Resultats de la cerca
Es mostren 2818 resultats
Tivissa
Tivissa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El terme de Tivissa, d’una extensió de 209,37 km 2 , ocupa una àmplia superfície a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb el Priorat municipis dels Guiamets i Capçanes a tramuntana, el Baix Camp Colldejou, al NE, Pratdip i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant al sector de llevant i el Baix Ebre l’Ametlla de Mar i el Perelló a migdia A ponent, limita, de S a N, amb els municipis de Rasquera, Ginestar, Benissanet, Móra d’Ebre, Móra la Nova NW, i a tramuntana, a més dels municipis del Priorat ja citats, amb Garcia A més de la vila de Tivissa, el municipi comprèn…
Sant Vicenç dels Horts
Sant Vicenç dels Horts
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, situat a la dreta del Llobregat (límit oriental del terme), en la zona intermèdia de la comarca.
Situació i presentació El límit oriental del terme és el mateix Llobregat, divisòria amb Molins de Rei el famós pont de Molins de Rei, bastit en temps de Carles III i enderrocat fa pocs anys, pertanyia en part a Sant Vicenç i Sant Feliu de Llobregat El municipi comprèn una zona plana, propera al riu, i una major extensió accidentada pels contraforts més orientals dels massissos de Garraf-Ordal Així, el límit de ponent amb Cervelló passa per Puig Castellar 189 m, per Puig Perdiguer i pel turó de les Canals 257 m després el termenal travessa el camí del Mas Vila la capella del qual és dins el…
Sant Julià de Vilatorta
Sant Julià de Vilatorta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba a llevant de les terres guillerienques, i forma la separació natural entre la Plana i les Guilleries Limita al N amb el municipi de Folgueroles, a l’E amb Sant Sadurní d’Osormort, al SE amb Viladrau, al SW amb Taradell, a l’W amb Santa Eugènia de Berga i al NW amb Calldetenes Les terres de llevant es configuren com les serralades del sector de Guilleries, estenent-se des de la collada del Vilar, al límit amb Taradell i Viladrau, fins a Coll Pedrís, en la confluència del límit amb Folgueroles Tot aquest sector fronterer, format amb materials del Terciari, s’…
Mollet del Vallès
Mollet del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, estès a la dreta del Besòs, des de la seva confluència amb la riera de Tenes fins poc abans de la de la riera de Caldes.
Situació i presentació Es troba al sector SW de la comarca, ja en contacte amb el Vallès Occidental Limita amb els termes de la Llagosta i Sant Fost de Campsentelles S, Martorelles SE, Montmeló i Parets del Vallès E, Lliçà de Vall i Lliçà de Munt NE i els termes de Palau-solità i Plegamans N i Santa Perpètua de Mogoda W, ambdós pertanyents a la comarca del Vallès Occidental El Besòs forma en bona part el límit oriental del municipi i la riera de Tenes també límit el terme en el sector NW El territori és essencialment planer, i de les elevacions suaus que accidenten els sectors N i W davallen…
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Vista aèria de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Camp.
Situació i presentació És situat al límit del Baix Camp amb la Ribera d’Ebre, a la part meridional de la serra de Llaberia, i és el terme més extens de la comarca Limita amb Mont-roig del Camp E, Pratdip N, Tivissa N i W, de la Ribera d’Ebre, l’Ametlla de Mar S, del Baix Ebre i amb la mar E i SE És un terreny accidentat pel braç oriental del sector meridional de la Serralada Prelitoral Catalana, en el seu punt de contacte amb la mar El terme comprèn la capçalera al coll de Fatxes i la vall mitjana del riu de Llastres, que més avall forma límit amb els termes de Pratdip i de Mont-roig Aquesta…
Bagà

Detall de la plaça Major de Bagà
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Berguedà situat a l’extrem N del Berguedà, al límit amb la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació Al NE toca amb Castellar de n’Hug, a l’E i al S amb Guardiola de Berguedà, a l’W amb Gisclareny i al N amb Bellver de Cerdanya, Alp, Das i Urús tots de la Cerdanya, i amb Grèixer, enclavament de Guardiola de Berguedà La part principal del terme de Bagà, que inclou el poble pròpiament dit, forma un extens territori aproximadament quadrat, del qual surten dos apèndixs la capçalera del riu de Gréixer, ampla i extensa, que es projecta cap al NE i limita amb la Baixa Cerdanya la serra de Gréixer, el Pedró dels Quatre Batlles, de 2 531 m, la Tosa d’Alp i la carena de…
Castelló de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Alta, estès entre la mar i els últims contraforts del Sistema Ibèric.
La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…
regne de Navarra

Els reis de Navarra
Història
Estat medieval situat a l’extrem occidental dels Pirineus.
Els antecedents del regne es troben en l’antiguitat, quan el país era habitat per vascons, que fruïen d’una igualtat econòmica i social originàriament comunitària, i això els feia contraris a la romanització, és a dir, al predomini de la gran propietat i de l’esclavatge La defensa del seu mode de vida portà els vascons a lluitar contra els romans, els quals no aconseguiren mai de sotmetre totalment i d’una manera definitiva la terra navarresa, de la qual sorgí en part la base social del moviment bagauda La insubmissió dels vascons de Navarra continuà enfront dels visigots i de llurs sobirans…
Castell de Berga
Art romànic
Situació L’anomenat castell de Berga o castell de Sant Ferran s’aixeca sobre la ciutat de Berga, a nivell més baix del castell de Madrona o Castellberguedà Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 05,2 — y 63,1 31 TDG 052631 D’aquest castell, que tingué una gran importància des de l’època medieval fins a l’edat moderna, avui dia gairebé no queda res, car en la dècada de 1940 fou venut a un particular, el qual el va transformar en una zona residencial i turística Actualment només podem veure’n la seva forma…
La primera escultura trescentista al monestir de Santes Creus
Art gòtic
Si bé els reis Alfons el Cast i Jaume el Conqueridor havien escollit sepultura a Poblet, Pere el Gran, en el seu testament del 1282, va mostrar el desig de ser enterrat a Santes Creus Aquesta també va ser la voluntat de Jaume II, que va ocupar el càrrec essent rei de Sicília, després de la mort prematura del seu germà gran Alfons el Liberal el 1291 Santes Creus va viure per aquesta raó unes quantes dècades d’especial esplendor, fins que Pere el Cerimoniós, el 1340, va decidir installar el panteó de la monarquia a Poblet Tomba emmarcada en un arcosoli d’un membre de la nissaga dels Cervelló,…