Resultats de la cerca
Es mostren 1362 resultats
Jaume Rasquí
Història
Conqueridor i governador del Riu de la Plata.
Fill d’un mercader molt ric El 1535 formà part de l’expedició del primer adelantado del Plata, Pedro de Mendoza Cinc anys després, de nou al Plata, dirigí la rebellió d’oficials reials contra el governador Álvaro Núñez Cabeza de Vaca, que acabà essent dimitit Retornà a la Península el 1553 i el 1557 aconseguí del rei el nomenament de governador del Plata —càrrec que ja havia demanat el 1538— i es preparà per a una nova expedició amb tres vaixells Aquesta partí el 1559 i era formada en bona part de valencians —cas insòlit—, la rivalitat dels quals amb els castellans originà…
Alexandre de Laborde
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Fill del ric financer i marquès Jean-Joseph de Laborde, en començar la Revolució Francesa 1789 fou enviat a Àustria, on serví com a lloctinent del regiment dels hússars de Kinsky Bohèmia Viatjà per molts països i tornà a França uns quants anys després Guia de Napoleó durant la guerra d’Espanya 1808 i durant la d’Àustria 1809, fou ajudant major de la guàrdia nacional 1814 i director del servei de ponts i calçades del departament del Sena Essent diputat per París 1822, s’oposà a la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a la península Ibèrica Intervingué en la insurrecció…
José Zapiola Cortés
Música
Compositor i director xilè.
D’origen humil i formació autodidàctica, és considerat un dels pares de la música xilena Inicià la seva carrera compositiva en el moment en què Xile començava a autoafirmar-se com a nació Zapiola, juntament amb M Robles, fou dels pocs músics nadius importants de l’època al seu país, ja que la gran majoria dels que hi eren actius provenien d’altres estats sud-americans o bé d’Europa A només vint-i-quatre anys dirigí l’orquestra del Teatro Nacional de la capital Dirigí també la capella de música de la catedral de Santiago, on deixà nombroses composicions religioses El 1842 fundà una agrupació…
André-Cardinal Destouches
Música
Compositor francès.
Fill d’un comerciant ric, estudià als jesuïtes Abans de dedicar-se a la música, menà una vida d’aventurer que el dugué fins a Siam actual Tailàndia Després formà part d’una companyia de mosqueters del rei, on aprengué a tocar la guitarra i a compondre cançons L’any 1694, finalment, decidí dedicar-se de ple a la música i rebé ensenyaments d’André Campra, amb qui collaborà en alguna obra escènica Gràcies a la seva pastoral heroica Issé 1697, Lluís XIV es fixà en la seva persona i pogué iniciar una carrera brillant a la cort A més de l’acumulació de càrrecs, com ara inspector…
Nazzareno De Angelis
Música
Baix italià.
De petit fou nen cantor a la Capella Sixtina i la Capella Júlia del Vaticà Estudià amb Ricci i Prati, i debutà el 1903 amb Linda di Chamounix Entre el 1910 i el 1928 fou un dels grans baixos italians actius a tot Europa La temporada del 1906 debutà a la Scala de Milà, on interpretà papers d' Aïda i Tristany i Isolda i participà en la recuperació d’obres de Gaspare Spontini i Luigi Cherubini Un dels èxits més grans de la seva carrera l’assolí cantant Norma l’any 1912 Entre el 1909 i el 1925 actuà en diversos teatres de l’Amèrica del Sud, i del 1911 al 1912, a Chicago Es retirà el 1938 Se’l…
Enric Vilà i Armengol
Enric Vilà i Armengol
© Fototeca.cat
Música
Instrumentista de fiscorn, compositor i estudiós de la sardana.
Fou component de les cobles Caravana, de la qual fou fundador, Els Montgrins 1956-64, Baix Empordà i Foment de la Sardana És autor de més de setanta sardanes de talla popular i desimbolta, com Benvinguda , El padrí de Barcelona , Petó i natjada , L’Hereu i la Gracieta , Ofrena a Calonge , Encís guixolenc , La noia és gran , L’oncle Virtut i L’aplec de l’Escala , i les obligades de dos fiscorns Cap d’Estopa 1953 i Estimat amic , de notori èxit entre els sardanistes Les seves collaboracions literàries en la premsa local i en la revista SOM a partir de les seves vivències l’han convertit en…
,
ordre
Música
En els instruments cordòfons, conjunt d’una, dues o més cordes que es toquen simultàniament per a produir una determinada nota.
Quan l’ordre inclou una sola corda s’anomena ordre senzill si en té dues, ordre doble si en té tres, triple, etc En els instruments d’encordat senzill, el nombre d’ordres correspon al nombre de cordes Aquest recurs de multiplicar les cordes que donen la mateixa nota té com a objectiu l’increment de la sonoritat de l’instrument, així com l’obtenció d’un color sonor més ric Els parcials de cada corda, pel fet de no coincidir exactament, produeixen petites interferències que enriqueixen el timbre resultant Les cordes de cada ordre solen afinar-se a l’uníson o a l’octava En molts…
Elisenda de Montcada

Sepulcre d'Elisenda de Montcada vist des del claustre del monestir de Pedralbes
JoMV
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1322-27).
Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327,…
oceà Àrtic

Oceà Àrtic
© Fototeca.cat/COREL
Oceà
El més septentrional dels oceans, comprès entre el pol nord i els 70° N de latitud.
És subsidiari de l’Atlàntic i es troba virtualment voltat per Noruega, Rússia, Alaska i el Canadà Comunica amb l’oceà Atlàntic per tots dos costats de Grenlàndia a través de la badia de Baffin, l’estret de Davis i la mar de Labrador per la part oest i per la mar de Grenlàndia i la mar de Noruega per la part est i amb el Pacífic a través de l’estret de Bering És una conca ellíptica i profunda, dividida en dues parts per una aresta dorsal de Lomonosov que va des de les illes de Nova Sibèria fins a l’illa d’Ellesmere És voltada per costes d’aigües poc profundes i mars marginals la de Barentsz,…
La presència de multinacionals. 1902-1986
Les empreses de la Revolució Industrial a Europa, els Estats Units d’Amèrica i el Japó esdevindran, en alguns casos, i amb el temps, empreses multinacionals El teixit social i cultural català serà atractiu, per diverses raons, per a aquestes empreses I, a l’inrevés, la societat catalana acollirà amb interès aquesta presència, sempre estimulant Sovint, la seva tecnologia demanava treball especialitzat i, en molts casos, altament qualificat Els productes que s’elaboraven respongueren a una demanda interna important, però també van tenir com a objectiu l’exportació De fet, el 2007, les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina