Resultats de la cerca

Es llicencià 1980 i es doctorà 1983 en enginyeria química a la Universitat Tècnica de Dinamarca DTU, on, el 1996 fou nomenat professor Des del 1998 fou també director del Centre de Química Combinatòria Orgànica en Fase Sòlida del laboratori Carlsberg A la Universitat de Copenhaguen, el 2004 se li atorgà una càtedra honorífica al Departament de Farmàcia i el 2011 fou nomenat professor de nanoquímica del Nano-Science Center El 2001 desenvolupà la reacció CuAAC cicloaddició azida-alquí catalitzada per coure, una de les pioneres que donaren les bases a l’anomenada química del clic També ha creat …

Estudià a la Johns Hopkins University de Baltimore, on es doctorà el 1933 L’any següent anà a Copenhaguen, on collaborà amb Niels Bohr en la recerca sobre el nucli de l’àtom Professor a la Universitat de Princeton des del 1938, el 1943 participà en el projecte Manhattan, que desenvolupà la primera bomba nuclear Posteriorment retornà a Princeton, on dugué a terme la seva carrera acadèmica i de recerca fins a la jubilació 1976 Fou un dels principals descobridors dels forat negre el 1967 i, juntament amb Bryce deWitt, fou un pioner dels estudis sobre la gravetat quàntica El 1973…

Procedent d’una família de músics, fou cantant a les corts de Gotha, Bremen, Hamburg, Copenhaguen i Lübeck Fou en aquesta darrera ciutat on conegué D Buxtehude, el 1674 El 1687 succeí Balthasar Erben com a mestre de capella a l’església de St Marien, a Danzig, i el 1700 s’establí a Riga com a cantor Segons J Mattheson, Meder fou un reputat cantant, un excellent organista i un notable compositor Durant la seva joventut conegué els estils musicals de compositors italians com G Carissimi i A Cesti Com a compositor de música sacra mostra la influència de Buxtehude De la música de…

Estudià teologia i el 1873 ingressà al Conservatori de Copenhaguen, on fou alumne de JC Gebauer, mestre que influí en la seva futura carrera compositiva Viatjà a Itàlia 1882, on descobrí la música polifònica Esdevingué un dels representants més destacats del cecilianisme danès i, convençut que era necessària una reforma en la música litúrgica, compongué obres inspirades en el cant gregorià Des del 1891 succeí com a organista a N Gade a la Holmens Kirke, càrrec que ocupà fins a la seva mort La recuperació de la música medieval danesa, com ara les balades, i de la cançó popular,…

Estudià direcció d’orquestra al Conservatori Reial de Brusselles, i el 1968 guanyà el Concurs Internacional de direcció d’orquestra Nicolai Malko de Copenhaguen Aquell mateix any s’incorporà com a segon director de l’Orquestra de la Radiotelevisió de Luxemburg, càrrec que durant deu anys alternà amb la direcció d’orquestres arreu d’Europa La seva passió per la veu feu que, parallelament a la direcció orquestral, es dediqués a la direcció de cors Pedagog reconegut internacionalment, ha estat professor al Conservatori de Luxemburg i ha impartit classes magistrals a França, Alemanya…

El nom prové de les primeres lletres de les ciutats d’on eren originaris Copenhaguen, Brusselles i Amsterdam Se significaren K Appel, G Corneille, A Jorn i P Alechinsky, el qual, amb el poeta Ch Dotremont, donà forma i expressió al grup Amb llur vigorosa pintura, expressionista i informal, de gran coloració, espontània i d’un cert humor, de factura relacionable amb l’art gestual i l' action-painting nord-americana, manifestaren una nova concepció artística per damunt del dilema abstracció-figuració i una defensa de l’art dels primitius, dels infants i d’altres formes de…

Estudià filologia i música a Sant Petersburg, on fou deixeble de N Rimskij-Korsakov i A Glazunov, entre d’altres Posteriorment amplià la seva formació a Munic, al costat de F Mottl Entre el 1908 i el 1918, novament a Sant Petersburg, dirigí òpera i ballet En 1922-25 fou professor del Conservatori de Moscou i del 1926 al 1929 estigué al capdavant de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad El 1929 fugí de l’URSS i s’establí a Dinamarca, on dirigí l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Copenhaguen 1929-32 Després de passar per Anglaterra es traslladà als Estats Units, on es naturalitzà…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres, i formà un…

Professora de gravat a l’Escola Eina de Barcelona des del 1987, hi impartí també cursos de xilografia, de gravat a la punta seca sobre coure i de collage digital El 1997 es doctorà en història de l’art amb una tesi sobre el gravat polonès contemporani Fou també formadora de professorat en educació artística a la Universitat de Barcelona emèrita des del 2010 i professora visitant a les universitats d’Århus, Copenhaguen 1994, Łódź, Cracòvia i Varsòvia 1993-98, Rzeszów 2007, Winchester 2000-02, Hèlsinki 2001 i Brescia 2004-05 La seva obra és sobretot en paper i també inclou la…

Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins al…