Resultats de la cerca
Es mostren 624 resultats
Amalfi
Ciutat
Ciutat de la Campània, Itàlia, a la província de Salern, a la costa de la península de Sorrento.
Edificada en un fort pendent de roques calcàries damunt el golf de Salern, els monts Lattari la protegeixen dels vents del N contribuint a suavitzar el clima que, juntament amb el paisatge, l’han convertida en un centre turístic Altres recursos econòmics de la població són les pesqueries, la vinya, els arbres fruiters i una petita indústria paper, xarxes La vila fou fundada, segons la tradició, per Constantí segle IV Des de mitjan segle VI fins el 837 estigué unida al ducat de Nàpols sota la sobirania de l’emperador de Bizanci Fou un important centre d’intercanvis entre la Itàlia del S i l’…
sínode permanent
Cristianisme
A les esglésies ortodoxes, col·legi episcopal que, juntament amb el patriarca, governa cadascuna de les esglésies autocèfales.
Derivat de l’antiga estructura sinodal del patriarcat de Constantinoble, el sínode permanent σύνοδος ‘éνδημοῦσα tingué plena consistència a partir dels segles XII-XIII Aquesta mateixa institució —que no és un simple consell, sinó un autèntic òrgan de govern— fou establerta en cadascun dels diversos patriarcats creats al llarg dels segles, o fins i tot en esglésies no patriarcals, com és ara la de Grècia
Romà III
Història
Emperador d’Orient (1028-1034).
Descendent de Romà I, visqué dedicat als estudis fins a l’edat de seixanta anys Per voler de Constantí VIII, hagué d’esposar la seva filla Zoè i també succeir-lo en el tron 1028 Inexpert en política i en qüestions militars, fou derrotat a l’Àsia pels àrabs A Constantinoble, es convertí en un personatge impopular pel fet d’haver suscitat la qüestió dels imposts
Aleix V Ducas
Història
Emperador de Bizanci (febrer-abril de 1204).
Anomenat Murzufle ‘Cellajunt’ Alt funcionari de palau, casat amb Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III Comnè Fou proclamat a conseqüència de la revolta de Constantinoble contra els croats i els emperadors entronitzats per ells, Isaac II i Aleix IV Àngel en reaccionar els croats i prendre la ciutat 13 d’abril de 1204, Aleix V fugí, i alguns mesos després fou condemnat a mort
Antemi de Tral·les
Arquitectura
Física
Arquitecte i físic bizantí.
Justinià li encomanà la direcció de les obres de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble 532-537, de la qual només traçà els plans morí poc temps després d’ésser començada l’obra, la qual fou continuada per Isidor de Milet Coneixia la pólvora i construí una màquina de vapor Són conservats fragments d’una obra seva sobre els miralls parabòlics i ustoris
Església armènia
Església cristiana oriental, pròpia del poble armeni.
Segons la tradició, l’apòstol Bartomeu fou el primer evangelitzador de les regions armènies Entre el 295 i el 300, Gregori l’Illuminador convertí el rei Tirídates III, que proclamà el cristianisme religió de l’estat Gregori en fou el primer catolicós amb seu a Aštičat El 374 el catolicós Husik proclamà l’autonomia de l’Església armènia respecte d’Antioquia en el sínode de Dvin 506-507 foren acceptades les doctrines monofisites que convertiren l’autonomia en separació El 1198 el rei de l’Armènia de Cilícia firmà la unió amb l’Església romana, que durà fins a la caiguda d’aquest regne a les…
Tral·les
Ciutat
Antiga ciutat de la Cària, prop del riu Meandre (actual Menderes), corresponent a l’actual Aydin.
Fundada, segons la llegenda, per argius i tracis, fou sotmesa als perses segles VI-IV aC, als selèucides s III-II aC, al regne de Pèrgam —després de la pau d'Apamea 188 aC— i als romans 133 aC Reconstruïda per August després d’un terratrèmol 27, fou florentíssima Hi ha restes del teatre, l’estadi, el temple de Dionís, el gimnàs i nombroses escultures, actualment al museu de Constantinoble
Gaudenci de Brescia
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Bisbe de Brescia 397, fou amic d’Ambròs de Milà Fou enviat per l’emperador Honori I i pel papa Innocenci I a Constantinoble a intercedir a favor de Joan Crisòstom, perseguit per la cort Deixà vint-i-un sermons deu dels quals catequesis mistagògiques, escrits en un estil simple i clar, amb influències clàssiques Foren presos estenogràficament i revisats per ell La seva festa se celebra el 25 d'octubre
Ígor de Kíev
Història
Gran príncep de Kíev.
El 945 atacà Constantinoble i obtingué de l’emperador Romà I Lecapè un tractat de comerç molt avantatjós, però a la tardor del mateix any fou vençut i fet presoner pels drevlians, a mans dels quals morí torturat Ígor és el protagonista del poema èpic anònim del s XII Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de la tropa d’Ígor’ i també de l’òpera Kniaz’ Igor' ‘El príncep Ígor’ de Borodin
Helena
Història
Emperadriu romana.
Era criada d’una fonda quan Constanci I Clor la prengué com a concubina d’ella tingué un fill, Constantí I el Gran, el qual, arribat al poder, conferí a la mare el títol d’Augusta Convertida al cristianisme 313, féu construir basíliques a Roma, Constantinoble i a Terra Santa La llegenda li atribueix el trobament de la creu de Crist La seva festa se celebra el 18 d'agost
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina