Resultats de la cerca

Estudià a la Hochschule für Musik de Berlín, amb F Schreker i J Prüer Inicià la seva trajectòria professional com a pianista acompanyant i el 1935 es posà per primer cop al capdavant d’una orquestra Aquell mateix any, F Busch el prengué com a director assistent al Festival de Glyndebourne El 1943 debutà oficialment com a director al Nollendorf Platz Theater de Berlín Posteriorment dirigí a les òperes d’Hamburg 1945-46, Munic 1946-47, Stuttgart 194769, Buenos Aires a partir del 1956, Chicago 1969-88 i Zuric 1969-84 Treballà amb importants directors d’escena com W Wagner o P…

Inicià els estudis musicals a Manresa amb G Mensa Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 1826, on fou deixeble de J Boada i B Brell, i aviat destacà per la seva destresa com a organista El 1831 fou nomenat organista a Sant Cugat del Vallès i el 1833 ocupà el mateix càrrec a la seu de Lleida, plaça que ja no abandonà i des de la qual desplegà una tasca docent molt important en terres lleidatanes Fou un dels organistes més destacats de la Catalunya del seu temps, especialment apreciat per la capacitat d’improvisació El 1864 organitzà l’escola de música de la Casa de la…

Estudià al Conservatori de Filadèlfia i a la Juilliard School de Nova York, centre en el qual fou alumne d’Olga Samaroff L’any 1941 guanyà el Concurs Internacional de la Fundació Walter W Naumburg, fet que li permeté debutar a Nova York aquell mateix any Inicià una carrera internacional, amb un repertori molt ampli però amb dedicació especial a la música del segle XX Entre les obres més interpretades per Kapell figuren el Concert per a piano i orquestra , d’A Khačaturjan, i el Concert per a piano número 1 , de D Šostakovič A Copland li dedicà la Fantasia per a piano Enregistrà la Sonata per…

Es formà musicalment al Conservatori de Brno, on estudià amb Leós Janácek, de qui més endavant enregistrà tota la música per a piano Entre el 1928 i el 1929 continuà els seus estudis a Praga amb V Kurz i J Suk i el 1932 anà als Estats Units per estudiar amb el pianista A Schnabel A partir del 1940 visqué als EUA, on, a part de la seva carrera concertística, es dedicà a impartir classes a la Juilliard School de Nova York Com a pianista es dedicà a la difusió de la música contemporània Així, per exemple, presentà la Sonata per a violoncel i piano núm 1 de BJ Martinu i alguns dels…

Estudià al Conservatori de Varsòvia amb J Turczynski fins el 1936, i posteriorment es perfeccionà amb I Paderewski, estudis que combinà amb els de dret i filosofia a la Universitat de Varsòvia L’any 1937 guanyà el tercer premi del Concurs Chopin El 1939 es casà amb la pianista francesa Colette Gaveau i passà a residir a França Posteriorment ho feu a Portugal, l’Argentina i Suïssa Excellí especialment en el repertori pianístic romàntic més genuí F Liszt i especialment F Chopin, l’obra del qual formà part de manera molt acusada del seu repertori Imprimí un segell interpretatiu personal…

Vida Inicià els seus estudis a l’Escola Francesa de Barcelona amb Julie Sicard Posteriorment els amplià al Conservatori Superior de Música del Liceu, on fou deixebla, entre d’altres, d’Avellí Abreu, Frank Marshall i Felip Pedrell El 1920 debutà a París amb un recital, cinc anys després d’haver-ho fet a Barcelona El 1925 es presentà a la Sala Mozart de la capital catalana i un any després començà a difondre la música hispànica per a teclat d’autors del segle XVI especialment de Cabezón i contemporanis com M de Falla o J Pahissa Combinà la seva tasca concertística amb la docent, i…

Inicià els estudis amb el seu pare, Ernst Pauer, un prestigiós pianista, pedagog i editor El 1887 començà a impartir classes al Conservatori de Colònia i deu anys més tard feu classes magistrals al de Stuttgart, del qual fou nomenat director el 1908 i on dugué a terme una important tasca de reorganització L’any 1924 substituí S Krehl en la direcció del Conservatori de Leipzig, centre que també reformà substancialment, i el 1933 passà a dirigir la Hochschule de Mannheim L’any següent es retirà a Stuttgart Max von Pauer ha estat una de les grans figures de la pedagogia pianística alemanya de la…

Ha estat un dels grans pianistes dels anys a cavall entre el segle XIX i el XX Estudià piano amb Nikolaj Rubinstein a Moscou i, posteriorment, amb L Deppe i Franz Liszt a Weimar L’any 1882 inicià la seva trajectòria com a pianista, que es perllongà fins el 1936 i que alternà amb la docència Entre el 1901 i el 1907 fou director de la Meisterschule für Klavierspiel de l’Acadèmia Imperial de Viena Més tard s’establí a Dresden, on tingué per alumnes nombrosos pianistes joves Installat a Viena, a partir del 1930, impartí lliçons a Stefan Askenase i Jorge Bolet, entre d’altres Enregistrà…

N’aparegueren 65 números Tot i ser una publicació bàsicament personal, tingué l’aportació essencial d’Arnau Olivar amb unes exhaustives i ben documentades cròniques de la Mostra de Venècia des del 1964 i també amb textos esporàdics de R Julià, A Pintó, J M Ramon i Morera o R Ramis i Avellí S’hi publicaren treballs monogràfics el nazisme vist pel cinema, el Nuevo Cine Español i les seves crisis, el Free Cinema anglès i els cinemes italià, polonès, txec, francès, hongarès, suec o cubà, la censura i el cinema, cròniques crítiques de festivals europeus, separates o suplements…

Estudià biologia a la Universitat d’East Anglia Norwich i es graduà el 1977 al King’s College de Londres Posteriorment treballà a la companyia farmacèutica GD Searle fins el 1982, que s’incorporà a l’empresa biotecnològica Chiron Corporation, on al final dels anys vuitanta aconseguí, amb el seu equip, identificar el virus causant de l’ hepatitis  C fins aleshores anomenada hepatitis no A no B a partir del material genètic de cèllules infectades de fetge de ximpanzé Des del 2010 ocupa una càtedra del Li Ka Shing Applied Virology Institute de la Universitat d’Alberta Canadà, que dirigeix Pels…