la qual exercí diferents càrrecs directius Fou vicepresident de la Cambra de Comerç Espanyola Dins de les activitats culturals catalanes, es destacà com a animador de la vida catalana al Centre Català de São Paulo participà en l’organització i promoció dels Jocs Florals de l’any 1954 També Fundà el Grup Montserratí de São Paulo i…

Cursà estudis d’art amb el seu oncle, el mestre Jaume Pahissa Molt jove, el 1910 emigrà, amb la seva família, a Amèrica i s’establí a l’Argentina Radicat a San Rafael província de Mendoza, s’hi establí per compte propi en el ram del comerç i destacà en activitats esportives Tanmateix, alhora s’interessà molt per les manifestacions culturals, sobretot les musicals, a més de la poesia, la prosa i el teatre Treballà també en la docència fou professor de dibuix i de pintura Prolífic pintor, féu nombroses exposicions individuals i collectives, amb molt d’èxit Els seus dos germans,…

Considerat un dels màxims exponents de la cançó d’autor espanyola, el seu treball destaca per la crònica urbana i l’alt contingut poètic Des del seu debut discogràfic, Inventarios 1978, ha editat Malas compañías 1980, La mandrágora 1982, Ruleta rusa 1984, Juez y parte 1985, En directo 1986, Hotel, dulce hotel 1987, El hombre del traje gris 1988, Mentiras piadosas 1990, Física y química 1992, Esta boca es mía 1994, Yo, mí, me, contigo 1996, 19 días y 500 noches 1999, que li valgué quatre premis Amigo l’any 2000, Dímelo en la calle 2002, Alivio de Luto 2005, Dos pájaros de un tiro 2007, amb J M…

Fill i hereu de Jaume Florià de Queralt i de Cardona i de Lluïsa de Ribes, de la qual heretà Vià i la Torre de Riu Fou diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1584-87 Acusat d’infringir el cerimonial i de malversacions, fou arrestat el 1587 i, encara de nou, el 1588 Del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609 contra Perot Rocaguinarda Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses…

Integrat en el realisme social, es mantingué sempre allunyat de qualsevol simplicitat pamfletària Publicà el seu primer recull de contes el 1949 Os caminheiros e otros countos Escriví les novelles O Hóspede de Job 1963, O delfim 1968, Balada da Praia dos Cães 1982, Premi de l’Associació Portuguesa d’Escriptors i Alexandra Alpha 1989 Autor també d’assaigs Cartilha do Marialva , 1960, sobre el llibertí com a figura típica del s XVIII portuguès, i E agora, José , 1977, entorn de la nova situació política a Portugal i teatre O render dos Heróis , 1960, basada en la revolta dels camperols de…

D’origen alemany per part de pare, emprengué un viatge per Alemanya, França i Itàlia 1805-09 que li permeté de tractar Goethe, Fichte, Schleiermacher, De Stäel i Thorwaldsen, alhora que li féu sentir més vivament les seves arrels El resultat d’aquests contactes fou una obra que el constituí un dels màxims romàntics escandinaus i un decisiu renovador de la literatura danesa Professor d’estètica de la Universitat de Copenhaguen 1809, les seves primeres obres revelen una rica fantasia i un sentit líric espontani i joiós, com es veu en Digte ‘Poesies’, 1803 i Poetiske Skrifter ‘Escrits poètics’,…

D’infant cantà a la capella de la catedral de Barcelona, on inicià la seva formació musical, i completà els estudis amb Enric Granados, Gabriel Balart, Felip Pedrell i Enric Morera Esdevingué director de l’escolania de la catedral i organista de Sant Agustí, i des del 1893 fins a la seva mort ocupà la plaça de mestre de capella i d’organista a Sant Pere de les Puelles Exercí la docència a l’Acadèmia Marshall, fou membre de la comissió diocesana de música sagrada i fundà i dirigí les publicacions "Revista Parroquial de Música Sagrada" i "España SacroMusical" Entre les seves composicions…

Format a Tolosa, a la Sorbona i a Roma, fou professor d’història de la litúrgia, degà de la facultat de teologia de l’Institut Catòlic de Tolosa, codirector del Centre de Pastorale Liturgique de París i director del “Bulletin de littérature ecclésiastique” Fou convocat com a expert al concili II del Vaticà Es féu conèixer com a historiador de Bossuet i del gallicanisme, però es destacà principalment en el camp de la ciència litúrgica, fomentant el renovellament de la pastoral sacramental en un coneixement molt sòlid de l’evolució històrica de la litúrgia La seva obra més coneguda…