Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
la Fontpudosa
Antic balneari de la font Pudosa, prop del llac de Banyoles (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Balneari
Antic balneari, avui enrunat, del municipi de Banyoles (Pla de l’Estany), 1 km al NW de la ciutat, bastit al costat de la font Pudosa
, d’aigua sulfurosa càlcica freda, coneguda ja al s XV per la seva virtut guaridora.
Davant la concurrència de malalts, nombrosa des del s XVIII, hom construí a mitjan s XIX l’actual edifici
serra de Crevillent
Serra
Alineació muntanyosa (835 m alt.) del País Valencià, que limita el camp d’Elx (Baix Vinalopó) i l’horta d’Oriola (Baix Segura), al sud, de les Valls del Vinalopó, al nord, continuada ja dins Múrcia per la serra de Favanella.
Constitueix el front rectilini del subbètic valencià més meridional orientada de WSW a ENE, de 12 km de llargada, és un anticlinal de nucli juràssic i triàsic, arrasat en part per l’erosió previndoboniana, amb un front possiblement fallat flanqueja el nucli, pel sud, el Cretaci calcari i margós, cobert en discordança pel Vindobonià transgressiu i plegat que forma la major part del coster per damunt els 150 m alt El raiguer o piedmont de conglomerats i argiles roges continentals, potser villafranquianes, és un dels glacis més espectaculars del País, malgrat que localment mostra nombrosos…
tiravira
Transports
Corda que serveix per a ajudar a fer força quan el cop d’un ormeig de pesca és molt feixuc i no es pot acabar de voltar per excés de pes quan ja és a l’orla de la barca.
rèflex
Electrònica i informàtica
Dit del circuit que serveix alhora com a amplificador de senyals de baixa i d’alta freqüència, per la qual cosa hom torna a injectar a l’entrada el senyal detectat, el qual ja havia entrat abans d’ésser detectat.
Castelló
Vista parcial de les restes del castell de Castelló
© Fototeca.cat
Despoblat
Despoblat (ja al segle XVII) centrat en un castell (desaparegut) de l’antic terme de Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), prop del monestir d’Elins, al qual fou donat pels comtes d’Urgell el 1009.
Hom té referència de la parròquia de Sant Joan de Castelló des del començament del segle X, com a pertanyent als Caboet
bany
Pintura
Pasta pictòrica l’iquida transparent que hom aplica, formant una capa fina, damunt la pintura ja seca i treballada per tal d’obtenir-ne la veladura o la tintura que permetin d’aconseguir més intensitat de color o riquesa de matís.
El bany és preperat pel mateix artista diluint un pigment o una matèria tintòria en yna gran quantitat de vehicle
ribotipificació
Biologia
Anàlisi biològica, basada en el mateix principi que la tipificació, que consisteix a estudiar fragments de l’ADN o l’RNA d’un organisme i buscar-ne les coincidències amb un altre fragment ja conegut (que s’anomena sonda d’ADN).
Hom la utilitza en el diagnòstic clínic i per a realitzar estudis de filogènia
Alagó
Una de les més antigues famílies de la noblesa aragonesa establerta a la vila d’Alagó (Saragossa) des que fou reconquerida per Lope Garcés, el qual ja el 1119 començà a usar com a cognom el de la dita vila.
Des de la unió d’Aragó amb Catalunya, els Alagó serviren els comtes reis des d’importants càrrecs administratius i militars Una branca d’aquesta família passà a Sardenya i, per enllaç, recollí l’herència dels Arbòrea La freqüència dels noms Balasc i Artal a la família ha produït moltes confusions de personatges Una altra branca heretà el casal dels Ximénez de Urrea i, amb aquest darrer cognom, originà la línia dels comtes d’Aranda
Diari de Girona
Periodisme
Diari fundat el 1888 amb el títol de Diario de Gerona de Avisos i Noticias; fins l’1 de gener de 1932 no arribà a catalanitzar-se plenament, títol inclòs, bé que abans ja hi sovintejaven les col·laboracions en català.
Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona Políticament simpatitzà amb la Lliga, i sortí fins a l’esclat de la guerra civil
flamejar
Gastronomia
Encendre i fer cremar durant una breu estona el licor o l’aiguardent (rom, brandi, kirsch, etc) amb què hom ha ruixat (una menja o un plat ja preparat, especialment postres, com és ara flam, creps, etc), abans de servir-los.