Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
Torre del puig de les Forques (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes de l’antiga construcció La cisterna F Baltà Al turó més alt de la serra que separa les terres de Llaneres, a la conca del Daró, de les de la conca de l’estany d’Ullastret, hi ha les ruïnes d’un petit castell o fortalesa El cim és limítrof entre el terme d’Ullastret i l’antic municipi de Castell d’Empordà, avui agregat al de la Bisbal d’Empordà Mapa 334M781 Situació 31TEG048485 El puig de les Forques és situat al nord-est i a poc menys d’1 km de l’església de Sant Martí de Llaneres JBH Torre Al cim del puig hi ha les restes d’una…
Sant Gil de Vilamaniscle
Art romànic
En un document datat entre el 1078 i el 1091 del monestir de Sant Quirc de Colera, figura que Dalmau Berenguer tenia al “ vilare Ermenisclo ” pel monestir un mas amb terres, vinyes i colomars, i que Guillem Elisiars tenia vinyes al lloc d’“ Ermenisclo” En època medieval Vilamaniscle devia ésser un poblat amb una importància molt escassa La seva església no figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 Tot i que no apareix documentada, hom creu que Vilamaniscle devia tenir església o capella a la primera meitat del segle XII, perquè entre els testimonis que signen la donació de l’…
Castell de Rubiol (Guissona)
Art romànic
Aquest castell fou un dels molts que es construïren a l’antic terme de la vila de Guissona al segle XI Donà lloc a un petit agregat de la vila que actualment ha desaparegut Com la majoria de castells de Guissona, la referència més antiga de la seva existència es troba en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040, on consta entre les possessions de l’Església d’Urgell el castellum Rubeolis , dins el terme de Guissona El castell de Rubiol és mencionat també en molts altres documents del segle XI referits a Guissona, com en el testament sacramental de…
Sant Maur de Contrast (Argençola)
Art romànic
Situació Vista des de la part sud-est la capella de Sant Maur de Contrast ECSA - F Junyent i A Mazcuñán La capella s’alça, a l’ombra d’una esvelta torre, en el petit nucli de Contrast, emplaçat a la vorera esquerra de la riera de Clariana, a l’extrem meridional del municipi, a frec del terme de Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15390 Situació 31TCG696048 Prop del quilòmetre 15 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, a mà dreta, surt una pista, degudament senyalitzada, que, passant per la Pobla i les Roques, mena a Contrast També s’hi pot anar per la N-II, d’on, entre els…
Palmerola
Poble
Poble i antic municipi del Ripollès agregat el 1991 a les Llosses, al límit amb el Berguedà.
El relleu és format per plecs subpirinencs que han afectat les margues i les argiles eocèniques de la Depressió Central Catalana El coll de puig Lluent 1 629 m alt i el serrat de Faig-i-branca 1 515 m s’alcen al sector nord-occidental del terme, al límit amb la Pobla de Lillet el puig Miró 1 306 m, contrafort dels rasos de Tubau, al límit amb el de Sant Jaume de Frontanyà, i, més al sud, el serrat de Molló 1212 m, al límit amb el de Borredà L’economia, estacionària, es basa en l’explotació forestal i en els serveis originats per la carretera de Berga a Ripoll han desaparegut dues indústries…
l’Alqueria dels Frares
Despoblat
Despoblat de l’antic terme de Rebollet (Safor), agregat el 1562 a l’Alqueria de la Comtessa.
Era un lloc de moriscs, habitat per 36 famílies el 1609, l’any de llur expulsió
Deusto
Vista del Nerbion i de la universitat de Deusto
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Bilbao, Biscaia, País Basc, el municipi del qual fou agregat a la capital el 1930.
Assentat a la dreta del Nerbion, és seu d’una universitat, fundada el 1866 pels jesuïtes, la qual té facultats de filosofia i lletres, dret, ciències polítiques i econòmiques, teologia i informàtica
Cortàs
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), agregat al s XIX al municipi d’Éller.
És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d’Éller L’església, romànica, depèn de la parròquia d’Olopte
Lluçà
Antic terme del municipi del Talladell (Urgell), actualment agregat al de Tàrrega, situat al nord del poble.
pèl·let
Mineralogia i petrografia
Partícula carbonatada de forma arrodonida o ovoidal, sense estructura interna, constituïda per un agregat homogeni de micrita.
La seva mida és inferior a 1 mm i hom li atribueix un origen fecal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina