Resultats de la cerca

Fins a 30000 persones, segons l’entitat organitzadora Acció Cultural del País Valencià ACPV, prenen part en la manifestació del Vint-i-cinc d’Abril, també anomenat Dia de les Corts Valencianes, i que commemora la derrota d’Almansa 1707 El lema de la manifestació és "Ja n’hi ha prou Per un finançament just" i reivindica un increment del finançament i de les inversions per al País Valencià al pressupost de l’Estat espanyol

L’empresa concessionària Abertis anuncia que d’ara endavant pagarà el 100% de l’impost de béns immobles IBI als ajuntaments per on passin les autopistes que gestiona Fins ara, només pagava el 5% de l’impost, basant-se en una bonificació de l’any 1972 que ara tot just expira Els municipis catalans beneficiats per aquesta modificació són un total de 142, i la quantitat total que recaptaran són uns 14 milions d’euros

De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l’escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s’alliberi de prejudicis i de supersticions En foren principals representants Arete filla d’Aristip de Cirene i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l’ateu , i Hegèsies Al s III aC l’escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme

A Barcelona fou organista de Sant Just 1864, de Santa Clara 1872 i de Sant Jaume 1887 Compongué una gran quantitat de música d’església misses, motets, salves, Càntics religiosos pel poble , amb lletra de Jacint Verdaguer A Montserrat , himne del millenari, el 1888 etc, música vocal, de cambra i per a piano, i sardanes Harmonitzà moltes cançons tradicionals catalanes recollides per ell i per Francesc Pelagi Briz a Cançons de la terra 1866-77

S’especialitzà en la modalitat eqüestre de concurs complet Competí representant el Club Hípica Sol Solet de Sant Just Desvern Es proclamà subcampiona de Catalunya de concurs complet en categoria juvenil muntant el cavall Maitre du Paute 2009 Guanyà la medalla de plata als Campionats de Catalunya de ponis concurs complet en la categoria D 2006 També assolí la medalla de bronze als Campionats de Catalunya de concurs complet en categoria infantil 2006

Es formà al Barcelona Universitari Club BUC, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva i del qual arribà a ser capità durant tres temporades Fou convocat per la selecció catalana just abans de la seva mort prematura durant un partit El seu club li dedicà un torneig, que duu el seu nom, i el 2003 es creà la Fundació Albert Pascual per a la promoció de l’esport, i en especial del rugbi a Catalunya

Fou nen de cor de la capella del Collegi de Corpus Christi, a València, i estudià piano amb Just Fuster Amplià estudis als conservatoris de Madrid i París amb Malthius i fou professor de piano del de València Autor de sarsueles, com La cruz del huérfano, El hermanito Juan i El taumaturgo de Nápoles Escriví peces per a piano de caràcter romàntic balades, estudis, nocturns i masurques, i obres per a l’ensenyament del piano

Nomenat governador interí d’Hispaniola pel descobridor quan aquest anà a explorar l’illa de Cuba 1494, el 1495 tornà a Castella, i posteriorment 1496 substituí el seu germà Bartomeu en el comandament de La Isabela Durant l’absència de Cristòfor exercí el càrrec de governador de Santo Domingo 1500, i es negà a transferir-lo al tot just nomenat Bobadilla Juntament amb els seus germans, fou empresonat i enviat a Castella

És guionista de ràdio i televisió i membre del collectiu Germans Miranda En narrativa breu ha publicat Amfetamínic premi Just Manuel Casero 1981, Afrodisíacs alquimístics & Grapejant magnetoscopis 1982, Mixtura 1985, El vaixell de les vagines voraginoses 1987, premi La Sonrisa Vertical i Pura rutina 1989, i, en novella, La mosca al nas 1985, L’ull que mata 1991, Noia dels timbals 1993, L’edat dels monstres 1999 i Sexe, Pentium i Clearasil juvenil, 2000

Hi ha restes de l’antiga església parroquial Sant Just, del segle XI, i del castell de Falç , els senyors del qual eran castlans de Ribagorça Arnau Mir de Tost el llegà 1071 a la seva filla Letgarda i al seu net Guerau Als segles XI i XII hi havia a l’església una comunitat de canonges regulars, regida per un abat, però el 1161 el bisbe de Lleida subordinà l’església al prior de Roda