Resultats de la cerca

Estudià harmonia amb Ramon Vilanova És autor de l’òpera bufa La vedovella 1840, estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello 1845 i d’obres vocals Fundà la revista El Mundo Musical

Fill de Johann Velten Graach 1807 — 1883, pintor alemany, s’establí el 1881 a Barcelona, on es casà 1882 i, associat amb Guillem Puig, fundà l’establiment Velten, Puig i Companyia Amb viatges freqüents a Alemanya, introduí articles desconeguts als Països Catalans aparells esportius i musicals i, sobretot, el gramòfon 1900 d’Emil Berliner, de la marca His Master's Voice, que representava un gran progrés respecte als fonògrafs i que causà sensació També introduí els primers pianos de 88 notes, pianoles, etc, en fundar un nou establiment, al carrer de Santa Anna de Barcelona Intervingué en la…

Arribà a la península Ibèrica 1835 amb d’altres soldats britànics Collaborà amb els isabelins durant la primera guerra Carlina Comandant 1839 i coronel 1854, lluità a la campanya del Marroc 1859-60 i collaborà en la restauració borbònica Tingué, per matrimoni, el marquesat de San José

Estudià al seminari de Barcelona, i fou rector de la Concepció, i més tard oficial a la cúria del bisbat Per la seva posició, ortodoxa i conservadora, fou combatut i malvist pels liberals i els progressistes de l’època en canvi, tingué la confiança dels bisbes, i és tradició que el rei Alfons XII el volia recompensar amb una mitra, a la qual ell renuncià Entre la seva abundant producció hi ha Palabras de un creyente a los gobiernos y al pueblo 1858, que és una refutació de les doctrines de FRde Lamennais, La dignidad, la educación, la fe y la economía 1865, Pío IX Historia documentada de su…

Fou membre destacat de la Joventut Valencianista Aviat començà a collaborar a La Correspondencia de Valencia , òrgan de la Unió Valencianista Regional Durant la Dictadura fou diputat provincial En la seva joventut treballà com a caricaturista i retratista, amb el pseudònim de Dito Publicà dues narracions breus en català a El Cuento del Dumenche Primer amor 1914 i The Five O’clock Tea 1920 Recollí una sèrie d’assaigs i articles sobre el valencianisme i el fet nacional al volum Claridad Aspectos valencianos 1922 Posteriorment publicà novelles en castellà Durant la República fou un dels…

Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila József També ha…

Germà de Josep Maluquer i de Tirrell Presidí la diputación de Barcelona 1888 Publicà Manual de las reformas introducidas en el derecho civil español desde 1864 hasta 1° de marzo del corriente año 1875 1875

Eduard I d’Anglaterra conquereix Escòcia

Format al Velo Club Excursionista, el 1976 ingressà a la Unió Ciclista la Salut, on guanyà uns quants títols de pista juvenil El 1977 competí com a aficionat a l’Associació Ciclista El Prat El 1987 començà a exercir de jutge de ciclisme estatal Ocupà el càrrec de secretari general de l’Associació de Ciclistes Professionals ACP del 1991 al 1998, de la secretaria de l’Associació Internacional de Ciclistes Professionals AICPro del 1994 al 1996, i la direcció de l’organització del Critèrium de l’ACP del 1996 al 1998 També fou membre del Consell de Ciclisme Professional 1992-98 Des del 1992 fou,…

Lluità a Cuba i a l’Àfrica General de la brigada de l’arma d’infanteria 1918, donà suport des de Barcelona al cop d’estat de Primo de Rivera pel setembre del 1923 i es féu càrrec inicialment del govern militar de la ciutat S'enfrontà a la dictadura a partir del 1924 D’idees liberals, prorepublicà i francmaçó, fou empresonat 1925, i posteriorment hagué d’exiliar-se, a París, des d’on intervingué activament en la conspiració encapçalada per Sánchez Guerra en 1928-29, i intentà, sense èxit, de revoltar la guarnició del Principat El 14 d’abril de 1931 ocupà la capitania general de Catalunya i…