Resultats de la cerca

Polític i activista cultural, la seva poesia, escrita gairebé tota en català, variada quant a la temàtica i a la mètrica, reflecteix la preocupació que té l’autor per escriure en un llenguatge literari normatiu, cosa que el convertí en un dels capdavanters, a l’Alguer, del corrent literari que propugnava el retorn a la tradició cultural catalana Escriví, entre d’altres obres, Música de serenades 1951 i  Vida 1951, i fou curador de l’edició  Alguer, Cara de roses 1961 L’any 1959 guanyà el premi Combat amb la poesia El fill llunyà en el jocs florals de maig del 1959 a París Dins l’obra Contes i…

Catedràtic de dret administratiu de les universitats de Múrcia 1945 i de Saragossa 1953 i professor a les facultats de dret i ciències econòmiques de la Universitat de Barcelona Fou membre destacat de la comissió redactora de la llei especial per al municipi de Barcelona i de la comissió per a la reforma del sistema tributari espanyol Les seves aportacions jurídiques foren fonamentals per a la sistematització del dret administratiu, especialment Sistemática del derecho administrativo 1947, La esencia del proceso 1947, Derecho administrativo 1949 i Actos administrativos 1950 La seva…

Nebot de Josep MVallès i Ribot Del partit republicà federal, s’adherí el 1906 al republicanisme antisolidari de Lerroux, i posteriorment fou regidor de Barcelona 1909-13 En 1911-15 encapçalà una escissió del Partit Republicà Radical, especialment adreçada contra Emiliano Iglesias, i fundà i dirigí El Intransigente

S’especialitzà en temes mercantils, i fou elegit membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1929 Com a secretari de la mantenidoria catalana del felibritge , promogué les relacions catalanooccitanes Collaborà a La Tralla , i publicà novelles El relliscall , 1922, l’estudi Sinopsi mistralenca 1932 i De les meves tresqueres 1928, amb un pròleg de Josep Carner

Fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista Formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas 1933 Fou ministre de justícia en els governs consecutius presidits per Alejandro Lerroux i per Diego Martínez Barrio 1933

Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843

Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió S'orientà, primerament, cap a les matèries penals El delito de infanticidio , 1894, tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis Universitaris…

Fill d’Antoni Borrell i Soler Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans 1946-52, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1958-66 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor de Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual 1943, Los censos enfitéuticos en Cataluña 1948, La persona humana 1954 i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català 1965

Germà de l’industrial  Pere Milà i Pi  i pare del polític i financer Josep Maria Milà i Camps Membre del partit fusionista, collaborà més tard amb Manuel Planas i Casals Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert octubre del 1899, arran del conflicte del Tancament de Caixes Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, les protestes constants a favor de l’alcalde sortint provocaren la seva dimissió un any i un mes més tard

Fundador de l’Associació Escolar Republicana i de la Joventut Republicana, a Lleida Tinent d’alcalde de la ciutat, diputat provincial per les Borges Blanques i conseller d’agricultura de la Mancomunitat Impulsà obres agràries importants, com el canal d’Urgell, i fou síndic de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre Proclamà la República Catalana a les Borges Blanques, ingressà a Esquerra Republicana i fou diputat al parlament català 1932 Director general d’agricultura de la Generalitat, fou nomenat conseller d’agricultura i economia 1933 i, després, sotssecretari del ministeri del treball del…