Resultats de la cerca

Pivot que fitxà pel BM Granollers 1995-96 procedent del Pilotes Posada Octavio, on el 1994 aconseguí 21 gols en un partit de Lliga, fita que representa el rècord golejador en la competició Amb l’equip vallesà guanyà la Copa EHF També obtingué la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 amb Croàcia

Participà en el Reagrupament dels Marxistes Revolucionaris amb Acción Comunista, Organización Comunista, Partit Obrer d’Unificació Marxista i Unión Comunista de Liberación El 1976 formà part de la Mesa para la Unificación de la Izquierda Revolucionaria D’aquesta iniciativa, en sorgí, al maig de 1977, el Movimiento de Liberación Comunista Edità Lucha Obrera i Voz Obrera

Fou animat especialment per Ángel Pestaña fins que fundà el Partit Sindicalista, Joan Peiró i Joan López El 24 de juliol de 1934 passà a ésser editat a València, i després d’una suspensió de diversos mesos novembre del 1934 — abril del 1935 reaparegué allà mateix en una segona època 25 d’abril — 28 de novembre de 1935

Des del 1903 fou diputat pel partit socialdemòcrata, del qual esdevingué vicepresident 1911 Sostingué l’entrada d’Alemanya a la Primera Guerra Mundial 1914 i influí en la caiguda de la monarquia 1918 Cap del govern republicà febrer-juny del 1919, dimití per tal de no acceptar el tractat de Versalles S'exilià per oposició al nazisme

Diputat del partit conservador des de l’any 1884 i senador vitalici 1889, fou batlle de Madrid 1896 i 1907 i ocupà diversos ministeris 1900-04 i la presidència del consell d’estat 1904 i la del senat 1913 i 1920 Cap del govern 1919, intentà una política social conciliadora, però fracassà i dimití És autor de diverses obres

Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari La Verdad i organitzà el partit Acció Popular Fou diputat a les corts del 1933, secretari de la CEDA i ministre 1935 en governs de Lerroux i JChapaprieta, amb la cartera de treball Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil de 1936-39

Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912

Formà part de la Unió Republicana des del 1903 i, després de crear el grup de Fraternitat Republicana 1903 a Cornellà de Llobregat, organitzà el partit a Lloret, on també impulsà una escola horaciana El 1909, implicat en els fets de la Setmana Tràgica, s’exilià a l’Argentina Fou regidor de Lloret en 1914-17

Partidari de la independència de Bèlgica respecte al regne dels Països Baixos, prengué part en la revolució del 1830 i fou membre del govern provisional belga 1831 Governador d’Anvers i ministre de l’interior 1832-34 i d’obres públiques 1840-41, fou cap del partit liberal i del govern 1847-52 i 1857-68

Obrer portuari i militant sindical i socialdemòcrata, s’adherí al partit comunista 1919 i n'esdevingué secretari general 1925 Diputat al Reichstag, fou candidat a la presidència de la República el 1925 i el 1933 La seva oposició a l’aliança amb els socialdemòcrates facilità el triomf d’Adolf Hitler Detingut pels nazis 1933, fou executat