Situació
F. Tur
El poble de Vilademuls s’agrupa al cim d’un turó, al voltant de l’església parroquial. El portal és situat a l’in terior de l’actual població, a la banda de llevant de l’església; antigament devia formar part d’un conjunt de muralles i devia ésser l’entrada al poble.
Es pot deixar l’automòbil a la carretera, a la part baixa del poble actual, i pujar a peu com si anéssim a l’església. Abans d’arribar en aquest edifici haurem hagut de passar per sota el portal.
Mapa: L39-12(296). Situació: 31TDG908654. (JBM)
Nucli urbà
El poble de Vilademuls devia ésser voltat per una muralla que incloïa el castell i potser l’església. El portal era situat a llevant de la vila medieval; més cap al nord devia haver el castell o casa forta, del qual no hi ha cap resta notable. Malgrat això, segons L. G. Constans (1985, pàg. 111) “els vells del poble recordaven les enormes muralles de la gran torre de l’homenatge al costat de l’actual casa rectoral”.
El portal, actualment força ben conservat, és un dels pocs testimonis que encara resten de les fortificacions d’aquest poble i concretament de la muralla medieval. El mur, en aquest sector, té un gruix de 116 cm i una alçada d’uns 5 m. Els carreus d’aquest tros de muralla són grans i escairats (solen fer uns 20 cm d’alt × 50 cm de llarg). L’amplada d’aquesta porta és de 2,52 i la seva alçada, fins al nivell del terra actual, és de 3,30 m; al muntant, fins a l’alçada de la cornisa, fa 1,85 m. L’arc que corona la porta és format per 17 dovelles que tenen un radi de 35 cm.
Aquesta porta, per les seves característiques, recorda els portals del segle XIII, època en què moltes poblacions es reclogueren darrere les muralles. A Catalunya podríem trobar d’altres portals amb unes característiques semblants a les d’aquest. També n’hi ha de força semblants a d’altres països de la resta d’Europa. Per exemple, en el llibre de Gabriel Fournier (1973) sobre els pobles i els castells d’Alvèrnia hi ha il·lustrats alguns portals força semblants al de les muralles de Vilademuls. Així, el portal del recinte interior del poble de Sent-Bonet-lo-Chastèl, que és considerat romànic (Fournier 1973, làm. XV, foto 35) i, és format també per 17 dovelles, o bé el de la població de Lo Crest, compost de 23 dovelles i inclòs en un mur de carreus grossos i ben escairats, també considerat d’època romànica (Fournier 1973, làm. LXXVII, foto 180), etc. (JBM)
Amb relació a aquest portal, cal dir que, segurament a causa de la seva monumentalitat, J.M. Nolla i J. Casas, autors d’una “carta arqueològica”, s’han inclinat a datar-lo en època romana. Evidentment, per les característiques formals de la construcció, és una opinió que cal tenir molt present, però els arguments que s’han aportat per a fonamentar-la són una mica febles. Hom hi afirma que l’estructura de l’arc és diferent a la de “la resta de la fortificació”, quan, de fet, no coneixem gairebé res del castell. També s’assenyala l’existència de bocins de tegulae entre els carreus, que nosaltres no hem sabut veure. D’altra banda, els edificis medievals bastits sobre hàbits romans gairebé sempre tenen fragments de terrissa als aparells, emprats com a reble. Així, doncs, malgrat que no es pugui rebutjar totalment la possibilitat que fos un modest arc d’època romana (semblant a l’Arc de Cabanes o al del Pont del Diable de Martorell), alguns detalls fan dubtar sobre aquesta datació, com ara les mides generals, el gruix del mur, els carreus no gaire grossos, l’escassa llargada de les dovelles i l’inici d’uns possibles estreps a la part interior del recinte. (JBH)
Bibliografia
- Constans, 1985, pàgs. 111-112; J. Nolla-J. Casas, 1984, pàg. 197.