Resultats de la cerca
Es mostren 1368 resultats
ordenació del territori
Economia
Política
Conjunt de mesures i actuacions públiques tendents a atenuar les conseqüències dels processos econòmics i socials en la configuració del territori.
Conseqüències que exigeixen una intervenció específica de l’estat o comunitat autònoma en la mesura que constitueixen problemes socials i econòmics desigualtats territorials en el nivell de renda i d’atur, desequilibris en la localització de la població i de l’activitat econòmica que provoquen situacions de congestió en les grans ciutats i de subdesenvolupament d’extenses zones agràries, efectes negatius sobre el medi ambient i sobre les condicions generals de vida de la població que, d’altra banda, no se solucionen naturalment a través de les forces de mercat La poca efectivitat de tals…
Ralph Towner
Música
Guitarrista i compositor nord-americà.
Estudià música a l’Oregon University els anys cinquanta, i guitarra clàssica, a Viena, a la meitat dels seixanta Al final d’aquesta darrera dècada tocà amb diversos grups de jazz de Nova York, sobretot com a pianista Després optà per diverses menes de guitarres acústiques Collaborà en el disc de Weather Report I sing the Body Electric 1971 Fou un dels fundadors, el 1971, del grup Oregon, per al qual compongué gran part de la seva producció A part, desenvolupà una carrera com a solista associat a la discogràfica ECM i feu actuacions i enregistraments de guitarra sola, entre els…
Joan Cross
Música
Soprano anglesa.
Estudià amb Gustav Holst i amb Dawson Freer i debutà a l’Old Vic Theater amb papers mozartians Del 1931 al 1946 fou la primera soprano de la companyia del Sadler’s Wells i combinà les seves actuacions amb les que realitzà al Covent Garden, on debutà el 1931 amb La bohème El 1945 participà en l’estrena de Peter Grimes de B Britten, de qui també estrenà The rape of Lucretia i Albert Herring , al Festival de Glyndebourne el 1946 i el 1947, respectivament, i The turn of the shrew , a Venècia 1954 El 1946 fou cofundadora de l’English National Opera, amb la qual actuà fins el 1955,…
Giuditta Pasta
Música
Soprano italiana.
Després dels primers estudis amb B Lotti i amb el seu oncle F Fer ranti, ingressà al Conservatori de Milà, on fou alumna de G Scappa El 1815 debutà en l’òpera Le tre Eleonore , composta pel seu mestre L’any següent, després del seu matrimoni amb el tenor Giuseppe Pasta, debutà a París amb Il principe di Taranto , de F Paër, i el 1817 ho feu a Londres amb Penelope , de D Cimarosa A partir d’aleshores fou considerada una de les sopranos més importants del moment Participà en estrenes d’obres de Rossini Il viaggio a Reims , 1825, Pacini Niobe , 1826, Donizetti Anna Bolena , 1830 i Bellini La…
Nelson Eddy
Música
Baríton nord-americà.
Després d’haver acabat els estudis universitaris d’art, inicià la carrera de cant, compaginada al principi amb el cinema, on treballava com a operador, la publicitat i el dibuix periodístic El 1924 debutà al Metropolitan de Nova York com a Tonio I Pagliacci i posteriorment abordà amb èxit el paper de Wozzeck, en l’òpera homònima d’A Berg, i l’Escamillo de Carmen El 1933 inicià la seva collaboració artística amb Jeanette Mac Donald, amb qui actuà en diverses comèdies musicals cinematogràfiques Posà veu a alguns actors en les parts cantades de pellícules d’èxit, i ell mateix feu d’actor en…
Josefina Paulet
Música
Cantant, mestra i compositora catalana.
El 1911 esdevingué solista de l’Orfeó Catalònia, i un any després ingressà a la classe de cant de l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també solfeig, cant i piano amb Alfons San José, Elisa Vázquez i Antònia Sancristòfol Més tard continuà els estudis de cant amb Joaquim Vidal Nunell al Conservatori del Liceu Realitzà unes brillants actuacions al Teatre Líric Pràctic El 1924 fundà a Barcelona el Foment de l’Art Líric i els Concerts Paulet, amb la finalitat d’ajudar els joves artistes lírics Oferí nombrosos concerts en diversos indrets de Catalunya A partir del…
Eduardo del Pueyo
Música
Pianista aragonès.
Gaudí d’un sòlid prestigi al continent europeu, on desenvolupà la major part de la seva carrera Es graduà al Conservatori de Madrid l’any 1918 Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Raul Laparra, entre d’altres Després de debutar l’any 1927 al mateix París, amb un èxit notable, i d’actuar en algunes ciutats europees, interrompé la seva activitat per dedicar-se, durant deu anys, a aprofundir l’obra d’I Albéniz, L van Beethoven, C Debussy i E Granados, compositors als quals dedicà la seva carrera El 1937 reprengué l’activitat concertística amb actuacions arreu del món…
Carl Muck
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Heidelberg i Leipzig Es doctorà en filosofia a Leipzig i el 1880 debutà com a pianista a la Gewandhaus Aviat, però, reorientà la seva carrera cap a la direcció i fou sollicitat per a dirigir a Zuric, Salzburg, Brno i Graz, ciutats on obtingué èxits notables El 1896 fou contractat com a director del Deutsches Landestheater de Praga, després de diverses actuacions com a mestre de l’Òpera de Berlín Especialitzat en l’obra de R Wagner, es presentà en diversos teatres d’òpera germànics amb obres d’aquest compositor Entre el 1894 i el 1911 dirigí els festivals de…
Carlo Zecchi
Música
Director d’orquestra i pianista italià.
Rebé la primera formació musical de la seva mare i al Conservatori de Roma, i posteriorment perfeccionà els seus coneixements amb F Busoni i A Schnabel a Berlín En un primer moment destacà com a pianista, essent un dels grans intèrprets del repertori clàssic Mozart, Scarlatti, tot i que no oblidà els autors romàntics i C Debussy El 1938 començà a treballar la direcció d’orquestra amb Hans Münch i F Guarnieri, i decidí consagrar-se a aquesta activitat, encara que continuà les seves actuacions com a intèrpret de música de cambra formant un famós duet amb el violoncellista Enrico…
autoritat
Dret
Persona investida de propietats imperatives.
Cal no confondre el concepte d’autoritat pública amb el de funcionari públic Aquest exerceix funció pública, però pot no ésser investit d’autoritat També hi ha autoritats públiques que no són funcionaris Les autoritats, com a conseqüència de llur investidura, tenen possibilitat de manar i de fer obeir immediatament llurs manaments dins l’esfera de llurs potestats, ultra el poder general que els permet de mantenir l’ordre i de dirigir les actuacions en tots els actes públics que presideixen Algunes autoritats tenen reconeguts honors especials canonades, tocs de tambor, palli, etc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina