Resultats de la cerca

Situació Vista aèria de l’antic recinte clos de la vila, perfectament delimitat, amb el castell al centre ECSA - Jamin El poble de Montalban és al SE de la comarca, al centre d’un planell que forma part del sector de la Fenolleda que vessa les aigües a la conca de la Tet El castell, a 483 m d’alçada, domina el poble, les cases del qual s’estenen a la part meridional del turó sobre el qual fou bastit Un recinte fortificat, parcialment conservat, envolta completament el castell i la part antiga del poble Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 41′50″ N - Long 2° 33′42″ E Montalban és a 8 km al NW d’Illa…

Situació Vista aèria del nucli antic del poble, on s’aprecien les dues torres circulars emmerletades que formaven part del recinte exterior del castell ECSA - Jamin El castell, molt restaurat, es troba en una posició dominant, en el punt més alterós del nucli urbà Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 48” N - Long 2° 55’ 38,4” E Ortafà és a la riba esquerra del Tec, 5 km al sud-oest d’Elna Hom hi arriba a partir d’Elna per la D-40 PP Història El nom d’Ortafà apareix per primera vegada en la documentació el 20 de desembre del 913, any en què Dulcidi i la seva esposa Marta van vendre a Essegut i…

Situació Vista aèria del nucli de Siurana, amb el castell en primer terme, el primitiu recinte del qual és ben evident ECSA - J Todó El poble de Siurana de Prades és a l’extrem d’una serra Es envoltat de cingles gairebé per tots costats El castell és situat a l’est del poble, barrant l’únic pas planer que hi ha per a arribar a aquesta població Des de Siurana hi ha una molt bona panoràmica sobre gran part de la comarca Mapa 33-17445 Situació 31TCF272696 En sortir de Cornudella, en direcció a Albarca, trobem, a mà dreta, una carretera que ens porta fins al poble de Siurana de Prades, tot…

Situació Portal romànic de Vilademuls, que algú ha pretès remuntar a l’època romana, erigit probablement al segle XIII, i que és la part més vistent de l’antiga fortificació de la vila F Tur El poble de Vilademuls s’agrupa al cim d’un turó, al voltant de l’església parroquial El portal és situat a l’in terior de l’actual població, a la banda de llevant de l’església antigament devia formar part d’un conjunt de muralles i devia ésser l’entrada al poble Es pot deixar l’automòbil a la carretera, a la part baixa del poble actual, i pujar a peu com si anéssim a l’església Abans d’arribar en aquest…

El lloc del Mas de Bondia fou una quadra o petit districte del castell de Montornès situat al sector de ponent del terme El 1181 el rei Alfons el Cast féu donació del castell de Montornès a l’orde del Temple, en la qual va incloure també el Mas de Bondia Aquesta quadra seguí les mateixes vicissituds que el castell de Montornès, i com ell va dependre de la comanda de Granyena En el fogatjament del 1381 consta que era dels hospitalers i tenia 19 focs JFS El poble del Mas de Bondia és amb tota seguretat un dels millors exemples de vila closa que s’han conservat a la Segarra És especialment…

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

El nom prové, segons les teories més acceptades, d’un Barkeno iber, del nom Barcino deriva Barcinona , nom també llatí posterior a l’època romana i que hom utilitzà sovint en documents oficials fins al final del segle XVI Els seus habitants foren anomenats barcinonenses i, algunes vegades, fauentini Fundada al segle I aC com una de les dotze colònies de la Tarraconense, adscrita a la tribu Galèria, rebé el títol de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino i s’emplaçà entorn de l’actual mont Tàber, a l’actual barri gòtic de Barcelona Tenia la funció de defensar i exercir de centre del…

Situació Basament de la torre o fortificació que corona el nucli de la força d’Àreu ECSA - J Bolòs Construcció situada darrere de l’església de Sant Feliu de la força d’Àreu L’itinerari és el mateix que per a anar a l’església JBM-JJBR Mapa 34-9182 Situació 31TCH627167 Història Als segles XI i XII la vila i el castell d’Àreu seguiren el llarg i conflictiu procés de feudalització de la Vall Ferrera Els segles XIII i XIV estigueren marcats per la difícil coexistència de drets de l’església d’Urgell, els feudataris del comte de Pallars Galliner i Toralla, i els comtes de Foix i vescomtes de…