Resultats de la cerca
Es mostren 8290 resultats
Joan Carbó i Rovira
Pintura
Pintor.
Deixeble de Joaquim Oliet, després d’ampliar estudis a Roma s’establí a Castelló Aconseguí un cert prestigi amb una abundosa producció de temes religiosos Els retrats, més naturalistes, mantenen alguna vigència
Gregori VIII
Cristianisme
Nom que adoptà Alberto di Morra en esdevenir papa (1187).
Cardenal i legat en diversos països 1155-78, arribà a canceller de Roma, on imposà un cursus especial d’escriptura dit stilus gregorianus Morí 57 dies després d’haver estat elegit papa
Mateu Balasch i Mateu
Pintura
Pintor, deixeble de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Fou pensionat per l’ajuntament barceloní a París i a Roma Residí set anys a Itàlia i a Suïssa, i pintà nombroses vistes del llac de Como Practicà una pintura realista convencional
Crèsiles
Escultura
Escultor grec.
Formà part del corrent àtic postfidiesià Autor d’una Amazona ferida còpia romana als Musei Capitolini de Roma i d’un Cap de Pèricles còpies als Musei Vaticani i al British Museum
Dionís l’Exigu
Cristianisme
Escriptor eclesiàstic.
Visqué a Roma com a monjo i traduí del grec al llatí nombroses obres teològiques Fou el primer a fixar la data de la naixença de Jesucrist, que equivocà en cinc anys
Agripina

Cap d’Agripina la Jove, marbre del segle I. dC.
© Fototeca.cat
Història
Filla de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, filla d’August, fou muller de Germànic i mare de Calígula i d’Agripina la Jove.
Enemiga de Tiberi, durant el seu regnat fou exiliada a l’illa Pandatària, on morí de fam Quan Calígula fou emperador, les seves cendres foren traslladades a Roma amb tot l’honor
Concili de Pisa
Concili de Pisa Es proclama la deposició dels dos papes, el d’Avinyó, Benet XIII, i el de Roma, Gregori XII, i se n’elegeix un altre, el grec Pere Filargo, Alexandre V
S’intensifica la influència del cinema italià a Catalunya
Es funda a Barcelona una casa productora de cinema anomenada Film del Arte Español, que era una filial de la casa Cines de Roma S’intensifica la influència del cinema italià a Catalunya
furt
Dret penal
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori.
En dret català, seguint l’esperit del dret romà, no existia la distinció jurídica moderna entre furt i robatori els autors de furt eren sotmesos a pena corporal d’assots, generalment per fustigació