Resultats de la cerca

Vida i obra Deixeble de l’escola de Llotja i del taller de Simó Gómez Anà a Madrid i a París, pensionat per la Diputació 1886, on practicà la pintura d’estil naturalista —com Francesc Gimeno o Dionís Baixeras— i el retrat, prenent per tema la vida quotidiana dels humils Obstinat a copsar les escenes d’interiors, jugà amb els efectes de llum, a vegades exagerats i teatrals Aconseguí premis a l’Exposició Universal de Barcelona 1888, de París 1889, Berlín 1891, Barcelona 1896 i Madrid 1895, 1897 i 1901 Fou membre de la Societat Nacional de Belles Arts de França Installat de nou a Barcelona 1891…

Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El…

Biografia Nascut en una família de llarga tradició musical, el 1942 ingressà a la Berliner Musik Akademie, però l’any següent fou mobilitzat Presoner a Itàlia a la fi de la Segona Guerra Mundial, posteriorment amplià estudis a Berlín i debutà el 1947 en la substitució d’un solista per al Requiem Alemany de Johannes Brahms Poc després, el mateix any, féu el seu primer recital a Leipzig El 1949 fou nomenat primer baríton de l’Òpera de Berlín, on debutà en Don Carlo de Giuseppe Verdi El 1948 feu la seva primera interpretació pública del cicle Viatge d’hivern , de Franz Schubert , obra que el…

Es formà a les files del Club Futbol Parets del Vallès Començà a jugar el 1940 com a amateur mentre treballava a la barberia familiar Fitxat pel Futbol Club Barcelona , jugà cedit al Granollers 1942-43, fins que retornà al primer equip, on jugà catorze temporades, fins la 1956-57 Ocupà sobretot la posició d’interior dret i després de defensa i fou un dels integrants de l’equip dit “de les cinc copes” El seu palmarès inclou cinc campionats de la Lliga espanyola 1945, 1948, 1949, 1952, 1953, quatre campionats de Copa 1951, 1952, 1953, 1957, dues Copes Llatines 1949, 1952 i tres Copes Eva Duarte…

Graduat a l’escola de comunicació de la Universitat de Texas, Austin, l’any 1993, començà a actuar el 1991 i obtingué el primer paper important a Dazed and Confused 1993, de Richard Linklater Posteriorment, continuà la trajectòria, entre d’altres, amb A Time to Kill 1996, de Joel Schumacher  Contact 1997, de Robert Zemeckis  U-571 2000, de Jonathan Mostow  Thirteen Conversations About One Thing 2001, de Jill Sprecher  Tiptoes 2003, de Matthew Bright, i Sahara 2005 de Breck Eisner La seva carrera es consolidà, sobretot, a partir de  The Lincoln Lawyer 2011, de Brad Furman,  Bernie…

Fou secretària executiva de la direcció general de la seguretat social L’any 1964 inicià la seva carrera política participant en la campanya electoral en favor de la candidatura d’Arnulfo Arias, president de Panamà en diverses ocasions 1940-41, 1950-51 i 1968 Del 1966 al 1968 fou gerent de vendes en una empresa cafetera L’any 1968 emprengué un exili de deu anys als EUA com a membre de l’equip assessor d’Arnulfo Arias, amb qui es casà l’any 1969 Realitzà estudis universitaris a la Miami Dade Community College L’any 1971 retornà provisionalment a Panamà, on fou empresonada abans de…

Cursà els seus estudis musicals a Königsberg avui Kaliningrad i a Berlín 1922-31, on debutà el 1931, just acabats els estudis, com a director substitut a la Städtische Oper El 1936 abandonà Alemanya a causa de la seva identitat jueva i s’installà a Moscou, com a assistent de Georges Sebastian a l’Orquestra de la Ràdio El 1941 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad actualment de Sant Petersburg, conjuntament amb Jevgenij Mravinskij, càrrec que exercí durant gairebé dues dècades Mantingué una relació molt estreta, tant professional com personal, amb Dmitrij Šostakovič ,…

Començà la seva carrera musical amb el grup The Iguanas a mitjan anys seixanta El 1966, amb el sobrenom d’ Iggy Stooge i amb Ron i Scott Ashtetones, fundà el grup The Stooges, que es dissoldria el 1973 El seu primer disc, The Idiot 1977, fou produït per David Bowie El seu segon àlbum, Lust for Life , arribà el mateix any i la seva producció mantingué un ritme estable, però no fou fins al 1986, que reprengué la seva collaboració amb Bowie, que aconseguí entrar en les llistes d’èxits amb Blah, Blah, Blah 1986 De la seva discografia cal destacar New Values 1979, Soldier 1980, Party…

Format al Club de 7 a 9, on començà a jugar l’any 1971 a les ordres del seu pare Jordi, fou subcampió d’Europa individual 1977, 1978 en categoria cadet Com a absolut, conquerí catorze títols de campió de Catalunya, catorze més de campió de Barcelona –durants els anys que no es disputaren els campionats catalans–, i deu de Lliga Es proclamà nou vegades campió d’Espanya individual 1977, 1978, 1980, 1983, 1985-88, 1992, de dobles 1979, 1981, 1983-89, dobles mixtos 1981, 1983-85, 1988-92 i per equips 1978, 1979, 1981-85, 1990, 1993 Els anys 1983 i 1985 guanyà els quatre títols estatals…

A sis anys començà a estudiar amb Anna Pavlovna Kantor a l’Escola Gnessin de Moscou, i debutà quatre anys després amb el Concert per a piano i orquestra K 466 de Mozart al programa A onze anys tocà el seu primer recital sol i dos anys després assolí un gran èxit amb la interpretació dels dos concerts per a piano i orquestra de Chopin, acompanyat de l’Orquestra Filharmònica de Moscou, dirigida per Dmitri Kitaenko El seu debut a l’Europa Occidental es produí al Festival de Berlín del 1987, i l’any següent suposà la seva consagració definitiva amb actuacions tan memorables com el recital als…