Resultats de la cerca
Es mostren 7909 resultats
Jaume II d’Urgell
Frontispici, gravat al boix, de Jaume II, segons una al·legoria moderna d’Antoni Ollé i Pinell publicada al llibre Jaume II d’Urgell, el Dissortat, de Domènec Carrové Viola
Història
Comte d’Urgell i vescomte d’Àger (1408-14), fill del comte Pere II d’Urgell, el qual ell succeí el 1408, i de Margarida de Montferrat.
Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però…
Caregue
Poble
Poble (1 154 m alt.) del municipi de Rialb (Pallars Sobirà), a la vall d’Àssua.
És en un coster, a la dreta del riu de Caregue que neix al Muntanyó i s’uneix, prop d’Escàs, amb el riu de Berasti per formar el riu de Sant Antoni De l’església parroquial depèn el santuari de la Mare de Déu de la Muntanya Pertangué al vescomtat de Castellbò quarter de Rialb
Bonany
Santuari
Ermita
Santuari i ermita de la Mare de Déu de Bonany
, prop del cim del puig de Bonany
(317 m), abans anomenat puig de Burguès
, dins el terme de Petra (Mallorca), entre aquesta vila i les de Sant Joan de Sineu i Vilafranca de Bonany.
L’església, d’estil neoclàssic, fou edificada damunt l’anterior obra del s XVII en 1920-25 hi és venerada la imatge de la Mare de Déu, talla de fusta medieval El santuari estigué a càrrec de donats fins el 1896, que fou confiat als ermitans de Sant Pau i de Sant Antoni Abat Hi ha una hostatgeria
el Cortès
Colònia industrial
Colònia industrial tèxtil del municipi de Callús (Bages), a l’esquerra del Cardener.
La colònia del Cortès 63 h el 2001 va ser construïda l’any 1883, promoguda per Francesc Cortès i Morató Al principi fou arrendada a Antoni Torras Entre el 1922 i el 1930, la fàbrica treballà sota la raó social de Vídua i Fills d’Ignasi Borràs El 1933 les naus foren arrendades a l’empresa Filatures Ibèriques HISA
accent greu
Gramàtica
Accent gràfic (accentuació) consistent en un traç damunt una vocal inclinat d’esquerra a dreta (`).
En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona
Joaquim Quetglas i Bauzà
Història
Republicà, germà de Miquel Quetglas i Bauzà.
Redactor d' El Iris del Pueblo en 1869-73, fou un dels caps del partit republicà federal a Mallorca Regidor en 1872-73 i vicepresident de la diputació el 1873, posteriorment es mantingué al costat d’Antoni Villalonga Participà en la reorganització del partit el 1881 i fou el director de L’Autonomia en 1883-84
Maria Lluïsa Ferranda de Borbó
Història
Infanta d’Espanya i duquessa de Montpensier.
Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II
gens Fúlvia
Història
Família plebea romana, molts membres de la qual foren cònsols i magistrats de la república.
Quint Fulvi Flac s III aC defensà Roma contra Anníbal, ocupà Càpua i defensà la concessió del dret civil als itàlics Marc Fulvi Nobilior s II aC fou pretor de la Hispània Ulterior i prengué Etòlia fou protector d’Enni, que li dedicà un poema laudatori De la mateixa família fou Fúlvia s I aC, muller de Marc Antoni
Cave canem
Revista en català que apareix en format de llibre objecte i que recull col·laboracions d’artistes, pensadors, escriptors i intel·lectuals catalans.
El consell de redacció és format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999 Entre els collaboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar
Nenias reales y lágrimas obsequiosas
Corona poètica que l’Acadèmia Desconfiada dedicà a la mort de Carles II (1700).
Recopilada pel fiscal de la corporació, Josep Amat i de Planella, l’antologia recull un gran nombre de composicions en castellà i en llatí i cinc en català un sonet de Josep Amat, unes redondillas de Josep Clua, un jeroglífic de Manuel de Veda i de Rovira i un sonet i un romanç d’Antoni de Peguera i Aimeric