Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
George Cleghorn
Metge escocès.
Resident a Menorca del 1744 al 1749, exercí com a cirurgià de la guarnició anglesa Més tard fou professor a la Universitat de Dublín És autor d' Observations on the Epidemical Diseases in Menorca Londres 1751 on, a més de les observacions epidemiològiques a què fa referència el títol, dóna una llista de 180 plantes menorquines amb els noms llatins, anglesos i catalans
Joan Catany
Folklore
Glosador.
Versificador fàcil, entre les seves poesies figura un diàleg entre En Planiol i en Catanyet sobre sa dona d’En Cosme Sembla que escriví una llarga composició sobre les calamitats de Mallorca a mitjan s XVIII, parallela a la Descripció de la temporada de l’any 1774 i següents fins a 1750 de Sebastià Gelabert 1846 Fou correntment anomenat Catanyet
Dolça I de Provença
Història
Comtessa de Barcelona i de Provença, vescomtessa de Millau, Gavaldà i part de Carlat.
Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit
Lluís Muntada i Vendrell
Literatura catalana
Narrador.
Com a crític collabora a “El Punt”, “El País” i a “Revista de Girona” Com a narrador es donà a conèixer amb Espirals 1989, premi Just M Casero 1988 Amb Canvi d’agulles 2003 guanyà el premi Mercè Rodoreda de narrativa 2002 El títol del llibre és una metàfora de com s’entrecreuen les vides dels personatges, marcades per destins diversos
Esteve Sala Cañadell
Esport general
Directiu esportiu.
Fou vocal en la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1915-16 i president del club 1934-35, any que el Barça s’adjudicà el Campionat de Catalunya Fou el primer president que incorporà una dona a la directiva, Anna Maria Martínez Sagi No volgué continuar dirigint el club i la temporada 1935-36 fou tresorer en la junta de Josep Sunyol
Cecili Gasòliba Carbonell
Vela
Regatista.
Fou un dels introductors de la classe star i de la hispània Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, és autor de Vela , el primer tractat de vela escrit i publicat a Espanya l’any 1916, en castellà La seva filla Maria fou pionera de la vela femenina catalana i probablement fou la primera dona patrona d’un iot de competició
Associació Esportiva Bàsquet Pratenc
Basquetbol
Club de basquetbol del Prat de Llobregat.
Nasqué l’any 1993 arran de la fusió del Club de Bàsquet Terlenka i el Club Bàsquet Prat Té com a objectiu fomentar la pràctica del bàsquet, tant femení com masculí, en categories formatives, i dona prioritat als jugadors locals Disposa d’equips en totes les categories, des de minibàsquet fins a sènior Té la seu al Complex Esportiu Municipal Julio Méndez
test d’Apgar
Prova que serveix per a avaluar l’estat físic del nounat ja al primer minut de vida.
Es dóna una puntuació determinada a cadascun dels paràmetres següents freqüència cardíaca, respiració, to muscular, resposta als estímuls i color de la pell Una puntuació global baixa indica que cal prendre mesures d’atenció especials La prova es pot repetir cada cinc minuts per tal d’observar l’evolució del nadó Fou ideada per l’anestesiòloga americana Virginia Apgar 1909-74
Medicaments, raigs X i vaccins durant l’embaràs
Ciències de la salut
És fàcil que durant els nou mesos de l’embaràs la dona experimenti algun trastorn o malaltia, no necessàriament relacionada amb la gestació, que plantegi la necessitat d’efectuar alguna prova diagnostica, com ara una radiografia, o de prendre algun medicament Aquests procediments, innocus en d’altres etapes de la vida, poden ésser perjudicials durant l’embaràs Els medicaments administrats a la dona poden passar al fetus a través de la circulació placentària Alguns d’aquests medicaments poden atènyer nivells molt elevats en el fetus i alterar el desenvolupament de teixits i òrgans en formació…
Formentor
Formentor
© Fototeca.cat
Península d’uns 12 km de llargària i 3 d’amplària, a la part més septentrional de Mallorca, dins el municipi de Pollença.
Formada per l’extrem oriental de la serra de Tramuntana, on apareixen una sèrie d’imbricacions disposades de SW a NE que són tallades oblícuament per la línia de costa, cosa que dóna lloc a una gran riquesa d’articulacions en les quals es combinen els caps, amb espadats espectaculars punta de la Nau, illot des Colomer, el Pal, punta de sa Font Salada, cap de Catalunya, cap de Formentor , extrem oriental de la península, dominat pel far de Formentor i entrants amb cales d’arena cala de vall de Bóquer, cala Figuera, cala en Gossalba, cala Murta, i cala del Pi de la Posada, que…