Resultats de la cerca

Vida Ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1908 Estudià a Sant Sebastià i posteriorment a Barcelona, on entrà en contacte amb F Pedrell, i també a la Schola Cantorum de París 1920-21 Compongué música escènica per a diverses obres de l’escriptor H Ghéon Les trois miracles de Ste Cécile , 1920 La vie profonde de St François d’Assise , 1926, i Le Noël de Greccio , 1935 També escriví obres de gran qualitat per a piano, com ara Preludios vascos 1912-23, Vora’l Ter 1936, Infantiles 1948 o Vals parabólico A partir del 1913 començà una sèrie de lieder per a cant i…

Inicià la seva carrera artística en cafès teatre i després al Centro Dramático Nacional En la seva extensa filmografia destaquen les collaboracions amb F Colomo — Tigres de papel 1977, Qué hace una chica como tú en un sitio como éste 1978 i La mano negra 1980— i en l’etapa inicial de P Almodóvar L’èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios 1987 —Premio Nacional de cinematografia, i premi Europeu de Cinematografia 1988 a la millor actriu — li obrí les portes del mercat internacional i rebé el premi a la millor actriu del cinema europeu, guardó que repetí amb Ay, Carmela 1990, premi…

Vida Fou un dels escriptors i crítics que intervingueren més activament en la vida musical hispànica del segle XIX Inicià la seva formació musical a Sant Sebastià i posteriorment ingressà al Conservatori de Madrid, on estudià harmonia Els seus interessos, però, aviat se centraren en la crítica musical i començà a publicar articles en "El Imparcial" Més tard collaborà en altres diaris, com "El Globo", "El Tiempo", "La Europa" i "La Ilustración Española" Publicà La ópera española y la música dramática en España en el siglo XIX 1881, un estudi sobre la sarsuela Peña considerava que…

El 1956 fou el primer patinador artístic espanyol a competir en uns Jocs Olímpics d’hivern Cortina d’Ampezzo, Itàlia Començà a estudiar dret i filosofia i lletres a Madrid, estudis que abandonà per l’art Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i, a París, amb André Lhote, el 1962 anà als Estats Units becat i donà a conèixer obres seves La Duquesa de Alba , Fósiles , torsos y huellas , que el 1967 exposà a Londres sota el títol de Los encapsulados , unes angoixants creacions consistents a presentar fotografies ampliades de persones en actituds violentes o difícils dins de recipients de…

Rebé lliçons de Juan Lino de Leturia, organista de la parròquia on era nen soprano Posteriorment estudià humanitats a Salamanca Acabats els estudis universitaris, rebé lliçons d’harmonia i contrapunt de B Echeverría Fou nomenat professor de música al Seminari de Salamanca Des del 1902 fou titular de l’Orfeó Donostiarra, que situà en un gran nivell artístic reconegut per públic i crítica i amb el qual realitzà diverses gires arreu de l’Estat espanyol, França i també Bèlgica, on obtingué diversos premis honorífics i distincions De nou a Espanya, fou guardonat amb la Creu d’Alfons XII i, des del…

Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc…

L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25  d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per…

Ordenat sacerdot el 1951 a Sant Sebastià, es llicencià en teologia i obtingué el doctorat en dret canònic Fou professor de teologia moral al seminari de Vitòria 1955 i, des del 1960, a la Universitat Pontifícia de Salamanca, en la qual ocupà el càrrec de degà El 1972 fou ordenat bisbe Fou bisbe auxiliar 1972-79 i bisbe titular de Sant Sebastià 1979-2000 La seva posició sobre el conflicte del País Basc, en què criticà tant la violència d’ ETA  com l’enfocament exclusivament policial de l’Estat espanyol, alhora que defensava el diàleg i el dret a l’autodeterminació,…

El 1991 debutà com a directora i guionista amb el curtmetratge Clara Foc , seguit de Roig 1994 i Escrito en la piel 1995, que l’any següent estigué nominat al premi Goya en la seva categoria El 1996 participà en la pellícula collectiva El domini dels sentits Ja en solitari, dirigí Dones 2000, premi Butaca 2001 a la millor pellícula catalana i 53 dies d’hivern 2006 El 2010 codirigí amb Jordi Cadena Elisa K , basada en la novella Elisa Kiseljak , de Lolita Bosch, una pellícula que obtingué el premi del jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià L’any 2021 estrenà…

Fou mestre de capella a Sant Sebastià El 1795, durant la invasió francesa, es traslladà a l’església collegial de Logronyo, també com mestre El 1800 retornà a Sant Sebastià, on, fins el 1829, fou mestre a Santa María la Redonda Fou autor d’obres per a clavecí i de gran quantitat de música religiosa Ja en vida obtingué força èxit pel nord d’Espanya, on s’interpretaven sovint les seves misses, vespres, villancets i oficis de difunts Escriví obres per a l’aprenentatge del clavecí i algunes sonates dins la línia de Scarlatti El 1802 publicà a Sant Sebastià…