Sabadell ha estat un feu de la llana i dels industrials llaners. No obstant això, hi ha dues excepcions: Bonaventura Brutau i els seus successors, i Prat Carol i Companyia. Són les dues empreses cotoneres, i quasi les úniques, que tenen el seu centre d’actuació a la ciutat del Vallès (vegeu també Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter).
Josep Prat i Lagarriga va néixer a Solsona el 1821 en l’anomenat Molí dels Capellans. Als sis anys la seva família passà a residir a Sabadell. Aleshores a Sabadell el protagonisme de la llana no era tan absolut com ho fou uns anys després. La primera aparició pública de Josep Prat és a l’Exposició de Barcelona de 1844 on presentà empesa teixida per ell. El 1850 es manté en la mateixa línia d’indústria modesta, i no pas de la més destacada, amb sis telers i deu operaris. El 1862 les coses no han canviat gaire: 4 telers grans i 26 de petits amb una inversió de 97.000 rals —4.840 duros—. La fàbrica estava en l’anomenat Vapor Gran, de Manent i Companyia.
Josep Prat no hauria passat a la història si no hagués estat pel casament de la seva filla, Maria, amb Josep Carol i Castells, el 1868. El 1869 entrà a l’empresa del sogre, que prengué el nom de Josep Prat i Companyia i donà una empenta al negoci, tot introduint telers mecànics i ampliant l’edifici de la fàbrica. Passen del carrer de Sant Pau al carrer de les Planes, núm. 27, i comencen a fabricar productes que fugen dels que tothom fa: pisanes, cotins i mocadors de butxaca.
Josep Carol (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952).
Josep Prat i Lagarriga (Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952). Josep Prat i el seu gendre Josep Carol crearen una de les poques empreses cotoneres que es desenvoluparan a Sabadell. La filatura estarà a Ripoll durant uns anys.
Finalment, el 1894, Josep Prat i Companyia es convertirà en Prat, Carol i Companyia. La gestió quedà en mans de Josep Carol i Castells i dels seus tres fills, Joan, Josep i Pere Carol i Prat. El pare va morir poc després, el 25 de maig de 1895.
Josep Carol havia preparat els seus fills per a la tasca industrial i els havia distribuït la feina. L’empresa fins aleshores era exclusivament de tissatge. Faltava la filatura de la qual s’encarregarà el seu fill segon, Josep. Per a la nova fàbrica s’optà per canviar d’aires i buscar energia hidràulica.
Anunci (Guía Ilustrada de España y Portugal, 1888).
Prat, Carol i Companyia serà un dels primers ocupants de Fàbriques Badia, el conjunt industrial establert pel també sabadellenc Josep Badia en el terme de Ripoll. Allí s’establirà la filatura de Prat i Carol, amb Josep Carol al front de la fàbrica. Aquesta iniciarà les activitats amb unes 5.000 pues de filar.
La trajectòria a Ripoll de Prat, Carol i Companyia s’acabarà tràgicament. El 10 d’agost de 1902 Josep Carol i Prat fou assassinat per un anarquista a la mateixa vila, en un any de greus conflictes socials arreu de Catalunya. Tenia trenta anys.
La família no tindrà bon record de la vila de Ripoll, lògicament. Mantindrà la filatura mentre es manté el contracte d’arrendament amb Fàbriques Badia, però el 1910 començaren la construcció d’un edifici a Sabadell, que aniria destinat a la filatura, el blanqueig i els acabats de cotó. Així, l’any 1912 es donaren ja de baixa a Ripoll i el 1914 o el 1915 obriren la nova fàbrica amb 7.400 pues de filar i 3.276 de tòrcer.
Des del 1900, aproximadament, Prat, Carol i Companyia utilitzà la marca que li donà prestigi: Orillo Verde.
El 1918 el tissatge s’instal·larà a l’anomenat Vapor de l’Infern, al centre de Sabadell. Hi havia 224 telers.
En morir Josep Carol i Castell, el 1923, els fills optaren per la solució general: la creació d’una societat anònima que es dirà Manufactures Carol SA. Les activitats industrials d’aquesta empresa s’acabaren durant la dècada dels anys seixanta.