Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
Robert Robert i Surís

Robert Robert i Surís, comte de Torroella de Montgrí Tabac de Filipines
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Financer i polític.
El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma…
Joan II de Castella
Història
Rei de Castella i Lleó (1406-54), fill i successor d’Enric III i de Caterina de Lancaster.
En morir el seu pare, el seu oncle Ferran d’Antequera actuà com a regent, fins el 1419 El seu regnat es caracteritzà per les lluites entre la monarquia i la noblesa, que durant el regnat d’Enric III havia constituït una oligarquia tancada, a la qual cosa havia contribuït tant l’augment del nombre dels seus membres nobleza de parientes com la consolidació del seu poder econòmic mitjançant la difusió del sistema de mayorazgo i també els favors reials coneguts com a mercedes enriqueñas La direcció del partit de la cort passà a mans d' Álvaro de Luna , nomenat conestable el 1423,…
lleis de Toro
Història
Conjunt de disposicions aprovades per les corts de Toro (1505) arran de la mort d’Isabel de Castella, que tingueren com a finalitat primordial donar compliment al testament de la reina.
Els representants de les ciutats castellanes, reunits a Toro per instigació de Ferran el Catòlic, proclamaren reis de Castella Joana la Boja i el seu marit Felip el Bell, i en absència d’aquests reconegueren Ferran com a regent i administrador dels regnes Amb anterioritat a la mort d’Isabel s’havien dictat lleis que afavorien el procés de consolidació del règim social de la noblesa, estenent la facultat de fundar mayorazgos però, en opinió de Jaume Vicens, les lleis de Toro, amb les seves disposicions relatives a la successió i l’herència en el dret civil, democratitzaren…
Teòfan
Història
Emperadriu d’Orient.
El 956 es casà amb Romà II, del qual fou segona muller i al qual donà quatre fills Basili el futur Basili II de Bizanci , Constantí després Constantí VIII , Teòfan i Anna Regent a la mort del marit 963, el mateix any esposà i associà al tron el general Nicèfor Focas que prengué el nom de Nicèfor II Focas , el qual, poc després, féu assassinar 969, d’acord amb el seu amant armeni, el domèstic Joan Tsimiscés amb el qual es casà Aquest, però, emparant-se del tron Joan I , la relegà a un monestir, on restà fins que el seu fill Basili, ja emperador 976, la reclamà a Constantinoble,…
Isidor Aparici i Gilart
Cristianisme
Dret
Jurista i eclesiàstic.
Estudià arts a València, lleis a Salamanca i es doctorà a València, on després exercí d’advocat Fou successivament assessor del tribunal de la governació de València 1660-66, fiscal de l’audiència del regne i oïdor criminal i civil, assessor de la capitania general, i, el 1684, ascendí a regent del consell suprem d’Aragó Vidu, fou elegit bisbe auxiliar per l’arquebisbe de València Tomàs de Rocabertí, i visitador general de la diòcesi Fou consagrat el 1692 El 1707 intentà d’assuaujar les conseqüències de l’entrada de les tropes de Felip V, victorioses d’Almansa, a València Escriví…
Anna de Savoia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla d’Amadeu V, comte de Savoia, i de Maria de Brabant Canvià el seu nom de Joana pel d’Anna en contreure matrimoni 1326 amb Andrònic III, coemperador de Bizanci mort el 1341 En esdevenir regent de llur fill Joan V, s’oposà, formant partit amb l’almirall Áleksis Apókaukos i el patriarca de Constantinoble, al manteniment de la preponderància exercida per Joan Cantacuzè en vida de l’emperador Revoltat, Cantacuzè es proclamà emperador a Tràcia, amb el nom de Joan VI sis anys després, mort Apókaukos, entrà a Constantinoble 1347, essent reconegut emperador igual que Joan V Anna…
Amalaric
Història
Rei visigot (510-531).
Fill d’Alaric II i net, per part de mare, de Teodoric I el Gran No fou reconegut rei fins el 510, que Teodoric expulsà de Barcelona Gesaleic, fill natural i successor d’Alaric II Hispània i les regions de la Gàllia dominades encara pels visigots passaren a dependre de Teodoric, que es convertí en regent del seu net A la mort de Teodoric 526, Amalaric, ja major d’edat, reprengué la política del seu pare Maltractà els catòlics, entre ells la seva muller Clotilde, filla del rei franc Clodoveu Aquest fet provocà un enfrontament amb els francs, els quals prengueren Narbona Amalaric…
vicecanceller
Història
Oficial de la cancelleria reial catalanoaragonesa que substituïa el canceller en cas d’absència d’aquest —cas molt freqüent— i l’ajudava quan era present.
Actuava de fet com la màxima autoritat de la cancelleria Havia d’ésser doctor en drets i laic, per tal de poder intervenir en els afers criminals, dels quals eren exclosos els clergues Com a expert en lleis li era encomanat el control del fons jurídic dels documents Si s’absentava era substituït per un regent de la cancelleria Sota Joan I 1387-96 hi hagué tres vicecancellers, un per a cada estat de la corona Aragó, València i Principat amb Mallorca, Sardenya i Còrsega, dependents de Catalunya fins el 1484 A partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó esdevingué únic per a…
Pere d’Aragó
Història
El menor dels fills de Pere II el Gran i de Constança de Sicília.
Restà deçà mar quan la seva mare i els seus germans Jaume, Frederic i Violant passaren a Sicília 1283 Actuà sovint com a lloctinent del seu germà Alfons II a partir de l’ascens d’aquest al tron 1285 L’acompanyà a les vistes d’Auloron amb el rei d’Anglaterra 1288 A la mort d’Alfons II, i en espera de Jaume II, actuà de regent 1291 La tardor del 1295 es casà amb Guillema de Bearn En iniciar-se les hostilitats amb Castella li fou promesa la ciutat de Conca Travessà la frontera castellana amb un fort exèrcit el 1296 Prengué Lleó i assetjà Mayorga, però emmalaltí breument i morí Les…
Francesc de Berardo i d’Espuny
Història
Militar
Militar, polític i diplomàtic.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697 Austriacista, collaborà amb el grup de Vic 1704, participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes 1710 Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del País Valencià i per aragonesos Nomenat Carles emperador 1711, Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena 1712, però no aconseguí d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina