Resultats de la cerca
Es mostren 8680 resultats
Leo Spitzer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg austríac.
Professor a les universitats de Viena 1913, Bonn 1918, Marburg 1925 i Colònia 1930, el 1933 hagué d’abandonar Alemanya, fou professor a Istanbul i el 1936 passà a Baltimore Format a l’escola de Meyer-Lübke, el seu interès s’estengué a tota la Romània Lingüista i historiador de la literatura, anà decantant-se cada cop més vers els estudis d’estilística concebuts principalment en el vessant lingüístic i amb fortes influències, durant molt de temps, de Freud D’entre les seves nombroses obres cal destacar Die Wortbildung als stilistisches Mittel exemplifiziert an Rabelais 1910,…
Temistocle Solera
Música
Compositor i llibretista italià.
De vida aventurera i atípica treballà fins i tot en un circ, vers el 1835 Giuseppe Verdi li encarregà refer el llibret Oberto, conte di San Bonifacio , obra que fou seguida per Nabucco 1842, I lombardi alla prima crociata 1843 i Giovanna d’Arco 1845 La collaboració entre Verdi i Solera es trencà, però, el 1846, quan aquest abandonà el llibret d' Attila completat per Francesco Maria Piave el mateix any per anar a Espanya amb la seva esposa, la soprano Teresa Rusmini Fou empresari d’òpera a Madrid on fou també llibretista d’E Arrieta i a Barcelona, on estrenà la seva òpera La…
,
Miquel Soldevila i Valls

Autoretrat de Miquel Soldevila (1907)
© Família Gironès
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Esmaltador, dibuixant i pintor.
Deixeble a Llotja de Torrescassana El 1907 participà a la Cinquena Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona Es dedicà al paisatge i al retrat i exposà a la Sala Parés de Barcelona 1913 Dirigí l’acadèmia del Centre Popular de Sant Andreu Començà a fer esmalts vers el 1923, fou premiat a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 i assolí un prestigi internacional Establert a Roma 1936, treballà al Vaticà De nou a Barcelona, esdevingué director de l’Escola Massana 1940, de la qual era professor des del 1929 Fou homenatjat pel FAD 1946, on exposà, i ho féu després a Madrid El 1964…
Bartomeu Singala i Noguera
Teatre
Autor teatral.
Vinculat al carlisme i a l’integrisme religiós, collaborà amb poemes i treballs en prosa a La Ignorància i El Áncora , que dirigí Estrenà un bon nombre d’obres, totes en vers i en català, de to costumista i caràcter moralitzador, i escrites per al Centre d’Obrers Catòlics de Palma, del qual fou promotor El poeta 1886, en què el protagonista abandona les idees igualitàries Un dia d’apuros, o Els estudiants del dia 1886 Els molts anys de don Metrobi, o Qui deu que pac , sarsuela escrita el 1886 i publicada sense data, i el melodrama Los glosadors d’altre temps 1887, situat a…
,
Sança de Mallorca
Història
Reina de Nàpols.
Filla segona Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fou casada el 1304 amb el rei Robert I de Nàpols , de qui fou la segona muller Fundà a Nàpols els monestirs i convents de Santa Chiara on es retirà en restar vídua, professà —prengué el nom de prengué el nom de Clara de la Santa Creu— i morí, Santa Maddalena, Santa Maria Egizziaca i la Santa Croce Comprà vers el 1335, amb el seu marit, al soldà d’Egipte, uns terrenys a Jerusalem, on fundà el convent d’observants del Sant Sepulcre i l’església de Mont Sió Fou defensora fervent del franciscanisme rígid, i la seva copiosa…
Daniel Sabater i Salabert
Pintura
Pintor.
Installat a Madrid el 1904, el seu primer encàrrec com a pintor fou per a l’asil de Santa Cristina de la Moncloa El 1912 es traslladà a París, d’on retornà a Madrid vers el 1914 Durant aquests primers anys pintà per encàrrec ventalls, miniatures i retrats per a la congregació de les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül Exposà individualment dues vegades a Barcelona 1920 També treballà i exposà a Amèrica, i el 1923 s’installà a Salamanca El 1928 de nou marxà a París, on passà llargues temporades Cultivador d’un academicisme simbolista, fou anomenat “el pintor de les bruixes…
Romuald
Cristianisme
Monjo.
Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però…
Roger I de Pallars Sobirà
Història
Comte de Pallars Sobirà (1229-36) i vescomte de Coserans (Roger II: 1211-d 1240).
Introduí la nissaga dels Comenge al casal pallarès en casar-se vers el 1216 amb la comtessa Guillema I de Pallars Sobirà , l’hereva del comtat, després que, rebut el vescomtat de Coserans, havia lluitat adés a favor adés en contra del comte Ramon VI de Tolosa i de Simó de Montfort, que li arrassà el territori vescomtal, del qual no es desentengué mai, encara que preferí Pallars Fou comte consort de Pallars Sobirà, fins que Guillema I, per trobar solució a la manca de descendència tant d’aquest enllaç com del primer amb Guillem III Guillem d’Erill, mort en 1205/16, li vengué el…
Lluís Vermell i Busquets
Escultura
Pintura
Pintor, miniaturista i escultor, dit el Pelegrí.
Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…
Udalard I
Història
Vescomte de Besalú (~1055 — ~1115), fill de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i d’Amaltruda.
Documentat per primera vegada el 1055, en temps del comte Guillem II de Besalú, que era el seu senyor principal, vers el 1066 jurà fidelitat i prometé ajuda i defensa a Ramon Berenguer I de Barcelona i a la comtessa Almodis, jurament que renovà a Ramon Berenguer II l’any 1078 Repartí els seus serveis i fidelitats entre els comtes de Besalú i els de Barcelona Posseí els castells de Mont-ros, Milany i Castelló segurament pot identificar-se amb l’Udalard Bernat de Milany que signà com a testimoni una escriptura de venda feta a favor de Ramon Berenguer I el 1076 i una de donació feta…