Resultats de la cerca
Es mostren 426 resultats
Corriol gros
El corriol gros Charadrius hiaticula és molt semblant al corriol petit, però és tot ell més gran ateny fins a 19 cm i amb una franja alar blanquinosa que només s’aprecia quan té les ales desplegades L’exemplar illustrat procedeix del Fondo Baix Vinalopó José Damián Navarro Als Països Catalans és un migrador regular, tant a la primavera com a la tardor així mateix és un hivernant escàs en alguns punts del litoral Existeix també una cita dubtosa de nidificació a l’aiguabarreig del Ter el maig de 1962 El corriol gros és freqüent durant les migracions pel litoral el pas de la primavera comença…
estany Pudent
Albufera
Albufera al N de Formentera, la més extensa de l’illa, a la vora de la qual es troben les salines de Formentera.
estany Gran
Albufera
Albufera, dita també estany de Corbera o de Cullera, situada dins el terme de Cullera (Ribera Baixa), 3 km al S del Xúquer.
Té uns 2 km de longitud i és alimentat per l’anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la séquia de Corbera És aprofitat per a la pesca, i a la riba hi ha restaurants típics
xibec

Xibecx mascles i femella (d’esquerra a dreta)
Nacho (CC BY 2.0)
Ornitologia
Ocell anseriforme, de la família dels anàtids, de bec vermell viu i cap de color canyella, que viu a l’albufera de València.
Pinedo
Partida
Poble i partida del municipi de València, situats a la costa, al S de la ciutat i al sector septentrional de l’Albufera.
La població, tota disseminada, es dedica sobretot al conreu de l’arròs la totalitat del terreny és marjal i s’estén a les vores de les carreteres de Castellar a la mar platja de Pinedo , continuada vers el S per la del Saler, centrada per un petit nucli i la parròquia del Roser, a la fi de la platja de Natzaret Al costat de la mar hi ha un petit sector dedicat a hortalisses El nou curs del Túria desemboca al N de Pinedo
bassa de l’Estella
Estany
Estany o albufera del sector septentrional del delta de l’Ebre, vora el port del Fangar, dins el terme de Deltebre (Baix Ebre).
malària

Cicle vital del plasmodi, causant de la malària
Patologia humana
Malaltia infecciosa endèmica produïda per protozous del gènere Plasmodium i transmesa a l’home per la picada de mosquits femella del gènere Anopheles infectats.
En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…
Francesc Jarque i Bayo
Fotografia
Fotògraf.
El 1958 començà a treballar en un laboratori de revelatge comercial, on aprengué la tècnica fotogràfica Entre els anys 1961 i 1996 treballà en una agència de publicitat, de la qual fou director artístic, activitat que compaginà amb la docència a l’Escola d’Arts i Oficis de València fins a la jubilació Membre del Foto Club València, formà part de la seva junta directiva i fou un dels integrants del moviment artístic Estampa Popular Valenciana 1961 La seva obra se centra sobretot en el patrimoni històric valencià i també en la reivindicació social i nacional, com és palès tant als llibres que…
El prat de Lluriac
El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De fet, va ser l’…
Calàbria grosa
Les calàbries són ocells cabussadors de grans dimensions, de plomatge molt semblant en totes les espècies a l’hivern, però diferenciat i característic a l’època nupcial La calàbria petita Gavia stellata ateny 56 cm i en plomatge hivernal a dalt a l’esquerra es reconeix principalment per la forma del bec, fi i lleugerament boterut de baix, mentre que a l’estiu a la dreta és característica per la taca vermellosa del coll La calàbria agulla Gavia arctica ateny 64 cm i en plomatge hivernal al mig a l’esquerra és difícil de reconèixer, mentre que a l’estiu al mig a la dreta és característica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina