Resultats de la cerca

A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa…

El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als…

Situació i presentació El terme municipal de Paüls, d’una extensió de 43,48 km 2 , és situat a la part nord-occidental de la comarca, al límit amb la Terra Alta Confronta, doncs, pel N, amb el municipi de Prat del Comte per la Mola Grossa, 1045 m, i la Mola Rasa, 642 m i, a ponent, amb el d’Horta de Sant Joan, ambdós d’aquella comarca Al NE, seguint el barranc de Xalamera o de l’Auba, termeneja amb Benifallet, més al S, per aquest límit llevantí, confronta amb Xerta just a la divisòria hi ha el coll del Borni i al S, des de la partida de la Vall de l’Infern, a llevant de la Coscollosa 878 m,…

Els orígens poden ésser situats en la influència de Cézanne i en l’aprofitament de certes solucions procedents d’arts primitius, com el dels negres i el dels polinesis Sembla que la denominació tingué origen en el comentari que féu Matisse davant el quadre de Braque exposat al saló de tardor de París el 1908, en definir com a cubs algunes de les formes utilitzades El crític Louis Vauxcelles adoptà el nom revista Gil-Blas , del 14 de novembre de 1908 en escriure sobre l’exposició de Braque a la galeria Kahnweiler, ús que després es generalitzà Malgrat tot, sembla evident que les bases del…

Fill d’Eduard Torroja i Caballé Professor a l’Escuela de Ingenieros de Madrid des del 1939, s’especialitzà en estructures de formigó De les seves construccions, les més famoses han estat les que oferien nous tipus de cobertes el mercat d’Algesires 1933, amb Manuel Sánchez Arcas, amb coberta laminar esfèrica de 47,6 m de llum i 9 cm de gruix, i la coberta de l’hipòdrom de La Zarzuela, a Madrid 1935, amb CArniches i MDomínguez, ancorada amb tirants verticals més enrere dels muntants També realitzà la coberta del camp de les Corts, a Barcelona 1943, que oferia —per primera vegada en…

Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…

Situació i presentació El terme municipal del Perelló ocupa 100,67 km 2 després que el 1990 se segregués del seu terme el municipi de l’Ampolla, amb el qual limita al S A la part interior, al NW, és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, ja que el terme arriba gairebé fins al portell de Xàquera, més a ponent del tossalet de la Pedra 753 m i del coll de Diamà, sector que confronta amb el municipi de Rasquera, de la comarca de la Ribera d’Ebre La façana marítima s’ha reduït molt a causa de la segregació de l’Ampolla, que ha pres una gran part de l’…

És constituïda per una vasta plana, molt àrida, formada per sòls d’argiles guixenques, i accidentada, al centre, per la serra d’Alcubierre, relleu residual que ultrapassa els 800 m d’altitud L’eixut de 250 a 300 mm de pluges anuals és una de les principals característiques, i, com a conseqüència, l’aridesa, que dóna lloc a una vegetació de matollars esclarissats i d’erms amb herbes anuals Hi és freqüent l’endorreisme, cosa que fa que hi abundin les llacunes temporals L’agricultura basada en la monocultura de cereals i la ramaderia de llana són els principals recursos econòmics El sector…

Convertida en colònia per Juli Cèsar l’any 45 aC, fou una de les ciutats romanitzades més importants de la part central de la vall de l’Ebre

Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici