Resultats de la cerca

Canvià els seus noms Tsuguharu i Tsuguji pel de Léonard el 1959, en fer-se cristià Estudià a l’escola de belles arts de Tòquio i viatjà a París 1913 Conreà un art realista paisatges, nus, natures mortes, retrats de tall minuciós, i féu una síntesi molt particular entre l’art japonès i l’occidental, de la qual resultà un art ingènuament expressiu, que evolucionà vers un manierisme de colors forts Decorà el pavelló japonès de la ciutat universitària i el Cercle Interallié de París Exposà a Barcelona el 1953 gairebé un centenar d’obres, a La Pinacoteca

Professor de dogmàtica a Estrasburg 1868-73, fundà a París l’École Libre des Sciences Religieuses 1877, futura facultat protestant de la Sorbona Fou deixeble d' FEDSchleiermacher i d' ARitschl , n'aplicà el criticisme al dogma cristià, interpretat com l’expressió simbòlica d’una experiència religiosa collectiva subjecta a evolució Influí no sols en el protestantisme liberal , sinó també en el Modernisme catòlic Entre les seves obres cal destacar Esquisse d’une philosophie de la religion d’après la psychologie et l’histoire 1897 i Les religions d’autorité et la religion de l’…

Hi assistiren uns 600 bisbes, sota la presidència dels legats papals i imperials D’acord amb l' Epístola dogmàtica o Tomus ad Flavianum del papa Lleó I, condemnà la doctrina monofisita i proclamà, en una professió de fe, la doctrina de les dues natures en Crist El cànon 28 de les actes conciliars, no admès per Roma, donava al patriarcat de Constantinoble la primacia sobre les esglésies d’Orient i l’equiparava amb la seu de Roma Aquest concili significà la ruptura de les esglésies nacionals siríaca i copta anomenades monofisites amb la resta del món cristià romanobizantí

Professor en diverses universitats italianes i estrangeres, evolucionà des de l’idealisme de Gentile fins a un espiritualisme cristià, inspirat en Agustí, Pascal i Rosmini, pensadors als quals dedicà importants monografies Fundà 1946 el Giornale di metafisica , i la seva obra, traduïda quasi íntegrament al castellà, influí tot l’àmbit de parla castellana A més de diversos estudis sobre Plató, la història de la filosofia en general i la filosofia italiana i actual en particular, publicà, entre altres obres, L’interiorità oggetiva 1951, Atto ed essere 1956 i Dall’attualismo allo…

Alumne de l’escola normal superior, fou militant pro Dreyfus i professà un socialisme molt particular que difongué en el manifest De la société socialiste 1897 El 1900 fundà els Cahiers de la quinzaine , publicació amb la qual s’oposà a Jaurès i a l’esperit positivista dels intellectuals de la Sorbona La seva obra illustra el renaixement de l’espiritualisme francès del principi del segle Notre Patrie 1905, Notre jeunesse 1910 Les obres poètiques Porche du mystère de la deuxième vertu 1911 i La Tapisserie de Notre-Dame 1913 el consagren com un gran autor cristià

Dependent de l’Església catòlica, tenia el seu precedent en la Secretaria d’Esports dels Joves d’Acció Catòlica, impulsada des del 1940 pel metge i eclesiàstic Pere Tarrés Impulsà la pràctica esportiva i la competició entre diferents equips vinculats a parròquies, escoles religioses, centres d’esbarjo cristià i altres institucions Entre els esports més practicats, cal destacar l’atletisme i, sobretot, el basquetbol, que visqué un moment de gran propagació entre el jovent catòlic Des de la delegació es creà un campionat amb la participació de quaranta-tres equips, al marge de les…

De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de font…

Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes…

Fill de Valentinià I, el 367 en rebé el títol d’August Fou educat pel poeta Ausoni Compartí l’imperi d’Occident amb el seu germà Valentinià II , mentre que l’Orient era governat pel seu oncle Valent Vencé els alamans prop de Colmar 378 Confià al general Teodosi futur Teodosi I , amb el títol d’August, el govern de l’Orient 379 En lluita contra l’usurpador Màxim a les Gàllies, es refugià a Lió, on fou assassinat pels seus propis soldats Cristià, rebé la influència de Teodosi i féu treure l’estàtua de la Victòria del senat i altres signes del paganisme romà

L’Església ha tingut, des dels seus orígens, un ministeri per a presidir les esglésies o comunitats locals El concili II del Vaticà afirma que el ministeri eclesiàstic, d’institució divina, s’exerceix segons diversos graus, els quals des de l’antigor porten el nom d' episcopat , presbiterat i diaconat Aquests tres graus , com a tals, esdevinguts clàssics, són d’institució eclesiàstica, i només l' únic ministeri que objectiven pertany al voler diví La missió primordial del ministeri és significar i garantir la comunió en la fe apostòlica i alhora presidir la celebració eucarística , font i…