Sant Gil de Vilamaniscle

En un document datat entre el 1078 i el 1091 del monestir de Sant Quirc de Colera, figura que Dalmau Berenguer tenia al “vilare Ermenisclo” pel monestir un mas amb terres, vinyes i colomars, i que Guillem Elisiars tenia vinyes al lloc d’“Ermenisclo”. En època medieval Vilamaniscle devia ésser un poblat amb una importància molt escassa. La seva església no figura en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280. Tot i que no apareix documentada, hom creu que Vilamaniscle devia tenir església o capella a la primera meitat del segle XII, perquè entre els testimonis que signen la donació de l’alou de Banyuls feta l’any 1135 pel comte Gausfred al monestir de Sant Quirc figura un “Arnalli presbiteri de Villaremenisclo”. Al segle XIV, Vilamaniscle és esmentat com un lloc agregat a la parròquia de Santa Eulàlia de Noves, a Garriguella. És en els nomenclàtors d’esglésies de la diòcesi del final del segle XIV, on hi ha la primera notícia sobre l’existència de la capella de Sant Gil, “capella Sancti Egidii, in parrochia Sánete Eulalie de Novis”. L’església de Sant Gil, sufragània de la de Noves, situada als afores de la població, a uns 300 m vers el sud-oest, sembla ésser un edifici dels segles XVII i XVIII.