Resultats de la cerca
Es mostren 1514 resultats
Auguste Mariette
Història
Egiptòleg francès.
Entrà a formar part del Louvre el 1849, i l’any següent fou enviat a Egipte a cercar manuscrits coptes En realitat es dedicà a excavar, i el seu èxit més ressonant fou el descobriment del Serapeum de Memfis 1851 El 1858 fou nomenat director d’antiguitats, i inicià una campanya de protecció dels monuments d’Egipte i de l’antiga Núbia Fundà un museu, nucli de l’actual museu del Caire
Dodecasqué
Història
Antiga regió de la Baixa Núbia que s’estenia des d’‘Aswān fins a Hierasykaminos.
Resta de la dominació egípcia a Núbia, formava una mena de tap entre l’estat meroític i l’Egipte dels Ptolemeus, els quals la conservaren sempre en llur poder, tret d’algun cas especial Els romans, que incorporaren Egipte a l’Imperi el 30 dC, s’hi mantingueren fins el 297, any que Dioclecià renuncià el Dodecasqué a causa dels atacs dels blemis, poble nubi Del 407 al 425 blemis i nobates, també nubis, es repartiren el domini de la regió
El Husseiní
Història
Política
Polític àrab.
Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban
Baiazet II
Història
Soldà otomà (1481-1512).
Fill i sucessor de Mohamet II, una revolta dels geníssers li donà el poder que pretenia el seu germà Ǧem 1481, el qual fugí a Egipte i després a Itàlia, on morí misteriosament 1495 Emprengué desafortunades campanyes contra els mamelucs d’Egipte 1485-91 i després contra Hongria 1492-95 tanmateix prengué Lepant 1499 als venecians, que esdevingué des d’aleshores una base militar otomana Una flota aliada cristiana l’obligà a signar la pau 1502 Els mateixos geníssers acabaren exigint l’abdicació a favor del seu fill Selim I 1512
Qinā
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa homònim, a l’Egipte Mitjà.
Situada a l’extrem meridional del uadi homònim, en un canal a 2 km del Nil Tradicional centre de comerç amb Aràbia i l’Índia, és actualment limitada al comerç de dàtils i gra amb Aràbia Té conreus de cereals, canya de sucre i palmera datilera Indústria de terrissa
atabeg
Cap de l’armada dels mamelucs d’Egipte.
ka
Religió egípcia
Concepte religiós de l’antic Egipte molt controvertit.
Ha estat interpretat com a expressió d’un doble de l’home, de la seva força vital, d’un geni protector que neix amb ell i en té cura després de la mort, d’una individualització del geni de la raça o d’una abstracció de les forces sobrenaturals pròpies dels éssers vius Element espiritual, hom el representava amb dos braços aixecats enlaire
Dànaos
Mitologia
Pare de les danaides i germà d’Egipte.
Regnà a Argos durant cinquanta anys Hom li atribuí la fundació de la ciutadella d’Argos
guerres araboisraelianes

L’expansió territorial d’Israel, arran d les guerres araboisraelianes
© fototeca.cat
Història
Conflictes bèl·lics produïts per la creació de l’estat d’Israel i la no acceptació d’aquest per part dels països àrabs.
La decisió de l’ONU de novembre de 1947 de dividir Palestina en dos estats, l’un jueu i l’altre àrab, provocà, l’endemà mateix de la creació de l’estat d’Israel 15 de maig de 1948, la seva invasió per part dels països de la Lliga Àrab primera guerra però els exèrcits àrabs foren derrotats i part de la població de Palestina emigrà en massa 780 000 refugiats als països àrabs primerament Egipte 24 de febrer de 1949, i a continuació els altres estats àrabs hagueren de signar un armistici sobre la base d’abandonar a Israel Natzaret i la Galilea occidental, el desert del Nègueb i…
oasi
Oasi al desert del Sàhara
© Corel Professional Photos
Geomorfologia
En un desert, illot de conreus i de poblament sedentari, determinat per l’existència d’aigua, provinent, segons les circumstàncies físiques, ja sia de capes freàtiques, ja sia d’un pou, d’una font, d’un uadi o d’un riu.
Un oasi és sovint de dimensions relativament reduïdes cas freqüent al desert del Sàhara, però pot tenir una gran extensió quan és una zona regada per un gran riu el Nil a Egipte o l’Eufrates a l’Iraq, per exemple En els petits oasis els conreus solen ésser simplement de subsistència, treballats en parcelles reduïdes, regades de forma variada i per mitjans diversos —canals, foggara — segons els sectors La palmera datilera n'és l’arbre veritablement característic L’oasi ha estat sovint un nucli de civilització en són exemples els oasis d’Egipte i de Mesopotàmia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina