Resultats de la cerca

Sòcia del Club Alpí Núria-Masella, formà part de la selecció espanyola 1968-71 i disputà el Campionat del Món 1971 i la Universíada 1971, 1973 Professora de sociologia de l’esport a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya INEFC de Barcelona, l’any 2000 obtingué la càtedra d’aquesta mateixa disciplina Presidí l’Asociación Española de Investigación Social Aplicada al Deporte 1990-96 Coordina el Grup d’Investigació Social i Educativa en Activitat Física i Esport GISEAFE de l’INEFC i codirigeix, des del 2006, l’Observatori Català de l’Esport Collabora en programes de…

Integrant de l’Escola Catalana de Ciclisme, fou dos cops campió del món d’americana 1999, 2006 i dos cops subcampió 2000, 2001 fent parella amb Joan Llaneras Disputà aquesta mateixa prova i la persecució per equips als Jocs Olímpics de Sydney 2000 Com a ciclista de carretera accedí al camp professional l’any 2000 amb l’equip Kelme-Costa Blanca, amb el qual guanyà la Clàssica d’Almeria 2000 i, un any més tard, dues etapes al Gran Premi Mosqueteiros i la Volta a l’Alentejo Entre el 2002 i el 2003 guanyà tres trofeus de la Challenge de Mallorca El 2004 fitxà per l’equip Illes…

Competí representant el Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès Fou tres vegades campiona estatal júnior i tres vegades absoluta d’aixecament de banca 2008, 2009, 2010, campiona d’Espanya júnior i absoluta d’aixecament amb potència en la categoria de menys de 60 kg 2009, 2010 i campiona de repeticions d’aixecament de banca en la categoria de menys de 60 kg 2011 En l’àmbit català fou campiona júnior i absoluta d’aixecament de banca en les categories de menys de 60 kg i de menys de 63 kg 2008, 2009, 2010, subcampiona d’aixecament de banca absoluta 2008, tres cops campiona d’aixecament amb…

És cinturó negre setè dan de taekwondo i cinquè dan d’hapkido El 1966 començà a practicar boxa, karate i judo al Gimnàs Judo Terrassa El 1977 obrí el Gimnàs Egarenc, a la mateixa localitat El 1985 aconseguí el títol d’àrbitre nacional de taekwondo i, dos anys després, el d’àrbitre internacional Abandonà l’alta competició i inicià la seva carrera com a tècnic Des del 1980 regentà el seu propi gimnàs a Igualada, el Taekwondo Gui Des del 1998 dirigí la selecció catalana de taekwondo i fou responsable de l’equip català en totes les categories Compaginà la seva faceta com a entrenador…

Campiona de Catalunya de braça i subcampiona de papallona als anys seixanta Començà a entrenar el CN Mataró 1969-73 El 1973 creà el CN Premià, on entrenà fins el 1983 El 1977, junt amb altres tècnics, participà en la fundació de l’Associació Espanyola de Tècnics de Natació Del 1989 al 1991 fou nomenada Millor Entrenadora d’Espanya, coincidint amb el èxits dels seus bracistes olímpics, Sílvia Parera i Joaquim Fernández Deixà el CN Mataró per fitxar pel CN Sant Andreu Fou membre de l’equip tècnic de la federació espanyola de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 El 1995-96 passà al CAR de…

Es proclamà campió de Catalunya de BTT-O 1999 i subcampió d’Espanya 2000 tant en recorregut lliure com en clàssic També guanyà la Lliga espanyola 2000, 2001 de la mateixa especialitat i disputà les Copes del Món i d’Europa amb la selecció espanyola entre el 1998 i el 2003 El 2001 fou subcampió de relleus i per països en la Copa del Món Fundador i únic president del Club Esportiu Xinoxano Orientació, formà part de la junta de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1997-2010 i de la Federació Espanyola d’Orientació Fou seleccionador estatal d’orientació amb bicicleta i…

Nascuda el 1985, té com a objectiu difondre l’educació física i servir d’enllaç entre la comunitat acadèmica i l’àmbit professional del sector esportiu El 1982 la revista Apuntes de Medicina Deportiva , fundada el 1964, passà a dependre de l’INEFC i amplià l’àmbit temàtic Així nasqué la revista Apunts d’Educació Física i Medicina Esportiva 1982-83 Amb motiu de la creació de l’organisme autònom INEFC 1983, la revista canvià novament de títol i esdevingué Apunts Revista de l’INEFC 1984 El 1985 s’escindí en dues línies de recerca separades, la de l’educació física i la de la medicina de l’esport…

Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa Maria d’…

L’edifici L’edifici, erigit en un paratge planer voltat de rouredes i pinedes, és un notable exemplar romànic, refet al segle XII i restaurat en 1970-73 El temple consta d’una sola nau capçada per un absis semicircular d’alçada i amplada gairebé similars a les de la nau Cobreix la nau una volta de canó de mig punt reforçada per dos arcs torals, i l’interior queda illuminat per quatre finestres, una oberta a l’absis, dues al mur sud i una a l’oest Totes quatre finestres, de doble esqueixada, presenten la mateixa estructura dos arcs de mig punt —l’extern adovellat i l’intern…

Situació Planta de la vila medieval de Pasiòls amb indicació dels diferents nuclis d’expansió, segons la restitució a partir del cadastre del segle XIX D Baudreu Les restes d’aquesta fortificació, una gran torrassa, són a la part alta del poble de Pasiòls, al costat de llevant de l’església parroquial de Sant Fèlix El poble de Pasiòls és a la riba dreta del Verdoble, en un pendent de cara al riu Mapa IGN-2447 Situació Lat 42° 51′ 32″ N - Long 2° 43′ 07″ E Pasiòls és al S de Tuissan Hom hi arriba per la carretera D-611 La mateixa carretera hi condueix des de la Fenolleda DB Història El primer…