Situació
Vista parcial de la necròpoli, amb tombes excavades a la roca, situada en un petit turó entre Castelló de Farfanya i Balaguer.
P. Bertran
A la rodalia de la població de Castelló de Farfanya, al cim d’una petita elevació a la plana que hi ha entre aquest poble i Balaguer, es troben els vestigis d’una torre de planta quadrada i un conjunt d’enterraments excavats a la roca.
Mapa: 32-14(359). Situació: 31TCG131314.
Si se segueix la carretera que va de Balaguer a Castelló de Farfanya, és a la dreta, aproximadament a 1, 5 km abans d’arribar al cap de municipi, on hi ha un trencall. Des de la carretera es veu un petit turó al mig de la plana, a uns 400 m de distància. (FFLl)
Torre
Pel que fa a la fortificació que hi ha a l’indret, hem de pensar en una torre de defensa de base quadrangular, que devia relacionar-se amb el castell de Castelló de Farfanya. La seva datació és difícil d’establir amb seguretat. Fou un antic lloc de poblament islàmic reaprofitat en època cristiana? Molt possiblement. Nosaltres pensem també que aquesta fortificació pot correspondre a l’antiga torre dels Oms, que documentem al segle XII i que pertanyia a l’abadia d’Àger i, més tardanament, a l’orde trinitari d’Avinganya.
Una primera prospecció del jaciment perseguia l’estudi de la torre i de les tombes. Manca, però, encara la meitat del jaciment per a estudiar, actualment cobert de brolla i d’alzinar, fet que dificulta molt poder arribar a unes conclusions definitives. Caldria poder estudiar els senyals trobats a la roca, que podrien haver pertangut a una palissada de protecció de la torre. Caldria trobar també algunes restes o els fonaments de l’església que molt probablement hi devia haver. Fins i tot és possible que hi hagi restes d’habitatges de pagesos. (FFLl)
Necròpoli
Pel que fa als enterraments excavats a la roca, d’acord amb el dibuix realitzat se’n van trobar 6. Totes les sepultures són de planta rectangular; en algunes la planta és, però, lleugerament trapezial i en d’altres els extrems són poc o molt arrodonits. Cinc d’aquests enterraments són orientats d’est a oest. Només un, el més oriental, és orientat de sud a nord. Totes les tombes sembla que eren d’adult o d’adolescent (fan de 150 a 200 cm de llarg per uns 50 cm d’ample). Cal assenyalar que en dues, dins la capçalera de l’enterrament, hi ha un encaix per al cap. En principi, la major part d’aquestes sepultures es poden comparar amb d’altres trobades a la plana de Lleida, com les del Saladar, les dels Torms o les de la Granadella (Bolòs-Esquerda-Gallart, 1985, pàgs. 23-26), les de Torres de Segre (Panadès-Escolà-Bertran, 1983, pàgs. 48-49) o les de Sunyer. De fet, la forma de la majoria (en especial de les més rectangulars o trapezials) sembla que s’ha de relacionar amb un moment antic, anterior a l’any 1000; no és gaire probable que siguin fetes en època de domini dels comtes urgellencs, ja al segle XII (les trobades a Sant Martí, a Lleida, són una mica diferents, Gallart, 1986, pàg. 135). Una característica, però, que podria fer avançar-ne més la datació és l’encaix per al cap que trobem en dues de les tombes. Per contra, moltes vegades l’orientació sud-nord és un símptoma d’antigor. Per tot això, cal pensar que, en principi, aquests enterraments excavats a la roca segurament no foren fets en època de domini visigòtic, però tampoc en l’època comtal, sinó que es degueren fer més aviat en època de domini islàmic. (JBM)
Bibliografia
- Panadès, Escolà, Bertran, 1983
- Bolòs, Esquerda, Gallart, 1985, pàgs. 23-26
- Gallart, 1986, pàgs. 131-152