Resultats de la cerca
Es mostren 1328 resultats
Sant Adrià (Lladorre)
Art romànic
Es desconeix l’indret exacte on devia estar emplaçada aquesta església, probablement en algun punt situat entre les poblacións de Lladorre i Tavascan Es coneix per la menció que en fa la relació d’esglésies parroquials visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314 Segurament devia estar vinculada al mas de Sant Adrià, de la Vall de Cardós, esmentat en el capbreu de la cambreria del monestir de Gerri datat vers l’any 1338 “ Primerament lo mas de Sant Adrià que a nom Bertran Mals, fa XII diners de quisties Item fa perna, delme de totes coses, aral te Joan Armengou…
Domènec Sert i Rius
Arts decoratives
Fabricant de tapissos.
Fill d’un teixidor Francesc Sert i Artés, fou president del Foment del Treball Nacional i de la Diputació de Barcelona Amb el seu germà Josep Sert i Rius Barcelona 1840 — 1895 fundà una important fàbrica de tapissos Fou pare del pintor Josep Maria Sert i Badia , de Domènec Sert i Badia Barcelona 1866 — 1952, diputat a corts per Manresa i president del Foment del Treball Nacional, casat amb una germana de Josep Bertran i Musitu, i de l’hereu Francesc de Paula Sert i Badia Barcelona 1863 — 1919, al qual fou atorgat el comtat de Sert 1904, pare de Josep Lluís Sert i López
comtat de Melguelh
Història
Territori feudal llenguadocià, centrat en el castell de Melgor, sobre l’estany de Mauguiò.
Els seus sobirans s’intitularen, indistintament, comtes de Melguelh i de Substancion pel fet que aquesta darrera ciutat fou la seu episcopal des que Magalona, antiga seu episcopal del comtat, fou arrasada per Carles Martell Al cartulari del comtat de Melguelh apareix com a primera comtessa Guillemona morta el 920/929, que deixà hereu el seu fill Bernat I mort després del 922 Comtes anteriors a Guillemona foren Aigulf I , probablement got, pare del seu successor, el comte Amic I mort després del 778, i de Guitizà sant Benet d’Aniana, Robert I, Adolf I, Ernest I i Everard I mort després del 812…
Torre i necròpoli de les Taütetes (Castelló de Farfanya)
Art romànic
Situació Vista parcial de la necròpoli, amb tombes excavades a la roca, situada en un petit turó entre Castelló de Farfanya i Balaguer P Bertran A la rodalia de la població de Castelló de Farfanya, al cim d’una petita elevació a la plana que hi ha entre aquest poble i Balaguer, es troben els vestigis d’una torre de planta quadrada i un conjunt d’enterraments excavats a la roca Mapa 32-14359 Situació 31TCG131314 Si se segueix la carretera que va de Balaguer a Castelló de Farfanya, és a la dreta, aproximadament a 1, 5 km abans d’arribar al cap de municipi, on hi ha un trencall Des…
Trofeu Masferrer

Arribada del Trofeu Masferrer de l’any 1994
VOLTA CATALUNYA
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada entre el 1932 i el 1994.
El seu primer organitzador fou la Unió Esportiva Sant Martí Marià Cañardo guanyà les dues primeres edicions El 1963 passà a formar part de la Setmana Catalana gràcies a la Federació Catalana de Ciclisme, i la victòria fou per a Adolf de Waele Un any després guanyà Francesc Alomar El 1965 la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants s’encarregà de l’organització amb un itinerari de 190 quilòmetres entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat i amb victòria per a Antoni Bertran De llavors ençà, la provà es consolidà com a pròleg de la Volta a Catalunya Domingo Perurena és el…
Berenguer Carròs
Història
Tercer comte de Quirra.
Fill de Berenguer Bertran, ciutadà de Barcelona, i de Violant Carròs, comtessa de Quirra Heretà de la seva mare el comtat i els feus de Sardenya Participà en la batalla de Sanluri Fou capità general de Sardenya i lluità contra el vescomte de Narbona, amb qui, finalment, pactà treves 1417 Assistí al setge de Balaguer 1413 i a la coronació de Ferran I a Saragossa Fou virrei de Sardenya 1410-13 i 1415-16, i assistí també al parlament sard del 1421 Empenyorà les joies de l’infant Martí per poder pagar les tropes Els reis el casaren amb Leonor Manrique, de la casa reial de Castella,…
Santa Maria de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Valferosa és situada al sud-oest del municipi de Llanera, prop de la riera que rep el mateix nom que el municipi Després del punt quilomètric 18,900 de la carretera de Solsona a Torà, a mà dreta, s’inicia una pista que a uns 200 m arriba a Santa Maria L’hem trobada esmentada en un document del 16 de maig de 1189, quan Bertran de Vallferosa donà a Santa Maria de Solsona el mas Soler, situat al terme de Vallferosa “ iuxta ecclesiam Sancte Marie de Vallefraosa ” Aquesta església ha estat molt modificada, i en l’actualitat l’edifici no sembla que conservi…
Peña Blanca
Política
Agrupació política d’ideologia monàrquica i espanyolista, partidària d’Alfons XIII, creada a Barcelona el mateix dia de la proclamació de la República (14 d’abril de 1931), per l’aristòcrata i poeta en català Miquel de Gomis i Casas, que en fou el primer president.
Entre el centenar de membres inicials figuraren Lluís de Foronda i Gómez, Santiago Nadal i Gaya, Ildefons i Joan Carles d’Ayguavives i de Solà, Enric García del Ramal i Cellalbo, Aureli Joaniquet i Extremo, Josep Bertran i Güell baró de Viver, el comte del Montseny, etc Posteriorment cresqué fins a assolir uns milers d’afiliats El seu finançament fou aportat principalment pel compte de Fígols Organitzà cicles de conferències en les quals intervingueren monàrquics, principalment del grup ideològic d’Acción Española, com Antonio Goicoechea i José María Pemán El 1932 anà a les…
Santa Maria de Lacera (Sopeira)
Art romànic
Es tracta d’una primitiva església, molt ben documentada com a conseqüència d’ésser força disputada la seva propietat, però de localització desconeguda Havia estat edificada, feta consagrar i dotada amb terres, vinyes, llibres i paraments pels senyors locals, Eliseu i la seva esposa Ènglia, vers la segona meitat del segle X Segons un document de l’any 1005, l’abat Galí i els homes de Lacera, Palomera i Terrats donaren al monestir de Lavaix l’església de Santa Maria de Lacera, situada al comtat de Ribagorça, el castell de Betesa segons una clàusula que conté aquest document, l’…
Vicent Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Brodador d’ofici, participà en el certamen en honor de santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren al final d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies en català al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1514 Aquestes darreres, de tema religiós, estan agrupades sota el títol genèric d’ Obres de Vicent Ferrandis en llengua valenciana en què hagué joies i en totes fou guanyador i són “Nom sobre els noms cridat pels alts misteris”, “Nom entre els noms excels nom de Maria” i “Ans que el gran sol de resplandor eterna” Publicà, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina