Resultats de la cerca
Es mostren 1087 resultats
Marcel Olm i Plana
Música
Compositor i pianista.
Estudià piano amb Maria Canela al Conservatori de Música del Liceu, i harmonia i composició amb Cristòfor Taltabull El seu catàleg inclou composicions per a piano, veu i piano, violoncel i flauta Les seves obres per a piano han estat presentades per intèrprets de la talla d’Àngels Presutto, Montserrat Massagué, Josefina Gómez-Toldrà i Naomi Kimura en diversos països europeus i del continent americà Dins del conjunt de la seva obra, que inclou més d’un centenar de peces, cal esmentar Danza breve per a piano 1960, Elegia per a violoncel i piano 1990, Sonatina per a piano 1990, Imatges 1991 per…
El Pinar de Campoverde
Urbanització
Urbanització del municipi del Pilar de la Foradada (Baix Segura), situat a uns 6 km a l’W del nucli urbà.
Museu de Ceràmica de Manises
Museu
Museu inaugurat el 1967 a Manises (Horta del Sud), a partir del llegat del matrimoni Josep Casanova Dalfó-Pilar Sanchis Causa.
Exposa una àmplia mostra de ceràmica de Manises , complementada amb objectes ceràmics d’altres punts de València que intercanviaren influències amb aquesta població La ceràmica més antiga que hom conserva en aquest museu és del segle XIV Les colleccions arriben fins a la ceràmica artística actual Entre el 1985 i el 1989 es portà a terme un projecte de reforma i ampliació de les installacions
engraellat
Construcció i obres públiques
Graella feta amb barres de ferro que hom posa dins la massa de formigó del fonament d’un pilar i que, conjuntament amb el formigó, serveix per a convertir la càrrega puntual del pilar en una càrrega repartida en tota la superfície de la base del fonament.
Pablo Bruna
Música
Organista i compositor aragonès, conegut també amb l’apel·latiu d'el ciego de Daroca.
Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i…
xaman

Xaman tuvinià cofat amb una lligadura feta de plomes de rapinyaires i altres ocells, i tocant un instrument de percusió
© Fototeca.cat
Etnologia
Religió
Nom donat pels tungús a llurs sacerdots ( šaman
, ‘el qui coneix’) i que hom utilitza per a designar una mena de hierofanta extàtic que hom creu en contacte amb el més-enllà i que exerceix un poder sobrenatural anàleg al dels bruixots i fetillers ( xamanisme
).
Hom pot esdevenir xaman per herència, per designació tribal o per inspiració mística, però sovint també són inicialment determinants certs factors psicopatològics que evidencia l’aspirant Aquest ha de reunir algunes qualitats i ha de passar per determinats rituals d’iniciació, que comprenen la mort i el renaixement simbòlics, el passatge a diferents nivells de consciència i la revelació de doctrines secretes Entre les seves funcions específiques hi ha la de guaridor de malalties psicofísiques, d’exorcista, d’oracle, de guia per a després de la mort i sobretot d’intermediari entre el pla d’…
José de la Vega Pozo
Dansa i ball
Ballarí flamenc, coreògraf, pedagog i estudiós.
Arribà a Barcelona l’any 1953, i Juan Germán Schroeder li presentà Emma Maleras, a la companyia de la qual debutà El 1955, el balletòman Alfons Puig li féu d’enllaç amb la companyia de Pilar López El 1957 fundà la seva pròpia companyia i el 1958 el crític Sebastià Gasch el situà en l’òrbita de Vicente Escudero, de qui ha estat el principal hereu en el flamenc català Fundà l’Escuela de Baile Flamenco José de la Vega 1975, al carrer d’Aribau, d’on han sortit importants valors d’aquest art a Catalunya El 1961 rebé el Premio Nacional de teatre per la coreografia La saeta Habitual de…
Josep Quadras i Prim
Economia
Fabricant.
El 1876 esdevingué continuador de la fàbrica de filats d’estam Tomàs Coma i Miró, de Barcelona s’havia casat amb Maria Feliu i Coma, que el 1893 rebé el seu nom Cuadras, Feliu i Compañia Creà una altra fàbrica a Sabadell, premiada amb medalla d’or de l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Fills i continuadors seus foren Manuel de Quadras i Feliu Barcelona 1860 — 1927, al qual fou concedida la baronia de Quadras per la reina regent Maria Cristina 1900, i propietari de la Casa Quadras, construïda per a ell per J Puig i Cadafalch 1905, a la Diagonal de Barcelona des del 1972 propietat de l’…
Jordi Torras i Comamala
Teatre
Actor, crític i historiador cinematogràfic.
Llicenciat en farmàcia, professió que exercí esporàdicament, es formà com a actor a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Participà en el teatre professional com a component de diverses companyies, entre les quals el Teatre Lliure, el Talleret de Salt i el Teatre Nacional de Catalunya Treballà de crític cinematogràfic a Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya, on el 1956 fundà, amb Esteve Bassols, els premis Sant Jordi de cinematografia Com a actor de cinema fou dirigit, entre d’altres, per JMNunes, JABardem, JMForn Companys, procés a Catalunya , 1979, FBellmunt, GHerralde La febre d’or , 1992,…
Ramon Stolz i Viciano
Pintura
Pintor.
Fill i deixeble de Ramon Stolz i Seguí Estudià a l’Escola Industrial de València 1917-22 i a l’Acadèmia de Bellas Arts de San Fernando de Madrid 1922-25, d’on fou el primer catedràtic de tècniques pictòriques 1943 El 1934 pintà el llenç del nínxol de la Mare de Déu dels Desemparats a València i en 1939-40 restaurà els murals de Goya, Bayeu i González-Velázquez a la basílica del Pilar de Saragossa, i hi féu el gran fresc de la volta del cor major La música al servei de la religió , gènere en el qual sobresortí basílica dels Desemparats de València 1940, església de l’Espíritu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina