Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…

Fundà i dirigí els collegis del Comerç Masnou, 1870, i Manresa, 1877 i de Ribera Barcelona, 1891 Interessat en la calligrafia, és autor de composicions calligràfiques decoratives i inventor de tipus de lletra entre els quals el de la rodona espanyola i d’originals de composició i de traçat Publicà Método racional de escritura inglesa 1890

Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent VIII autoritzà la fundació…

Fundat el 1954 al Prat de Llobregat, prengué el relleu del club de Pedralbes quan Barcelona requerí els terrenys per construir la Ciutat Universitària El dissenyador Javier Arana disposà de 27 ha de la finca de la Ricarda i de 50 ha arrendades al Ministeri de l’Aire, al sud de la desembocadura del Llobregat, per a bastir un camp de 18 forats que s’inaugurà el 1956 amb la disputa de l’Obert d’Espanya Durant la dècada de 1970 s’amplià amb 18 forats més A causa de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el 2003, es traslladà a Terrassa, on disposa de dos recorreguts de 18 forats dissenyats per…

Fou constituït el 1933 per un grup d’afeccionats a l’aviació del Prat de Llobregat sota el lideratge del doctor Tomàs Pujol i Font Pertanyia a la secció esportiva d’Esquerra Republicana del Prat Impulsaren també pràctiques de vol sense motor amb el suport de Marià Foyé Defensaren la permanència del futur Aeroport de Barcelona al Prat de Llobregat

Sabadell ha estat un feu de la llana i dels industrials llaners No obstant això, hi ha dues excepcions Bonaventura Brutau i els seus successors, i Prat Carol i Companyia Són les dues empreses cotoneres, i quasi les úniques, que tenen el seu centre d’actuació a la ciutat del Vallès vegeu també Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter Josep Prat i Lagarriga va néixer a Solsona el 1821 en l’anomenat Molí dels Capellans Als sis anys la seva família passà a residir a Sabadell Aleshores a Sabadell el protagonisme de la llana no era tan absolut com ho fou uns anys després…

Dessecació del Prat de Sant Jordi, important obra d’extensió del regadiu balear